LES CINC OLIVERES

Tot i que pot semblar un conte no ho és o, més ben dit, ho és però fet realitat.

M’explico, el primer diumenge de juliol de l’any passat, 2006, en una plaça de Calella, Església, i enmig d’una audició de sardanes, com a acte d’inauguració de la seva restauració, se m’acosta en Ramon i la seva senyora i em diuen: vols unes oliveres?.

La primera reacció és de precaució, jo sabia que en Ramon havia comprat i tenia en explotació una propietat d’oliveres allà on l’Ebre arriba a Catalunya, més o menys, i per tant, vaig copsar de seguida que podia ser una oferta rigorosa. Però també conec l’alt valor econòmic que tenen aquests arbres mil·lenaris i l’ajuntament, en concret la meva regidoria, no podia fer front a una compra. Tanmateix dic si a l’aguait de què la conversa desentrelli altres qüestions com la que acabo d’esmentar.

I de fet no tardo gaire a donar-me compte que en Ramon està disposat a fer una donació directa a la ciutat de Calella sense demanar res a canvi, tanmateix em faig el meu full de ruta mental donant temps al temps i deixant oberta la finestra a qualsevol possibilitat. He dit finestra perquè des del punt de la ciutat on de seguit vaig pensar que podien anar, i així li explico a n’en Ramon, s’albira una de les millors vistes de Calella en perfecta harmonia amb el Mediterrani.

Em refereixo a una zona verda de la Muntanyeta que queda, més o menys, per sobre del carrer Amadeu. Abans de què es fes la urbanització de tots els voltants de l’actual estadi d’atletisme aquest era un espai agrícola amb garrofers, vinya i també alguna olivera, per tant és un punt idoni per plantar-les.

A tot això que des del juliol de 2006 van passant els dies però algun que altre cop que coincideixo amb en Ramon em confirma sempre la seva voluntat, fins que a primers de març de 2007 em truca i m’avisa de què les oliveres estan al caure. Mans a l’obra, el divendres 16 de març arriben en camió cinc oliveres provinents de les terres de l’Ebre, que juntes deuen sumar més de mil anys, i la brigada de parcs i jardins es mobilitza per donar nova vida i hospitalitat a una altra contrada de Calella.

No puc expressar en paraules la bellesa d’aquests troncs retorçats pel pas del temps que des de la seva nova casa contemplen la ciutat amb el Mediterrani de fons. Ni tampoc hi ha paraules per expressar el meu agraïment per la donació que has fet a Calella: de tot cor gràcies Ramon.

EL FAR

"Governa sense estar al govern"

Amb un somriure als llavis li deia aquestes paraules a n'en Xavier tot reconeixent la intel.ligència i sagacitat de la Montserrat. Llàstima que l'excés d'autoconfiança ens porti a vegades a empaperar tota la ciutat amb un equívoc: "l'Estat aprova una proposta de CiU". No és l'Estat sinó el Congrés qui aprova amb la unanimitat de tots els grups polítics i el que s'aprova no és una proposta de CiU sinó l'esmena socialista a n'aquesta proposta.

Sense menystenir el valor de la iniciativa de CiU si que des dels socialistes calellencs hem volgut deixar ben clar quina ha estat la nostra aportació mitjançant el següent comunicat:

L'AGRUPACIÓ DEL PSC DE CALELLA HA COL.LABORAT ACTIVAMENT EN LA PROPOSICIÓ NO DE LLEI QUE INSTA AL GOVERN A APROVAR L'ÚS PÚBLIC DEL FAR.

Quan vam tenir coneixement de la presentació d’una proposició no de llei a la Comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats per instar al Govern a «Dar respuesta al interés expresado por el municipio de Calella respecto a la suscripción de un Convenio entre el Ayuntamiento y la Autoridad Portuaria que suponga la concesión íntegra de la gestión del Faro de Calella al consistorio [...]» (Josep A. Duran i Lleida, Comisión de Medio Ambiente, 161/001698), el nostre candidat a l’alcaldia, Josep M. Juhé, va considerar que aquesta demanda venia a donar suport a un procés ja encetat per l’equip de govern del municipi fa uns quants anys.

Tanmateix per poder-la aprovar calia esmenar la moció inicial, ja que es demanava l’ús íntegre del Far, la qual cosa és del tot impossible. Per això va entrar en contacte amb Manuel Mas, diputat al Congrés del Maresme, amb el Delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, amb el President de l’Autoritat Portuària, amb el director general de puertos del Ministerio de Fomento i, finalment, amb la Dolors Puig, encarregada dels temes Territorials del PSC al Congrés i vàrem decidir presentar una esmena de substitució a la proposició presentada inicialment en virtut de la Llei 48/2003, la qual preveu la possibilitat que en el seus terrenys i instal·lacions es puguin autoritzar usos i activitats culturals i recreatives, diferents de les de senyalització marítima, sempre que aquestes no condicionin o limitin la prestació de la seva funció d’ajuda a la navegació. Que és finalment la proposició aprovada.

Amb aquesta proposta, el Congrés obre la porta a l’ús públic del Far de Calella mitjançant un Conveni que caldrà negociar amb l’Autoritat Portuària. Avui ens hem de felicitar tots pel fet d’haver aconseguit accelerar el procés posat en marxa per l’equip de govern i es demostra una vegada més que el rigor i el treball dels socialistes de Calella i del seu candidat a l’alcaldia estan per sobre de qualsevol altre interès. Hem demostrat que més enllà del rèdit polític està el nostre compromís per Calella.