GRÀCIES IÑAKI

Tinc un amic anònim que ha publicat en el meu propi bloc declaracions meves als mitjans de comunicació sobre el tema de la bandera, lògicament sense la meva autorització i amb un clar objectiu.

Bé, res a dir, per això hi ha llibertat d'expressió. Tanmateix a ràdio Marina i a ràdio-televisió Calella vaig fer esment del que ha passat a la ciutat de Bilbao governada pel PNB.

Si em permeteu vaig a comentar i citar a l' Iñaki Azkuna. Informo que l'ajuntament de Bilbao no tenia cap bandera al balcó, només les posaven per la festa gran de Bilbao i les posaven "totes", fins que una sentència judicial l'obliga a posar-les totes i durant tot l'any. L'alcalde diu: "acato la sentencia como no puede ser de otra forma en un Estado de Derecho, en el que la justicia manda y el alcalde acata, sin embargo mi espíritu no está en favor de colocar ninguna, porque las banderas siempre traen problemas".

Cadascú té els seus sentiments i respecte als símbols sempre he reconegut que no tothom, en el cas de Calella i Catalunya, els viu de la mateixa manera.

CAMINS D'INDIS

Quan d'un projecte, com el del camí de ronda, que està subvencionat majoritàriament per la Generalitat i l'Estat donada la seva vàlua, que pot evitar accidents perquè facilita l'accés a les Torretes i el Far i que, a més, posa en valor un dels espais naturals més bonics de tot el Maresme, es vol denigrar només perquè al darrera hi ha la meva persona estem demostrant...

A mi, personalment, em porta a pensar amb les pel·lícules d'indis i americans quan tots ja sabíem qui era el bo i el dolent i, per tant, qui havia de guanyar. Jo, aleshores, ja em sentia més a prop dels indis i de fet, d'una de les coses que em sento més content de la meva acció política, és la d'haver facilitat que a Calella puguem disposar de bons camins per passejar pel Parc, per pujar al Montnegre o a Can Carreres, per anar a les Torretes o perquè el Cross que ha fet el Club d'Atletisme de Calella aquest darrer cap de setmana hagi estat un èxit perquè l'excel·lent organització d'aquesta entitat s'hagi vist recolzada per uns nous camins que s'han fet al voltant de les pistes d'atletisme.

Uns camins per poder respirar encara que sigui com un indi...

UN PONT ENTRE LA MAR BLAVA I LA CATIFA VERDA


Ahir, dijous 10 de gener de 2008, al voltant de mitjanit es va col·locar un pont de fusta que comunica banda mar amb banda muntanya a l'alçada de la roca grossa.
Com aquell nen que de petit gaudia fent carreteres i de gran fent camins, ahir contemplava embadocat tot el savi enrenou que suposa posar un pont de fusta dividit en tres parts, cadascuna de gran pes, sobre els pilars que els han de sustentar i que tot acabi quadrant.
Amb unes tres hores de treball, donant pas alternatiu als cotxes de la NII, i embolcallats per una atmosfera constructiva de grans grues i treball especialitzat, la placidesa de la nit encara va realçar més la magnitud harmònica de l'obra i el savi quefer de tots els que hi col·laboraven.

El pont ajunta camins i paisatges de gran bellesa, a un costat el Mediterrani. Camí de navegants de múltiples direccions, buscant riquesa per viure millor, cultura, uns dies de vacances al sol, potser també el plaer... ah!
I de l'altre costat el muntanyam del Montnegre que per camins de pins i alzines ens parla de la riquesa natural i de la tradició humana que s'hi vincula.

Un bon moment per fer una pausa.