El blog d'un caminant

2009-09-14T19:46:00.002+02:00

A CAVALL DEL MAR I LA MUNTANYA

Tinc una estima que no puc dissimular per aquest Maresme que s’allargassa des del delta de la Tordera al nord fins a la plana del Barcelonès al sud, encaixat entre les muntanyes de la serralada Litoral i el mar Mediterrani gaudeix d’un clima i un paisatge de gran dolçor matisats per un suau relleu muntanyós que li dóna caràcter i alhora una gran diversitat. Hi trobem pobles de riera, de plana litoral o de peu de muntanya cadascun amb el seu ventet dominant: garbins, llevants, ponents i tramuntanes. Em considero afortunat pel fet d’haver crescut en una ciutat de l’Alt Maresme on tenim ben a prop, a cop de roc hom diria, tant els camins que solquen els contraforts del Montnegre com les aigües blaves del Mediterrani que hi voregen amb el seu onatge tot formant una gran platja.

Muntanya i mar emmarquen, posen límits, però pel mig hi corren aigües que han afaiçonat valls de riera d’una amplada justa, hi ha qui diria justeta perquè hi càpiga el carrer principal de més d’una vila, el qual aprofita el propi eix fluvial envoltat, això si, per plàtans de llarga tradició centenària. Quantes batalles han vist passar quan les tempestes d’estiu han desfermat les aigües que corren buscant aquest mar tan proper, arrossegant tot el que troben per davant. Fatalitat pels danys materials i humans que sovint han provocat però alhora riquesa d’unes platges i del fons marí que s’alimenten de les sorres aportades per les rierades.

Allà on la força dels sediments aportats pels cursos d’aigua ha estat més notòria s’hi han format planes de relativa estretor entre el peu de món i un cop més, el mar. És el cas de la petita plana litoral que va des d'El Masnou fins a Sant Vicenç de Montalt, a la qual cal afegir-hi la vall de la Tordera amb el seu delta i els terrenys al•luvials que arriben fins al Capaspre de Calella. País de conreus fèrtils, d’horta primerenca i amb aigües subterrànies que han donat nom a pèsols, patates, enciams, fesols, pastanagues, clavells... Paisatge d’horta davant de mar malauradament en regressió durant molts anys per la força del creixement urbanitzador, des de bell antuvi s’hi establiren les ciutats més grans del Maresme, però que avui gràcies al Pla Director Costaner i al planejament protector de diversos municipis sembla que té ganes de refer-se.

La muntanya resguarda i al seu peu naixeren pobles, els de dalt, més ben protegits d’allò que en altres èpoques podia arribar per mar i per això tenen més llarg recorregut històric que els de baix. Pobles del sauló, d’aquest granit alterat per les condicions climàtiques del Maresme i que ha permès els conreus de rost, pendent fort, encarats a migdia, al sol més potent i quin gust!!!, de les cireres, la vinya, les maduixes... Però també el bosc de pins pinyers a les parts més baixes assolellades i d’alzines frescals a les obagues, i a mesura que anem pujant fins arribar al cim del Maresme, el Turó Gros del Montnegre, tot l’any verd d’alzines menys el seu cap pelat a l’hivern per la roureda.

Voldria invitar-vos a redescobrir, a cercar aquests paisatges humanitzats que ens parlen de la riquesa i diversitat d’allò que tenim ben a prop. Amb alguns hi convivim diàriament, amb d’altres de tant en tant i potser n’hi ha més d’un que desconeixem però tots, tots, els tenim a l’abast. Perquè és en aquest territori estret, de distàncies curtes, a cavall del mar i la muntanya on discorre aquesta saviesa secular d’un Maresme que ha sabut aprofitar les bondats de la seva geografia per construir-hi vincles de gran harmonia per a gaudiment universal.

2009-07-05T16:16:00.004+02:00

NEDANT PEL MAR

Tenim un estiu que ha començat amb temperatures força altes i això ens engresca a fer ús de les platges i del mar.
Una braçada darrera l'altra i el cap cot dins de l'aigua tot alçant la boca cada tres o quatre braçades per anar respirant l'aire vital. Camins d'aigua de mar que em porten fins el límit de l'abalisament, giro el cap i la costa sencera des de més enllà de Sant Pol amb el seu Sant Pau de guia, el Far, les Torretes, el Puig de Popa, la Serra del Montnegre, Can Carreres, Montpalau, Turó de la Guàrdia i cap el delta de la Tordera.
Mars d'un Mediterrani que ens dóna l'atemperament perquè la catifa verda en primer terme de pinedes i més enllà d'alzinars ens reconegui pel que som, un país de transició entre la costa menys plujosa i la dorsal humida catalana que pel Montnegre avança vers el Montseny, Cabrarès, Puigsacalm i Garrotxa de fagedes cap el Ripollès de Pirineu està.
Benestar que cerquem a cada instant en lluita desfermada per vèncer els problemes que cada dia se'ns manifesten de múltiples formes i que fan, a voltes, que caminar sigui aquell pas que fa la ment per descobrir-te aquella petitesa que facilita fer un pas més enllà.

2009-02-24T08:49:00.003+01:00

FESTIVAL DE LA IMATGE

L’abril de Calella,
D’aquests dies de tardes que es van fent llargues i que inviten a viure intensament una ciutat que es desvetlla amb l’inici de la temporada turística,
Ens porta un esdeveniment cultural de qualitat contrastada i projecció reconeguda: el FESTIMATGE,
El festival de la imatge que amb entusiasme, molt de treball i saber fer l’entitat Foto-Film fa córrer per carrers i equipaments tot invitant-nos a fer mirades de descoberta o de redescoberta, com la que podem fer de l’harmoniós Claustre de l’antic col•legi de les monges i que avui forma part de l’Escola Pia
Ullades de complicitat d’una ciutat que es sap cosmopolita i oberta als navegants que d’arreu es retroben sota la guia del Far, que enguany amb els seus 150 anys al damunt és motiu d’atenció especial per part de l’entitat.
Llums allargassades del Far o tènues del Claustre, tant se val!
Gràcies, amics i amigues de Foto-Film, per ajudar-nos a construir ciutat.

2008-12-31T11:09:00.000+01:00

MEMÒRIA D’ALCALDIA

PRESSUPOST MUNICIPAL 2009

El pressupost de la corporació municipal per l’any 2009 s’emmarca en una situació de crisi econòmica que iniciada en el sector financer i afectant especialment al sector de la construcció, ha esdevingut una crisi de confiança amb reducció de la demanda interna i consum en tots els sectors econòmics.

Totes les administracions públiques i especialment les locals estem notant els efectes d’aquesta crisi. Tot i que fa ara un any podíem entreveure una desacceleració en el creixement econòmic, ni les previsions més pessimistes s’esperaven que es produís amb tanta rapidesa una aturada de l’activitat econòmica i una supressió de llocs de treball amb la intensitat i profunditat que estem veient dia a dia.

La crisi afecta a l’Ajuntament en un doble sentit, per una part en la previsió dels ingressos lligats al sector de la construcció i a les activitats econòmiques que s’han reduït més del 50 % i gairebé representa un milió d’euros menys dels liquidats l’any 2007, i per un altre part a les necessitats d’ajuts que tant el món empresarial com les famílies ens poden exigir com a administració més propera.

Totes les administracions ens hem hagut, doncs, de replantejar amb l’elaboració dels pressupostos molts dels serveis que estem prestant actualment i que prestarem en els propers anys. Hem fet també un esforç en analitzar totes aquelles despeses que no sent obligatòries eren susceptibles de ser suprimides i com modificar o fomentar l’estalvi i així reduir i ser més eficients en les despeses de caràcter obligatori.

No obstant la davallada en aquest ingressos com a administració hem de posar el nostre granet de sorra per fomentar l’activitat econòmica i pal•liar els efectes de la crisi en els ciutadans de Calella que resulten més afectats amb tota una sèrie d’accions que volem tirar endavant amb aquest pressupost. Les principals actuacions les podem classificar en tres apartats:

- Actuacions de foment de l’activitat econòmica
- Actuacions assistencials i de millora de l’ocupació
- Actuacions d’estalvi i de reducció de despesa

Les actuacions de foment de l’activitat econòmica previstes són :

- L’aprovació de projectes d’inversió per un import superior als 4 milions 250 mil euros als quals caldrà afegir el 3 milions 200 mil euros del recentment aprovat Fons Estatal d’Inversió Local que per imperatiu legal no pot constar en aquest pressupost.
- La dinamització de l’activitat comercial mitjançant l’ampliació de la zona de vianants en col•laboració amb el sector comercial de la ciutat.
- La consolidació mitjançant la creació de una plaça de tècnic a la regidoria de fires, comerç i consum que fins ara estava subvencionada per la Generalitat de Catalunya.
- La continuïtat en l’assistència municipal per fomentar l’autoocupació i els plans d’empresa.
- Continuar amb la reducció dels terminis de pagaments als proveïdors de l’Ajuntament.
- La implicació i col•laboració de l’Ajuntament de Calella en les triatlons que es realitzaran a la ciutat de Calella l’any 2009 i que conjuntament amb el Consell Comarcal estan generant múltiples aportacions. Voldria destacar la subvenció de l’Estat de 100.000.-euros gràcies a la iniciativa de la senadora i cap del grup municipal de CiU.
- La realització de l’estudi per al desenvolupament d’accions concretes en el sector turístic en col•laboració amb l’Associació Turística de Calella.
- L’execució del projecte Far-Torretes-Les Roques com a eix vertebrador d’un nou pol d’atracció turística a la nostra ciutat.

Les actuacions assistencials i de millora de l’ocupació previstes són :

- Un increment en les ajudes a les persones desafavorides que requereixen atenció especial del 63%, passant dels 130.000.-euros pressupostats al 2008 als 211.900.-euros per al 2009.
- Un increment de la plantilla de serveis socials amb una nova treballadora social que ajudarà a facilitar l’accés dels ciutadans a les prestacions derivades de la Llei de la Dependència.
- Una ampliació a més del doble de l’actual capacitat de places de l’escola bressol El Carrilet a partir del proper curs escolar.
- La consolidació mitjançant la creació d’una plaça de tècnic dins la regidoria de promoció econòmica que fins ara estava subvencionada per la Generalitat de Catalunya, per mantenir i potenciar el servei municipal de col•locació i formació ocupacional. El qual serà subvencionat, entre d’altres, amb projectes com INNOVACIÓ CALELLA 2008-2009, de més de 40.000 euros, i així fomentar la igualtat en l’accés al mercat de treball.
- Concórrer i participar en els programes de plans d’ocupació adreçats a treballadors desocupats que en benefici dels ens locals aprovi tant l’Estat com la Generalitat.
- Potenciar les polítiques d’habitatge de protecció oficial o de preu taxat en la mesura que la situació econòmica i les altres administracions ho permetin.

Les actuacions d’estalvi i reducció de despesa previstes són :

- Reduir les retribucions assignades a l’Alcaldia i congelar les retribucions o indemnitzacions de la resta de càrrecs electes.
- Reducció de les despeses en atencions protocol•làries i de publicitat de totes les àrees.
- Reducció de les subvencions a entitats i de les aportacions solidàries al desenvolupament d’altres països.
- Reducció en la despesa per a estudis, projectes i treballs externs de totes les àrees assumint internament els treball necessaris.
- Eliminació de prestacions contractades externament de serveis no bàsics en funció de la finalització dels contractes vigents.
- Reducció dels serveis de neteja de les instal•lacions municipals al mínim imprescindible.
- Fomentar l’estalvi energètic tant de les instal•lacions com de l’enllumenat públic mitjançant l’adopció de mesures tendents a reduir el consum i de conscienciació.
- Convenir a nivell comarcal les licitacions de compra agregada de serveis i subministraments als efectes d’obtenir economies d’escala.
- Ajustament dels treballs extraordinaris realitzats fora de l’horari habitual pels treballadors de l’Ajuntament al previst pressupostàriament mitjançant la compensació amb temps de descans quan això sigui possible.
- Control i limitació de les despeses en telecomunicacions i altres subministraments.
- Autocontrol del crèdit pressupostari per cada regidoria mitjançant l’accés a través de la intranet municipal al programa de gestió del pressupost.
- Acotament, concentració i reducció de les activitats festives, populars i culturals.

El pressupost consolidat de l’Ajuntament de Calella pel 2009 és el més important que s’ha aprovat mai per aquesta Corporació tant en la seva quantia total que s’acosta als 22 milions 250 mil euros com en la part del mateix que es destina a inversions, 4 milions 300 mil euros.

Les inversions que es realitzaran el proper any no són només importants pel seu import si no que també ho seran perquè transformaran la nostra ciutat i això ho veurem quan ens acostem a la Riera Capaspre i la veiem coberta, o quan anem de compres o a passejar pel carrer Església i s’hagi ampliat la zona de vianants, o quan passem pel centre històric i veiem l’ajuntament vell totalment acabat o el carrer Escoles Pies restaurat, sense oblidar-me del passeig dels Eucaliptus, de les Torretes, de Les Roques o del Far.

Les noves ampliacions del cementiri municipal i de l’Escola Bressol, que serà una realitat en el proper curs escolar, i la ja finalitzada sala d’exposicions són d’altres equipaments que es sumen als ja existents i que ajudaran a millorar la cohesió social.

Aquestes inversions estan previstes al pressupost que avui portem a aprovar però, a més, durant el mes de gener de 2009 haurem d’incorporar d’altres inversions mitjançant la dotació de 177 euros per habitant que vindran del Fons Estatal d’Inversió Local.

Aquest pressupost a més de contenció de la despesa, d’adopció de mesures d’estalvi i eficiència, vol esdevenir també un pressupost de caire social i de foment de l’activitat econòmica tot posant una nota d’optimisme davant la incertesa en el futur que la actual crisi econòmica ens depara i pel qual demano, tant als grups que formem part del govern com als grups de l’oposició, que col•laborem junts en donar confiança als nostres ciutadans amb l’objectiu que des de l’Ajuntament farem tot el que estigui a les nostres mans per aportar solucions i millorar la seva qualitat de vida.

2008-12-16T16:04:00.000+01:00

UN BON ANY?

Les dades estadístiques sobre ocupació turística de l’any 2008 a la zona de l’Alt Maresme han estat positives. Aquesta frase que sona a titular és inqüestionable si només tenim present l’augment d’entre l’1 i el 3% d’ocupació dels nostres hotels respecte a l’any 2007.
En un temps on ja ningú qüestiona la profunditat de la crisi socioeconòmica que afecta a tot el món, emergeix un sector turístic català vinculat al producte de sol i platja, sovint desprestigiat, com un sector que resisteix bé la crisi i esdevé estratègic per al conjunt de l’economia catalana.
En el per què d’aquesta afirmació hi podem trobar un bon nombre de respostes que he intentat agrupar, sense ser gaire exhaustiu, ja em perdonareu, en tres grups .
Un primer té a veure amb elements biogeogràfics com el clima, el mar Mediterrani o el paisatge.
D’altres són fruit de la “saviesa” de molts anys de tradició turística dels nostres municipis i empreses facilitada, sobretot en els seus inicis, per una bona ubicació geogràfica respecte als principals mercats emissors europeus.
I un tercer grup fa referència a la geografia humana del país basada durant molts anys i en bona part en tòpics-típics, els quals han sabut evolucionar cap a aspectes culturals i urbans diríem força més “autèntics” i, per tant, amb solidesa.
Però com s’articulen tots aquests ingredients per fer front a la situació actual?
Si per un costat hi posem tot allò de qualitat i seguretat que té el nostre producte turístic, que inclou allotjament i serveis i equipaments d’un territori del primer món, i per l’altre uns preus de pernoctació força baixos, ens trobarem amb una combinació final que representa una de les ofertes més competitives del turisme global.
El fet de què el baix preu sigui un punt fort de l’oferta comporta una percepció de crisi constant en el sector, perquè tota l’economia que gira al voltant del turista i que és molta: comerç, restauració, lleure..., nota més que ningú la sotragada del poder adquisitiu de les persones que ens visiten. Així és que una bona dada d’ocupació es pot veure qüestionada per una baixada dels ingressos del conjunt provocant una sensació de què les coses no van bé. Si, a més, hi afegim les externalitats no volgudes d’un client cada cop més jove, observarem com hi ha una certa pressió social que demana replantejaments.
Malgrat tot, no pot passar per alt el dinamisme d’una economia que no ha perdut llocs de treball, si més no en el segment de l’allotjament, i que tot i les crítiques que se’n poden fer es mostra com un motor capaç d’aguantar crisis i convertir en certa la frase de “un bon any”.

2008-12-12T08:44:00.001+01:00

NADAL

Bones,

Puc passar?

A vegades s’intueix que vinc quan comença a fer una mica de fred i cauen les primeres nevades als Pirineus i al Montseny, tot i que els temps estan canviant i no sempre fa el fred quan l’ha de fer!
Més a prop em sentiu quan alguns carrers i places donen llum a la nit i veiem els comerços amb les seves millors gales, busquen fer teixit entre tots!
Us diria que gairebé em toqueu quan nois i noies inicien vacances escolars i a cada cantonada es sent el so de fons d’uns nens que canten números, diuen de la sort!

Benvingut Nadal, ja ets aquí!

T’obrim portes i finestres perquè els teus millors sentiments de solidaritat, pau i amor omplin de bat a bat tots els racons d’un món que demana, diria ens exigeix, que d’una vegada per totes les paraules i desitjos del dia de Nadal siguin realitat al llarg de tot l’any.

Bones festes de Nadal i millor Any Nou!!!

2008-11-05T18:46:00.001+01:00

DIMECRES 21 DE MAIG DE 2008 A LES 8.15 DEL MATÍ , PÀRQUING DARRERA FÀBRICA LLOBET. TUBS AIGUA ATLL

La informació veraç és una necessitat que tenen les nostres societats per tal de generar confiança mútua. En el meu cas, i com alcalde que sóc de la ciutat de Calella, sé el que jo faig i del que la meva consciència ha de respondre i més enllà de les meves limitacions i mancances que com a persona segur que tinc, no compto entre elles la meva dedicació i esforç per millorar la ciutat.

En el darrer número de la revista Estela hi ha dos comunicats de CiU que textualment parlen de passivitat de l’equip de govern davant una tala indiscriminada d’arbres i manca de lideratge polític en la definició del futur hospital de Calella.

Bé, entre d’altres tinc el costum d’apuntar-me a l’agenda les actuacions que he de fer cada dia i ves per on que la cita que encapçala aquesta carta m’ha fet recordar com, personalment, vaig anar sobre el terreny amb els tècnics de l’obra de l’ATLL i el tècnic de medi ambient de l’ajuntament per veure com es podien salvar el major nombre d’arbres i precisament una de les fotos de CiU ho demostra. En concret a la foto inferior de la pàgina, que és a la zona de la Muntanyeta, s’observen dos pins al marge dret que si no s’hagués actuat, avui no hi serien. Per altra banda a una de les fotos de la urbanització Valldenguli també es pot veure com la clariana al bosc és provocada per una línia elèctrica que està obligada per llei a tenir net el sotabosc mentre els tubs de l’aigua passaran per un túnel. Efectivament s’ha talat algun arbre però s’hi ha estat al damunt perquè fossin els menys possibles i l’empresa està obligada a repoblar tot el que ha afectat.

Des del primer dia de mandat ha estat una prioritat compartida per l’ajuntament de Calella, la corporació de Salut Maresme-La Selva i la Conselleria de Salut de la Generalitat resoldre les mancances de servei de l’hospital de Calella i això s’ha anat concretant en la necessitat de construir un nou hospital. Em puc equivocar i que les coses no surtin com un voldria però ni per ganes ni perseverança no serà; múltiples reunions amb els tècnics de l’ajuntament, de la corporació i de la Generalitat en són testimoni a la meva agenda. Perquè tothom ho tingui clar que estem treballant pel nou hospital de Calella sense presses però sense pausa.

Voldria acabar disculpant-me a través d’en Pau i la seva carta de l’Estela a tots els nens i nenes de Calella que heu trobat a faltar aquella part de la fira d’atraccions que us agradava més. Hem de trobar el camí perquè hi pugui haver una oferta complementària de jocs i atraccions per a totes les edats i il·lusions.

2008-06-23T13:01:00.002+02:00

CUQUES DE LLUM

Aquest dissabte 21 de juny va tenir lloc la primera marxa nocturna de Calella. El gran nombre de participants (prop de 500 persones), el recorregut per diversos miradors de la ciutat, l'excel·lent organització de l'entitat Calella-Marxa i la col·laboració de l'ADF de l'Alt Maresme van contribuir a fer que aquest esdeveniment fos viscut molt positivament per tothom.

El fet de proposar caminar de nit era una incògnita que planava sobre el resultat de la convocatòria, fer camí de nit per dins del bosc no sempre ens dóna prou confiança. Per això té un important significat que colles de dones, famílies senceres, grups de gent gran, joves de clubs esportius, grups d'amics o algun que altre solitari es decidissin a bellugar-se pels senders del capvespre del capaspre calellenc.

Una ciutat que es desvetlla amb les primeres llums de la nit i és observada per mil mirades: la façana i el campanar de l'església parroquial, els hotels, l'hospital, l'horitzó vers Pineda i el mar Mediterrani. La màgia d'uns instants, de l'hora que surt el primer estel, del desig de millora i mirant, mirant, una corrua de llums que es mou amb el batec del cor. Són les cuques de llum que marquen el camí...

2008-06-15T23:58:00.002+02:00

SOTA LA BOIRA

Les Alberes formen una serralada que en la seva major part separa el Rosselló de l'Alt Empordà.
Des de la carena estant es contemplen les dues planes amb el mar de fons. Hom pot gaudir d'un paisatge de muntanya mitjana, d'horitzons dilatats i de boscos i prats gairebé atlàntics tot tocant el Mediterrani. Fagedes, rouredes i prats humits ens acompanyen en un recorregut canviant amb les estacions climàtiques i que a tothora ens suggereix l'harmonia d'un paisatge i clima potents.

Hi vaig força sovint amb un grup de companys i més d'un cop m'he trobat amb boires i vent molt fort, la tramuntana hi té el seu palau abans de baixar cap a la plana de l'Empordà. Precisament aquest vent fa que la boira s'enganxi als cims i que la fageda s'hi pugui desenvolupar, el faig és un arbre que li agrada el cap humit i els peus secs. Les gotes de les boires s'enganxen a les capçades i regalimen suaument cap el tronc i les arrels.

Un cap de setmana d'aquest maig tan plujós vaig tenir la sort de retrobar-me amb la força de les Alberes. Sortint del refugi de la Tanyereda, sota el Puigneulós (uns 1200 m. d'alçada), ens vam dirigir fins a Banyuls de la Marenda (tocant el mar), un recorregut d'uns 20 Km. acompanyats per la pluja, la boira i el vent.

La boira espesa omplia de llum fosca el bosc de faig, d'un verd tendre. Una catedral de branques que formen una coberta d'arcs ogivals aixoplugava del vent fort que bufava per sobre. A les palpentes, seguint les marques, fent camí..., quin gaudi... Són les Alberes, tal com va dir-me el company que caminava al meu costat.

2008-03-29T09:38:00.002+01:00

CAMÍ D'HORTSAVINYÀ

La riera de Capaspre a més de ser un curs natural d'aigua, quan plou, és un corredor geogràfic per accedir a la serra del Montnegre. Enmig d'aquest món de muntanyes i en un petit replà alçat, sobresurt el campanar de l'església d'Hortsavinyà. Aquesta lectura també la podríem fer a la inversa: des d'Hortsavinyà, ubicat en el cor del Montnegre, es baixa cap els pobles de costa per diverses rieres, entre elles la de Capaspre.

Dic això perquè en la història de Calella Hortsavinyà ha fet més d'un cop de poble de dalt. Aquest lligam demogràfic i emocional es veu reflectit en el llibre d'en Dani Rangil sobre històries de tradició oral d'Hortsavinyà. El 25 d'abril se'n va fer la presentació a la biblioteca de Calella amb una escenografia que a primer cop d'ull podia sorprendre, però que després es va demostrar d'una gran bellesa estètica i efectivitat emocional.

Senzillament el llibre va parlar a través del taller de teatre de la Fàbrica Llobet; es van seleccionar diverses històries que en boca d'aquests joves actors, per uns moments, van fer reviure el món d'Hortsavinyà. Un món de dificultats i temences però també de lliçons i confiances.

Un bon llibre per llegir i redescobrir part dels nostres orígens per no perdre, entre d'altres coses, una mica de la nostra identitat: la de poble de la costa del Montnegre...

2008-03-22T11:43:00.002+01:00

PASSANT PER CALELLA

De Begur a Palamós et pots trobar de tot com aquella dita que més d'un cop havia sentit dir als meus pares: "entre Blanes i Lloret no hi ha un pam de net". Tanmateix és la bellesa del paisatge de muntanya forestal acaronant el mar i el frec de les roques tallant el Mediterrani el que més atrau.

Enmig d'aquest recorregut, que es pot fer caminant pel GR-92, hi trobem la vila de Calella de Palafrugell, que pertany al municipi de Palafrugell. Aquest Divendres Sant hi vaig passar tot fent el camí abans esmentat, ens vam creuar amb molta gent que també anava caminant fent trams de camins de ronda. De fet el dia era una mica gris i invitava a moure's tot trescant de cala en cala.

Amb aquests nous companys de camí que hom hi conviu per segons dir-se mil i una vegades "Bon Dia", un costum que també va arrelant al nostre país. Viure en positiu sense defallir en l'esforç, la constància per anar fent pas a pas sabent que tots podem ser companys en un moment o altre.

I el nostre camí cap el pont?
Té un petit obstacle de propietats..., en el ben entès que s'ha de resoldre des de la utilitat pública, per sobre de tot, i la voluntat d'arribar a l'acord just, si més no...

2008-03-12T22:04:00.002+01:00

QUI HA GUANYAT?

Observar els resultats electorals del diumenge 9 de març de 2008 a les comarques del sud de Catalunya és una d'aquelles lliçons on sobren les paraules, per sort el poble s'expressa mitjançant el vot i ho ha fet d'una manera clara i contundent.
A les comarques del Baix Ebre i el Montsià el PSC ha estat fregant el 50%, sinò superant-lo en diverses ciutats, mentre el PP baixava el seu ja baix %. Us sona allò del trasvasament de l'Ebre?
És, sens dubte, el territori català on hi ha més diferència de vot entre les dues opcions.
Un altre bon exemple és la ciutat de Mondragon-Arrasate on el PSE ha passat d'un 26% a les darreres municipals a més d'un 40%.
Aquests casos són exemple de com l'opció socialista, durant aquests darrers anys, ha representat una manera d'entendre Espanya des de la recerca del consens i l'acceptació de la pluralitat. Una pluralitat que no és només nacional i on s'ha trobat també un espai de legalitat per a la diversitat sexual, de recerca de la igualtat home-dona o de laïcitat de l'estat.
Tanmateix han estat els passos que s'han fet per trobar la pau a Euskadi i per al nou estatut català els que han suposat la més ferotge oposició del PP. Curiosament aquí s'hi han apuntat des de l'altre extrem els que continuen volent demostrar que PP i PSOE són el mateix o els que acaben justificant allò injustificable.
Per sort la diversitat també és present a Catalunya i a Euskadi i, amb la meva modesta opinió, és qui ha fet guanyar a n'en José Luís Rodríguez Zapatero.

2008-03-08T10:52:00.002+01:00

QUE CRIDIN!!!

M'ha quedat a la memòria unes paraules de l'Ernest Lluch abans que l'assassinès ETA. Era a un acte públic del Partit Socialista d'Euskadi a Donòstia, fent campanya a favor del seu amic i candidat a alcalde, en aquells moments, Odon Elorza.
Resulta que un grup de "patriotes" va anar a escridassar i boicotejar la intervenció de l'Ernest i ell davant l'agressió verbal els hi va dir: "crideu, crideu que mentres ho feu no mateu". Malauradament aquestes paraules no van servir per evitar que més endavant l'assassinessin, però si que són una lliçó ètica del valor de la paraula i de l'actitud davant l'agressió.
En aquests moments tan difícils per als socialistes d'Euskadi conservo ben vives a la memòria les teves paraules estimat Ernest i estic segur que ens han marcat a molts.
Encara no he entès com es pot construir un país des de l'odi i la violència però de ben segur que trobarem qui ho justifiqui, només us demanaria una petit canvi d'actitud: crideu, crideu però no mateu... Sempre hi som a temps de canviar, gràcies Ernest.

2008-02-17T09:03:00.002+01:00

GRÀCIES CONSELLERA

He tingut la sort de què pel desembre de 2006 presentessiu la meva candidatura a les eleccions municipals, una sort que cada cop que us he escoltat sigui en un acte públic o en un de treball he pogut confirmar.

Sé que porteu un ritme de treball intens, un dia a dia de gran activitat. Tanmateix és la vostra capacitat d'interpretar les necessitats de la salut amb uns paràmetres sociològics i territorials el que més admiro del vostre discurs. Teniu un profund coneixement del país i, per tant, una base molt consistent per planejar el seu futur.

Ben segur que dins del sistema català de salut hi ha moltes coses a millorar, però tal com he escoltat més d'un cop el nostre sistema sanitari és dels més ben valorats d'Europa. Fruït d'un consens social i polític que arrenca dels governs de Convergència i Unió.

Durant aquests dies, gairebé diàriament, he passat per l'hospital de Calella a visitar la meva mare que es recupera d'una fractura de fèmur. Observant el tracte que es dóna als pacients només puc tenir paraules positives cap a totes les persones que, d'una manera o altra, acompleixen amb el significat més profund de la paraula "hospital".

Cert és que donat el creixement demogràfic de l'Alt Maresme i la Selva Marítima, àrea de servei del nostre hospital, cal trobar alternatives per fer front a l'augment de la demanda assistencial. Sóc coneixedor que tant des de la gerència de la Corporació de Salut Maresme-La Selva com des de la pròpia Conselleria s'està treballant en diverses mesures de curt i mig plaç, i entre d'elles hi ha la construcció d'un nou hospital a Calella.

Un cop més gràcies benvolguda Marina Geli pel teu treball i, si m'ho permets, per creure en tot el treball i història que ha acumulat el nostre hospital, l'hospital de Calella.

2008-01-30T09:14:00.001+01:00

GRÀCIES IÑAKI

Tinc un amic anònim que ha publicat en el meu propi bloc declaracions meves als mitjans de comunicació sobre el tema de la bandera, lògicament sense la meva autorització i amb un clar objectiu.

Bé, res a dir, per això hi ha llibertat d'expressió. Tanmateix a ràdio Marina i a ràdio-televisió Calella vaig fer esment del que ha passat a la ciutat de Bilbao governada pel PNB.

Si em permeteu vaig a comentar i citar a l' Iñaki Azkuna. Informo que l'ajuntament de Bilbao no tenia cap bandera al balcó, només les posaven per la festa gran de Bilbao i les posaven "totes", fins que una sentència judicial l'obliga a posar-les totes i durant tot l'any. L'alcalde diu: "acato la sentencia como no puede ser de otra forma en un Estado de Derecho, en el que la justicia manda y el alcalde acata, sin embargo mi espíritu no está en favor de colocar ninguna, porque las banderas siempre traen problemas".

Cadascú té els seus sentiments i respecte als símbols sempre he reconegut que no tothom, en el cas de Calella i Catalunya, els viu de la mateixa manera.

2008-01-23T09:17:00.000+01:00

CAMINS D'INDIS

Quan d'un projecte, com el del camí de ronda, que està subvencionat majoritàriament per la Generalitat i l'Estat donada la seva vàlua, que pot evitar accidents perquè facilita l'accés a les Torretes i el Far i que, a més, posa en valor un dels espais naturals més bonics de tot el Maresme, es vol denigrar només perquè al darrera hi ha la meva persona estem demostrant...

A mi, personalment, em porta a pensar amb les pel·lícules d'indis i americans quan tots ja sabíem qui era el bo i el dolent i, per tant, qui havia de guanyar. Jo, aleshores, ja em sentia més a prop dels indis i de fet, d'una de les coses que em sento més content de la meva acció política, és la d'haver facilitat que a Calella puguem disposar de bons camins per passejar pel Parc, per pujar al Montnegre o a Can Carreres, per anar a les Torretes o perquè el Cross que ha fet el Club d'Atletisme de Calella aquest darrer cap de setmana hagi estat un èxit perquè l'excel·lent organització d'aquesta entitat s'hagi vist recolzada per uns nous camins que s'han fet al voltant de les pistes d'atletisme.

Uns camins per poder respirar encara que sigui com un indi...

2008-01-11T14:32:00.000+01:00

UN PONT ENTRE LA MAR BLAVA I LA CATIFA VERDA

Ahir, dijous 10 de gener de 2008, al voltant de mitjanit es va col·locar un pont de fusta que comunica banda mar amb banda muntanya a l'alçada de la roca grossa.
Com aquell nen que de petit gaudia fent carreteres i de gran fent camins, ahir contemplava embadocat tot el savi enrenou que suposa posar un pont de fusta dividit en tres parts, cadascuna de gran pes, sobre els pilars que els han de sustentar i que tot acabi quadrant.
Amb unes tres hores de treball, donant pas alternatiu als cotxes de la NII, i embolcallats per una atmosfera constructiva de grans grues i treball especialitzat, la placidesa de la nit encara va realçar més la magnitud harmònica de l'obra i el savi quefer de tots els que hi col·laboraven.

El pont ajunta camins i paisatges de gran bellesa, a un costat el Mediterrani. Camí de navegants de múltiples direccions, buscant riquesa per viure millor, cultura, uns dies de vacances al sol, potser també el plaer... ah!
I de l'altre costat el muntanyam del Montnegre que per camins de pins i alzines ens parla de la riquesa natural i de la tradició humana que s'hi vincula.

Un bon moment per fer una pausa.

2007-12-27T13:04:00.000+01:00

LA BONA PERSONA

La Bona Persona de Sezuan és una obra de teatre de Bertolt Brecht que es va fer a la Fàbrica Llobet el cap de setmana del 16 de desembre i que vaig tenir l'oportunitat de veure-la. Pot semblar institucional el que vaig a dir però penso que em quedo curt a l'hora de valorar el treball i creativitat que hi havia al darrera de la representació: felicitats a la Txell, a n'al seu company, als actors i a tots els que hi vau col·laborar per obtenir aquest magnífic resultat.

Un resultat fruit d'un llarg i constant treball però també, i ho voldria destacar, d'una gran creativitat. Observar l'escenografia i els moviments dels actors per l'escenari, que no era altre que el terra de la Fàbrica, et portava a fer el pas d'espectador aspectant a ciutadà que pren part, encara que només sigui per la càrrega moral i humanista que traspua la bona obra de Brecht.

I tot adobat amb la gràcia d'uns joves actors que sabien moure's com peix a l'aigua entre les paraules, gestos, mirades o complicitats d'un món, el xinès tradicional, que si bé ens porta a èpoques passades no és menys cert que avui també té la seva importància ser "bona persona".

2007-12-15T14:26:00.000+01:00

CAMINS

Deia en Miquel Martí i Pol "tots els camins són bons per fer camí, però has de saber on vas".
Dins de la motxilla que tanta expectació aixeca hi miro de portar el mínim possible, tal com deia un altre poeta per anar "ligero de equipaje". Està clar que com més pes més dificultat de càrrega i més incertesa per triar un dels bons camins.

Malauradament equivocar-se forma part del nostre diari quefer i anar lleuger facilita la rectificació, tanmateix arribar a allà on vas requereix de constància i de cert risc a l'hora de prendre una de les direccions que t'hi pot o no portar.

Recordo una excursió per la serra del Cadí, novembre de 1982, on després de caminar durant tot el dia se'ns va fer de nit i no trobàvem el refugi. El cansament ens portava al dubte però per sobre de tot hi havia la voluntat d'arribar, a la fi després d'un revolt el refugi de Prat d'Aguiló.

L'hospitalitat i l'escalf d'un sostre, d'un foc encès i de les lliteres ens va fer oblidar les dificultats de la jornada i com no pot ser d'altra manera, valorar com ens necessitem uns als altres.

2007-12-07T13:53:00.000+01:00

BON DIA

Fa poc vaig tenir l'oportunitat d'agafar motxilla i recórrer una part de la costa basca, senzillament bonic.

Els arbres de fulla caduca, especialment els roures, arribant amb tot el seu color tardoral fins a la línia de l'oceà, allà on batega amb tota la seva força l'Atlàntic. Paisatges de colors entre feréstecs i humanitzats; amb les ovelles "latxes" menjant herba prop dels espadats que cauen en picat sobre el mar. Una geografia complexa, rica en la seva diversitat i que conserva molts espais on no s'ha modificat el paisatge tradicional.

Mentre caminava em va venir més d'un cop al cap la cançó sobre tots els colors del verd d'en Raimon. Així és, no em vaig poder estalviar de la pluja que tant afavoreix el creixement de l'herba i els arbres i de pensar, tal com diu la cançó, en el poble que ha sofert tant.

Malauradament el patiment segueix vigent, tot i ser el País Basc una societat que majoritàriament vol i viu des de la normal convivència ciutadana, hi ha qui no renúncia a la violència per defensar els seus ideals.

No vull fer un debat sobre qui té raó, estic segur que molts dels que contestareu aquest escrit ho sabeu millor que jo, però no pot ser que pel fet de ser ciutadà, regidor o alcalde de determinats partits al País Basc hagis d'estar patint a cada moment per si et mataran.

2007-11-08T19:32:00.000+01:00

ELS HOMES DE LA MOTXILLA

Un dia d'aquests vaig haver d'anar a Barcelona i com és costum vaig agafar el tren, en concret el que sortia a les 6 de la tarda de Calella.

Em va cridar l'atenció com en el recorregut fins a Mataró anaven pujant a les diferents estacions nois joves immigrants de 20 a 30 anys. Feien cara de cansats després d'una llarga jornada de treball i tots portaven una motxilla on segur que hi havien guardat a primera hora del matí l'entrepà de l'esmorzar o potser, fins i tot, el dinar.

No podien enganyar sobre quin ofici tenien, el moreno de la pell recremada pel sol i el contacte amb l'obra delataven que eren treballadors de la construcció.

Observava com alguns, fins i tot estant drets, aclucaven els ulls i mig s'adormien, i també vaig poder copsar l'amabilitat d'un d'ells quan en un moment determinat s'aixeca del seu seient i hi deixa seure a una dona que acaba de pujar al tren i es recolza en una crossa.

La major part d'aquests nois van baixar a l'estació del Clot en destinació, és de suposar, cap als barris obrers de Barcelona i el seu entorn.

2007-10-23T19:26:00.000+02:00

ÉS UNA SORT

Poder viure el dia a dia de la ciutat sense voluntat d'agreujar a ningú, buscar el consens per sobre de tot i acceptar que mai arribaràs a tothom.

Personalment dedico totes les hores que puc i més a aprendre a actuar amb les motivacions exposades. Sabent-me un alumne que comet les seves errades però que per sobre de tot està il·lusionat per portar a bon port una ciutat diversa i on, per sort, no tothom pensa igual.

2007-09-21T14:02:00.000+02:00

FESTA I SOROLL

Sens dubte que viure al carrer Anselm Clavé durant aquests dies de festa major té el sobre cost afegit d'haver d'aguantar el soroll dels altres, que estan de festa, fins a altes hores de la matinada.

Reconec el malestar que provoca aquesta situació i voldria trobar alguna solució que fos assumible per tothom però no tenim gaire marge.

L'ordenança acústica que va aprovar fa poc l'ajuntament estableix excepcions a les limitacions de sorolls en els períodes de festa major i ho fa igual que succeeix a qualsevol altra ciutat de Catalunya. Fa poc es va celebrar la festa major del barri de Gràcia de Barcelona i la gent l'havien de fer fora del carrer a les 5 de la matinada.

Aquest any l'ajuntament ha reduït els dies de barraques a dos caps de setmana suprimint els actes que es feien entre setmana i avui mateix s'ha parlat amb la gent de barraques perquè baixin la intensitat de la música, per evitar els nivells desorbitats de soroll del cap de setmana passat.

Tinc clar que els que patiu directament el soroll no us satisfarà el que dic però la festa major comporta també un element de diversió col·lectiva que és expressió de la pròpia festa.

2007-09-09T12:27:00.000+02:00

LA MARXA DE LA MINERVA

Acabo d’arribar a casa després d’haver fet el recorregut llarg d’aquesta marxa que organitza l’entitat “Calella Marxa” amb la col·laboració del Club d’Atletisme, l’ADF de l’Alt Maresme i l’Ajuntament de Calella.

L’itinerari descriu una rodona al voltant de la conca de la riera de Capaspre, és una bona manera de conèixer el patrimoni natural de més valor paisatgístic i ecològic del terme municipal de Calella. Tot aquest sector muntanyós es troba protegit pel planejament i hi destaquen els boscos d’alzines i suros.

El dia s’ha aixecat assolellat amb aquest sol de setembre de matisos daurats i que conjuntament amb el reverdeix de la vegetació gràcies a les pluges de l’agost, fan del camí un espai de bellesa singular.

Tanmateix el que voldria ressaltar és l’aire de festa major que tenia la corrua de gent de totes les edats que ha fet la marxa. Cap a 400 persones han omplert per uns moments d’alegria, civisme i també esforç aquests paratges. Mentre hi anava passant pensava que era el dia de l’any que més gent gaudiria d’aquest camí i que el propi camí, amb la seva vegetació i vida, havia d’estar content de veure’s trepitjat per una corrua de persones, jo diria d’amics del camí, que com a objectiu principal tenen el fet de poder gaudir de la natura tot fent un xic d’esforç físic.

No cal dir-te, amic camí, que per mi l’alegria més gran és saber-te a tu content, mercès per tot el que ens ofereixes...

2007-08-13T09:39:00.000+02:00

NO PUC COMPARTIR

Benvolgut Despertaferro no puc compartir que per defensar el que jo puc representar acabis amb l'atac personal cap als meus crítics.

Per sobre de tot hem d'utilitzar arguments i no caure en la provocació. A la nostra societat en general li sobren frontismes i veritats absolutes que ens porten a la fragmentació social i a un país de meitats irreconciliables.

Personalment prefereixo ser atacat, fins i tot irrespectuosament, que promoure l'atac cap als altres.

2007-08-06T14:17:00.000+02:00

PUNT CAT

Trobo força interessant tot el que se’n deriva del “punt cat”. El llibre d’en Saül Gordillo és exponent d’un fenomen que està adquirint una magnitud important.

Més enllà de les dades sobre l’ús que se n’està fent voldria destacar com el “punt cat” ha estat assumit per persones i institucions de tot color polític i ideològic. Sens dubte que aquesta és la clau per exercir sobirania.

En un món cada cop més globalitzat i interdependent però que alhora posa en valor les singularitats en un exercici dialèctic que ratlla el funambulisme cal trobar elements singulars, el punt cat ho és sense cap dubte, que sigui àmpliament assumit per una societat diversa, ho està sent, i que ens posi a l’avantguarda del que es cou al món, ho estem fent.

Per això deia que el punt cat ens porta sobirania, és expressió d’una singularitat, el món català, i de la seva diversitat, no tots pensem el mateix sobre l’exercici de la sobirania i de l’autogovern. Els discursos excloents vinguin d’on vinguin en el cas de Catalunya no ens ajuden a construir país. Ens agradi o no som una nació que des de temps medievals ha basat gran part del seu creixement i força en les onades migratòries, i això ens ha portat a cercar fórmules de consens tant cap en fora com cap en dins.

I en darrer terme són els valors socials els que acaben donant més cohesió i, per tant, més força al concepte d’estat català. Un fort estat del benestar i això vol dir escoles, sanitat, drets socials..., és la clau de volta.

2007-07-19T14:08:00.000+02:00

LA CIUTAT DIVERSA

Sovint quan parlem sobre la diversitat ho fem referint-nos a l’origen de les persones que habiten un país o una ciutat, però no és menys important que aquesta diversitat la puguem relacionar també amb l’economia d’un país o d’una ciutat.

En el cas de Calella no hi ha dubte que tenim calellencs i calellenques de múltiples orígens culturals però encara no resta ben palès que tinguem empreses i economies diverses. El pes del sector turístic, amb una llarga tradició al darrera, continua sent molt important en l’estructura econòmica de la nostra ciutat.

Crec que tothom entén que el monoconreu econòmic, sigui del sector que sigui, no és bo i que més enllà dels tòpics Calella mostra símptomes evidents de què comença a canviar cap a una major diversitat econòmica. El pes que en llocs de treball i en inversions públiques i privades està prenent el sector de la salut, la sòlida tradició comercial d’abast supramunicipal i l’oferta d’ensenyaments formatius són tres exemples del camí que ja s’ha començat a córrer.

Des de l’ajuntament de Calella hem de propiciar aquesta multiplicitat perquè i curiosament és un element important per garantir un futur turístic a la nostra ciutat. Les sinèrgies o complementarietats des de diferents sectors econòmics són avui, també quan parlem d’economia, un element de força.

2007-07-08T11:45:00.000+02:00

EN CONSTRUCCIÓ

Recordo una pel·lícula de Leonardo Guerín sobre la transformació del barri de Raval de Barcelona que s’anomenava “En construcción” i que feia referència a les obres que al voltant de la nova rambla d’aquest barri s’han fet. El documental-film deixava que els veïns expressessin la seva opinió des de la contemplació d’enderrocs i noves construccions, més enllà del bo o dolent de la construcció la pel·lícula deixa entreveure com l’evolució i transformació urbanística formen part quotidiana de les nostres vides.

En el cas de Calella tota aquesta nova construcció que s’ha produït en el centre urbà prové de plans urbanístics aprovats en els anys 80, les Normes Subsidiàries de l’any 1986. Aquest planejament va limitar els edificis a la major part de la ciutat a 3 plantes i el centre històric a 2 plantes. Fet que va evitar la continuació del model de ciutat turística dels anys 60 i 70 de creixement desordenat sobretot en alçada.

El model de ciutat Mediterrània propicia centres urbans densos però amb una gran vida social, la taca d’oli ocupant quilòmetres i quilòmetres de superfície de cases baixes no és el model més sostenible. Calella en aquests darrers anys ha urbanitzat sectors com el Rierany dels Frares amb un alt nivell de qualitat i serveis, molts antics hotels de pèssim gust i alçada (Altamar, Mar Eden) han anat a terra i estan deixant lloc a blocs d’habitatges de 3 alçades, un carrer com el Jovara amb molta vivenda tancada o obsoleta ha vist renovar i rehabitar part dels seus habitatges fins i tot amb cases unifamiliars de molt bon gust. Però està clar que si es vol veure coses negatives també en veurem, i ja espero els comentaris dels amics anònims.

Una ciutat és diversa i no es pot contentar tothom però ja us avanço que precisament el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) aprovat ara fa poc per aquest equip de govern, ha eixamplat el centre històric (limitació de dues alçades) fins al carrer Sant Pere i que la zona de nou creixement de la Riera Capaspre només ocupa en sòl edificable per a vivenda entre un 30 i 40 % de tot el territori que s’urbanitza. Protegint totes les zones verdes actuals, boscos de pins entre rieres, fet que permetrà visualitzar físicament una anella verda al voltant de la nostra ciutat.

Construir és un verb que li podem donar molts significats però que ben emprat forma part de la nostra construcció diària com a persones.

2007-07-01T10:24:00.000+02:00

L’OPERA PER COMPANYIA

Entre la nit de dissabte 30 juny i la matinada de diumenge 1 de juliol de 2007 s’ha donat a Calella un acte cultural de primer ordre: LA GALA LÍRICA. He tingut la sort d’estar-hi present i de què la seva música i sensacions m’acompanyessin tant a l’hora d’agafar el son com quan m’he aixecat aquest matí.

En un marc natural de gran bellesa, el pati de l’ós, realçat pel joc de llums que il·luminava la capçada dels pins, en una nit agradable de lluna plena on fins i tot el vent hi ha dit la seva ha brillat la CULTURA per sobre de tot.

Una cultura compartida des del Cor Harmonia, la dansa de la Companyia Neoclàssica Alícia Lluís, la música de l’Orquestra Filharmònica de Catalunya, les veus de tenor, baríton, soprano i mezzosoprano i la presentació i comentaris del professor Roger Alier. Cadascú amb la seva aportació ha fet realçar la QUALITAT del conjunt.

És just reconèixer el treball constant, la creativitat i la vàlua artística de qui ha estat l’ànima de l’esdeveniment. Més enllà de les petites o grans aportacions que hi han fet moltes persones o entitats destaca la figura de l’ALBERT DEPRIUS. Vull felicitar-te per l’enorme responsabilitat que has assumit i que has sabut portar a bon port.

2007-06-24T11:48:00.000+02:00

GRÀCIES JORDI

Ja va essent hora de posar noms i cognoms al que es comenta i passar de la desqualificació personal anònima, sigui del color que sigui, a la crítica argumentada tan forta com es vulgui.

Primera setmana d'alcalde i una bona dosi de treball, de moment estic content de poder atendre a tothom qui s'ha volgut dirigir a mi i a l'hora de començar a posar fil a l'agulla a un parell dels temes de ciutat.

Un d'aquests temes és la Fàbrica Llobet, l'exposició d'Atapuerca és només una petita part del que se'ns ha proposat des de l'IPHES. És cert que hi ha d'haver més informació del que és l'exposició i hem de facilitar la seva visita i en aquesta direcció ja s'està treballant des de la regidoria de cultura. A més l'exposició té un origen castellà, de Burgos, i la traducció al català i l'anglès s'ha fet amb unes banderoles que per la pròpia configuració de l'exposició no són gaire visibles.
Aquest projecte de socialització del coneixement a Calella és promogut des de l'IPHES i penso que només per la vàlua de les persones que hi estan al davant que caldria ser més respectuosos i no desprestigiar-ho abans de començar. El projecte en majúscules s'hauria de signar aquest setembre en un conveni de col·laboració entre l'ajuntament i l'IPHES, dirigit no tant a fer museu com a crear exposicions o altres informacions de divulgació (pàgina web, canal de televisió) que després poden ser mostrades arreu del món.

Un altre tema important d'aquesta setmana ha estat una reunió amb l'Agència Catalana de l'Aigua pel que representa d'anar avançant en la línia de resoldre per un costat els problemes d'inundacions tant del Torrent del Raig, al seu pas per davant de l'Institut, com de la riera Capaspre i la rotonda de la NII, forçant a carreteres a treure el pilar que sustenta l'actual pont.
I per l'altre costat hem concretat quins passos s'han d'anar fent per arribar al cobriment de la riera.

2007-06-19T08:17:00.000+02:00

ATAPUERCA A CALELLA

Ahir, dilluns 18 de juny de 2007, es va fer una roda de premsa a la Fàbrica Llobet per presentar l'exposició sobre el jaciment paleontològic d'Atapuerca situat a la província de Burgos, que a partir del divendres a les 6 de la tarda podrà ser visitada per tothom qui ho vulgui. També es va signar un conveni d'intencions sobre el que pot ser un centre de socialització del coneixement a la Fàbrica gestionat per l'IPHES, una institució a l'avantguarda del coneixement científic sobre paleontologia.

Durant l'acte vaig tenir l'oportunitat de parlar força amb l'Eudald Carbonell i vaig poder entendre l'enorme prestigi que té la seva persona; vestit amb pantalons curts, camisa i barret va fer una clara i contundent defensa de la ciència des de la fonamentació humanista. Després d'aquest acte marxava cap a Atapuerca a continuar, a peu de canó, la seva recerca; el vaig veure lleuger d'equipatge, com deia el poeta, però amb una enorme humanitat fruit del seu coneixement.

Espero que aquest camí que inicíem per portar activitats de gran qualitat a la Fàbrica pugui fructificar i en puguem sortir tots beneficiats, per cert l'exposició no us la podeu perdre, és al primer lloc de Catalunya que es fa i estarà a la Fàbrica fins el 21 de setembre.

2007-06-13T09:30:00.000+02:00

LES CADIRES

Efectivament en els meus 8 anys de regidor he fet moltes més coses de les que un regidor convencional faria, l'amic anònim en senyala unes quantes i encara en podria afegir alguna que altra més, bé quedarà per al meu record. Estic d'acord també amb l'afirmació de què un alcalde ha de saber pensar i afegeixo: motivar i gestionar, de fet en el segon escrit sobre les meves deficiències es dedueixen aquestes actituds com a necessàries per a ser un bon primer regidor, per cert m'agrada el terme.

Només et demanaria una cosa, amic anònim, que tinguessis una mica més de cura en utilitzar determinats termes, això del feixisme deixem-ho estar per a una millor ocasió, d'acord?

Podria posar exemples de persones que han arribat a tenir un gran pes a les nostres societats i que mai s'els hi han "caigut els anells". No m'hi vull comparar, més aviat el que volia deixar clar és que una cosa no treu l'altra. En tot cas tinc el dret democràtic d'intentar pensar, motivar i gestionar i així ho ha cregut una majoria suficient.

Em remeto un cop més als fets, essent regidor de medi ambient he portat endavant projectes complexos com la recollida selectiva. Avui, Calella, està al davant dels municipis turístics en recollida selectiva i això ho hem lograt gràcies a una bona motivació del sector hoteler i a una bona gestió del servei, i aquí vull agrair la implicació de tots: des dels treballadors més anònims que fan la recollida diària fins als tècnics o directors que ho dirigeixen cadascú en el seu espai de resposabilitat.

2007-06-08T16:47:00.000+02:00

LA NEGOCIACIÓ I EL PACTE

Primer de tot tinc voluntat de mantenir el bloc obert perquè tothom hi pugui seguir deixant la seva opinió, ja ho he comentat anteriorment que em llegeixo tots els comentaris i també tinc clar que vull intentar contestar el que es diu però sense entrar en els personalismes i els atacs personals.

Cadascú en la seva consciència sap les paraules i les actitus que s'han dit i fet, per part meva he intentat mantenir una correcció en formes i continguts i sé que no sempre he estat capaç de transmetre-ho, sobretot pel que respecte a la negociació dels socialistes amb CiU. Accepto la crítica.

Qualsevol negociació porta implícita la recerca del consens entre els que van a pactar, també ho he dit anteriorment que ens unien molt més continguts programàtics amb ERC i per això, un cop passades les eleccions, hi va haver una primera opció prioritària. Sense que això signifiqui que hi hagués pactat res prèviament.

En el cas de la negociació PSC-ERC s'ha volgut reforçar una alcaldia única de 4 anys però amb una ferma voluntat de treballar en equip i consens, mantenint línies programàtiques amb la ciutat d'aquests darrers 8 anys. Fruit d'aquest compromís és la no acceptació de càrrecs de confiança, tot i que es valora la necessitat de què algunes àrees entre elles urbanisme (gestvia) i cultura (museu i equipaments culturals) necessitaran de gestors tècnics qualificats, aquestes places s'hauran de proveir via concurs obert i transparent.

Respecte al repartiment de regidories vull agrair a "l'informador vocacional" les dades que dóna i que jo només faré que repetir: pel PSC són: Josep Maria Juhé, Medi Ambient i Salut; Josep Torres, segon tinent d'alcalde, Urbanisme, Obres Públiques i Educació; Loida Serrano, quarta tinenta d'alcalde, Turisme i Promoció Econòmica; Laura Cortada, Serveis Socials, i Joan Torrent, Ciutat Nova (Gestvia) i Noves Tecnologies.
Per la seva banda, ERC ha mantingut la majoria de les àrees que ja li eren pròpies en aquest mandat. Així, Jaume Puig, primer tinent d'alcalde, es queda Hisenda, Règim Intern i Esports; Pilar Rocafort, tercera tinenta d'alcalde, Ciutadania, Cultura i Joventut; Jaume Palet, Serveis Públics, Governació i Mobilitat, i Maria Carme Campà, Fires i Comerç. Més enllà del nombre de regidories de cadascú hi ha una proporcional corresponsabilització de les àrees més importants del govern de la ciutat entre els dos partits.

Sóc conscient de què una part important del vot que hem obtingut els socialistes anava més dirigit a una manera de fer ciutat i política més que al partit en concret. Jo no us puc demanar que continueu creient amb la meva persona només amb paraules, calen fets i a ells em vull remetre en el dia a dia de la nostra ciutat. Per acabar vull agrair a un assenyat comentarista, que més enllà dels dubtes que té sobre el que jo faig i represento em desitja molta sort, sort per a la nosta ciutat.

2007-06-05T19:59:00.000+02:00

CADA DIA

Diàriament intento mirar-me el bloc i fer el que molt encertadament diu el senyor "pendrago", posar-hi una mica de seny. No us puc contestar a tots i totes perquè està clar que es diuen força coses per ferir i no pas per debatre, i es diuen en totes direccions...

Voldria explicar-vos quina ha estat la meva actitud des d'un bon inici de la campanya electoral i els esdeveniments que s'han anat succeïnt, perquè aquests expliquen les decisions que he anat prenent.

En cap moment ha sortit de la meva boca un atac personal contra ningú ni he buscat els retrets com a arma política. Em permetereu, per tant, que qüestioni als qui diuen que no accepto el diàleg, ara bé, la campanya m'ha ensenyat la solidesa dels programes electorals i les afinitats programàtiques que amb uns i altres podíem tenir els socialistes.

Suposo que és lícit que després de vuit anys governant junts amb esquerra i estar convençut del canvi positiu que, segons la meva modesta opinió, ha viscut Calella i vistos els programes d'uns i altres establissim, des dels socialistes un cop passades les eleccions, la prioritat del pacte amb Esquerra Republicana. Assumint, jo mateix, que si el pacte havia de ser CiU-ERC per part meva no hi hauria cap retret, qualsevol opció que sumi nou o més regidors és lícita.

Prioritzar un pacte no vol dir excloure de la política de la ciutat als altres, sempre he manifestat que una cosa és l'equip de govern que es formi i l'altre un consens social i polític sobre les grans polítiques de ciutat.

Per últim se m'ha qüestionat l'equip que m'acompanya sense donar-lis cap possibilitat de demostrar res. Bé, entre els 5 socialites que hem sortit regidors hi ha 3 llicenciats universitaris, una diplomada també universitària i una estudiant de cicles formatius de segon grau, equivalent al batxillerat. Però no és el nivell d'estudis el que cal comparar sinó les ganes que tenen tots ells per tenir una oportunitat de treballar per la ciutat, i a mí no se m'acudirà mai, després d'haver-me dedicat com m'he dedicat a la meva ciutat durant 8 anys, qüestionar als regidors dels altres partits per la seva voluntat de dedicació.

2007-06-04T10:57:00.000+02:00

GRÀCIES PER LES DESQUALIFICACIONS

És magnífic que tothom estigui convençut de tenir raó i ens poguem anar d'un extrem a l'altre sense passar lògicament pel mig. Amics i amigues sóc patètic: estaria millor fent camins al parc Dalmau que tancat en un despatx però, ves per on, hi ha una part de la meva persona que creu que pot ajudar més fent d'alcalde. Uns quants s'ho han cregut fins el punt de quedar a 60 vots dels 6 regidors, uns altres tot i no votar-me també em donen el seu recolzament, d'altres m'han votat però no per ser alcalde i per fi trobem als que no em volen veure ni en pintura.

A tots ells gràcies i podeu estar-ne segurs que segueixo sent aquell nen petit que pel barri de Pekin anomenaven "patito feo", en el rierany dels Frares feia carreteres, de més gran he acabat sent el "capità enciam" i quan arribi l'hora voldria tenir una mica d'equanimitat per poder ser més benevolent.

2007-05-30T08:37:00.000+02:00

UN BON MOMENT PER MANTENIR LA CALMA

Com és constatable tothom s'expessa com creu, hi ha opinions per a tots els gustos i totes les he llegit i n'he après quelcom.

Sens dubte que tenim una part important de l'electorat de Calella, majoritari en quant a vots, que va votar CiU, a la qual vull felicitar, i es sent desencisat pel que poguem fer PSC i ERC, curiosament ningú parla del PP perquè aquest ja sabem amb qui sumava. Bé, res a dir és ben legítim també han obtingut representació i cal obtenir un mínim de 9 regidors per escollir alcalde i si sumen o haguessin sumat amb algú ja estarien aprofitats.

Crec que no val la pena donar-li més voltes: el nostre sistema democràtic dóna el govern a qui logra formar majories que representin com a mínim a la meitat de l'electorat i això pot permetre, per exemple, que a les Balears hi hagi un canvi progressista.

Curiosament qui darrerament rep ofertes per governar amb CiU és aquell partit que tant ha estat criticat: ERC.

Per part meva cada cop tinc més clar la importància de les actituds i els programes més enllà dels protagonismes personals.

2007-05-28T20:01:00.000+02:00

AGRAÏMENT

Vull agrair a totes les persones que han dipositat la seva confiança amb la meva persona, el meu equip i el programa que represento. No sortia d'una posició avantatjosa però ja ho vaig comentar en un altre bloc: "sóc caminador de llargues distàncies i no em dono fàcilment per vençut". Sovint em veig com el ruc català, aguantant carros i carretes i alguna que altra patacada, però ell vinga amunt, amb coratge, senzillesa i deixant clar com pensa.

No puc estar d'acord amb els atacs que sovint es fan contra en Jaume Puig, he estat vuit anys amb ell de regidor i sé prou bé com s'ha dedicat a la ciutat. Com tampoc comparteixo les crítiques fàcils i les desqualificacions sense abans haver fet l'esforç de llegir-se el que plantegem uns i altres.

2007-05-25T02:20:00.000+02:00

DEBAT ELECTORAL

1-PROPOSTA DE CIUTAT

Bona nit, gràcies per l’assistència. Primer de tot vull expressar-li públicament a la senyora Montserrat Candini la meva solidaritat pels atacs anònims de què ha estat víctima i a la senyora Pilar Rocafort pel paper que ens han donat a l’entrada. Els polítics també som ciutadans i ciutadanes que ens mereixem un respecte com tothom.

Bé, pels socialistes Calella viu un moment històric de canvi. L’important creixement demogràfic de la ciutat, estem a prop dels 19 mil habitants, i la crisi d’un model turístic més basat en la quantitat que en la qualitat poden ser vistos com dos problemes de difícil solució o bé com dues oportunitats per fer un tomb a la nostra ciutat.

S’imposa un canvi social i econòmic cap a la ciutat diversa,

Amb empreses i llocs de treball per a tot l’any,

Dotada de bons equipaments esportius, culturals, educatius i sanitaris,

Ben comunicada i accessible,

Cívica i segura,

Sostenible i endreçada,

Saludable i cohesionada socialment,

I amb una Fàbrica Llobet com a motor econòmic i de prestigi,

En cadascun d’aquests àmbits els socialistes tenim propostes, compromisos per aprofitar les oportunitats i fer realitat el canvi. Un canvi que es comença a palpar tant per les inversions privades que es fan a Calella com pel treball que s’ha fet des de l’Ajuntament planejant i començant a construir el que ha de ser la ciutat nova.

Ens cal una bona direcció i sobretot, saber crear el consens necessari perquè tots i totes hi tenim alguna cosa a dir i alguna cosa a fer.

2-ECONOMIA

El monoconreu sigui turístic o de qualsevol altra activitat econòmica no és bo. Cal treballar i col·laborar amb els sectors privats i públics per fer efectiva la ciutat diversa.

Els socialistes proposem i de fet ja està en marxa, si més no sobre planell, --el desenvolupament del polígon industrial,

-l’enfortiment dels temes de salut amb el trasllat del CAP a la Fàbrica, projecte parlat amb la Generalitat, i on s’ha de contemplar també la seva obertura les 24 hores. Fet que possibilitarà l’ampliació dels serveis de l’hospital.

-Reforçar els serveis de promoció econòmica d’auto-ocupació i auto-empresa.

-Crear un espai polivalent a la Fàbrica per fer trobades d’empresa i convencions vinculat al turisme i els serveis.

-La consolidació del centre comercial amb vàries mesures d’urbanisme comercial:

-aparcaments a les dues rieres, plaça del mercat i estació RENFE.

-prioritat vianants dels carrers Sant Joan i cloure l’eix riera-riera

La suma d’aquestes actuacions en salut, comerç i serveis, més iniciatives tant privades com públiques en instal·lacions esportives ens han de portar a un model de ciutat turística on s’allargui la temporada i es pugui optar a un turisme més selectiu.

Creiem que aquest canvi de model turístic s’ha de fer amb un consens social i polític que aglutini els esforços privats i públics en un pacte local pel turisme. En aquest sentit cal continuar el treball iniciat des de l’Agència Turística de Calella i enfortir institucionalment aquesta entitat

El resultat ha de ser una ciutat dinàmica amb més oportunitats de treball i a més per tot l’any, per tant tot lo contrari d’una ciutat dormitori.

3-URBANISME

Parlava a l’inici de la meva primera intervenció del moment històric que viu Calella. Podem depassar aquests propers anys els 25 mil habitants i això ho hem d’assumir com un repte per guanyar amb tot allò que de positiu té ser ciutat gran: equipaments, centralitat de serveis, empenta econòmica però conservant alhora un bon nivell de qualitat de vida del conjunt de la ciutat.

Per això cal un doble planejament:

-en primer lloc el de la ciutat tradicional des del far al rierany dels frares on s’ha de seguir la política feta fins ara d’eixamplament de voreres, noves places i aparcaments soterrats que comuniquen amb els principals eixos de comunicació (autopista, RENFE i carrer Sant Jaume). Posant en valor el seu centre històric i fent més amable el paisatge urbà.

-en segon lloc el planejament de la ciutat nova de la riera Capaspre, concebuda amb una edificació concentrada que en prou feines ocupa el 40 % del conjunt de territori, la resta són cessions per fer:

- grans espais verds,

-equipaments esportius (camp de gespa artificial) i educatius (nova escola de primària)

-accessibilitat a l’autopista amb una gran avinguda.

-promocions d’habitatge públic (300 vivendes).

En darrer terme i davant el repte que suposa l’accés a la vivenda plantegem la creació d’una oficina local d’habitatge que promogui la vivenda de lloguer per tota la ciutat amb garanties per als llogaters així com la restauració i equipament, com pot ser el cas d’ascensors, per aquells blocs antics habitats per persones grans.

4-SERVEIS A LES PERSONES

Allà on es nota la qualitat de vida és en el dia a dia de les persones per això els socialistes ho considerem com un tema cabdal.

Començant pels serveis socials, proposem traslladar-los a la Fàbrica Llobet per guanyar amb espai, universalitat i informació i fer front a l’augment de serveis que suposa l’aplicació de la llei de dependència.

-Ja he parlat del trasllat del CAP a la Fàbrica amb majors serveis,

-Creació d’una regidoria de Salut que realitzi polítiques actives de prevenció com un “programa de fer salut caminant”, o d’aprofitament de l’experiència vital de la gent gran per fer ciutat, i faciliti el civisme dels propietaris de gossos amb la creació d’àrees tancades i exclusives per als gossos deslligats.

-En seguretat proposem l’especialització de la policia local, la creació d’un cos d’agents cívics i una ordenança de civisme i convivència.

-En educació cal vetllar per la ràpida construcció del nou centre de primària i desenvolupar la segona fase de la llar d’infants.

-En esport, donar suport a l’esport de base i al de manteniment. Resoldre urgentment les mancances del futbol fent primer una tasca de manteniment i després treballant per construir dos camps de gespa artificial i perquè la muntanyeta sigui una ciutat esportiva.

-Crear un circuït de bicicleta de muntanya i un altre de seguretat vial.

-Teatre-auditori a la Sala Mozart i a l’Orfeó

-Espais museístics sobre turisme i evolució humana a la Fàbrica Llobet

-Dotar de direcció i elaborar un projecte de futur per al Museu-Arxiu.

-Pla local dels recursos naturals per tal de promoure l’ús de l’energia solar amb una ordenança específica.

-Organitzar un segon torn de tarda de neteja de la via pública

-Crear un parc municipal entre les Torretes i la Roca Grossa i el far com a centre d’interpretació d’aquest nou parc.

5-CONCLUSIONS

Bé, espero no haver-vos avorrit massa, us demano un xic de comprensió cap a la meva persona.

Seré breu. Senzillament us puc assegurar que el programa que presentem els socialistes ha estat treballat amb ganes, il·lusió i rigor. Ens hem entrevistat amb membres de la Generalitat, de la Diputació, del Consell Comarcal, d’empreses privades , del consorci hospitalari, d’entitats de tota mena de la ciutat i també amb veïns i veïnes que se’ns han acostat, de tots ells hem aprés, encara avui aquí estic aprenent. Com diu aquella cançó d’en Raimon “Qui ja ho sap tot que no vingui a escoltar-me perquè jo encara aprenc de qui m’escolta”

Ja ho vaig dir en un altre debat els socialistes no resoldrem tots els problemes de Calella, perquè les societats avancen amb les aportacions de tots, però si que li volem donar una bona empenta i donar la mà per ajudar.

Aquest és l’objectiu últim de la meva dedicació a l’ajuntament: ajudar.

Us demano el vostre vot per poder-ho fer des de la màxima responsabilitat d’una ciutat: l’alcaldia,

Gràcies...

2007-05-05T08:45:00.000+02:00

UN PASSEIG PEL PASSEIG DE GARBÍ

Ara fa gairebé vuit anys que sóc regidor de medi ambient de l’ajuntament de Calella i que he tingut la sort de portar parcs i jardins. Dic la sort perquè em sento agraït per la confiança que se m’ha donat per gestionar i posar un petit granet de sorra per fer més bonica i amable la nostra ciutat.

Aquests primers dies de maig, un xic revoltats amb pluges, una mica de fresca i també amb sols esplèndids, estan ajudant a fer brillar els nostres jardins. Sense anar més lluny si travesseu la via del tren, per un pas soterrani lògicament, i us arribeu al passeig de Garbí, després d’haver passat per les catifes grogues de les margarites del passeig de les Palmeres, entrareu en un món de colors, aromes i brogits del nostre tan estimat Mediterrani.

Prou ha costat tant dialècticament, potser encara hi ha algú que no hi està d’acord, com amb esforç de tots els que hi hem treballat per fer lluir i harmonitzar una vegetació senzilla però plena de vida i sensacions. Ho agraeixen els petits ocellets o la merla, i també alguna sargantana que corre buscant insectes entre les estepes, el romaní o l’espernallac.

Senzillament, gràcies...

2007-04-26T16:45:00.000+02:00

EL PODER DEL DEBAT

La raó va per barris i tot i que jo vaig assistir a un debat per explicar la meva acció de govern desconeixent qualsevol altra implicació política que la d'assistir a un debat "el govern informa" que ja s'havia celebrat d'altres vegades, demano per tant la pressumpció d'inocència. He de reconèixer que en l'alta política que estem convertint Calella qualsevol acció és contrastada per d'altres grups polítics i si se'n deriva una irregularitat tot seguit és denunciada amb certa fruïció.

La denúncia no només és legítima sinó fins i tot necessària, per això precisament els sitemes democràtics tenen oposició i òrgans neutrals que vetllen pel correcte funcionament de les institucions. Ara bé denunciar no vol dir fer el judici i emetre veredicte amb tot un raguitzell de desqualificacions, algunes força pejoratives. En concret se m'acusa d'estar nerviós, de passarell, de no deixar parlar, de fer el que em dóna la gana i d'altres de fer el joc a no sé qui.

Per què?

Senzillament perquè no ballo al só que uns quants voldrien i això no vol dir que balli al só dels altres, però les ganes que hi ha per arribar a dalt de tot ens dificulta raonar amb equanimitat.

Per part meva tinc clar que em puc quedar a l'oposició, que puc estar en el futur govern i que, encara que sigui una possibilitat llunyana, puc arribar a ser alcalde. Cap problema, qualsevol de les tres opcions no em farà perdre les maneres i el més important, les ganes de seguir treballant per la comunitat.

2007-04-18T22:49:00.000+02:00

VINGA, VINGA...

Trobo molt interessant el debat que estem fent via bloc, voldria contestar-ho tot però anem per pams.
Amic Despertaferro les coses al seu lloc, queda clar com funciona la democràcia i les majories cal formar-les sumant. Comparteixo que el creixement urbanístic de la ciutat ens porta problemes de congestió però també és una oportunitat, amb les limitacions que el planejament estableix, per canviar sobretot hotels obsolets, alguns de més de cinc plantes, per vivendes de tres plantes.
Paral.lelament s'ha de fer una política de mobilitat sostenible, el nostre bus interurbà amb Pineda és un èxit, i d'humanització dels espais urbans, plantació d'arbres, m'ha arribat molt endins el que deia un anònim sobre els tarongers, voreres més amples i noves places.
L'urbanisme mediterrani sempre ha apostat per la ciutat compacta, però també per equipaments i espais públics, com en el cas de Calella la biblioteca i les noves places, per conviure i fer comunitat.
Respecte al veí del carrer Policiana Teixidor comparteixo que cal començar a parlar de programa i propostes, de fet en el darrer debat dels quatre candidats vaig plantejar un consens social i polític sobre quatre Calelles:
1- la nova, per fer raonablement l'eixample de la riera Capaspre amb vivenda social, equipaments, zones verdes i accessibilitat a l'autopista,
2- l'emprenadora, per enfortir la diversitat econòmica, especialment en temes de salut i comerç, i redefinir el model turístic cap a una major qualitat i allargament de temporada,
3-la cívica i convivencial, per aplicar les normatives (residus, sorolls, civisme) que afavoreixin la cohesió social i el poder viure amb dignitat i benestar a Calella.
i 4-la sostenible, per ajudar a canviar el nostre model energètic. Des dels governs que han firmat el compromís de Kioto fins als municipis més petits ens hem de posar les piles per frenar l'escalfament global, i aquí hem trobareu.

Efectivament al veí de la Fàbrica li diria que si hem d'aplicar el tercer punt no és ètic que l'Ajuntament deixi fer en un local seu el que les ordenances limiten en altres, com són els sorolls.

Bé, des d'uns principis genèrics cal anar desgranant punt per punt per fer creïble el que proposem, en aquest procés ens teniu oberts a les vostres propostes i al debat.

Gràcies

2007-04-13T15:49:00.000+02:00

L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA

No us puc enganyar m'agrada la política i sobretot amarar-me de joc democràtic. El debat sense escarafalls i el pacte per trobar un punt d'entesa són expressions d'un taranna democràtic que en la llarga història de Catalunya han estat molt presents. Penso que en l'arrel del pactisme català hi ha el reconeixement de què la veritat és compartida i que, per tant, cadascú ha de cedir una mica per arribar a l'entesa

Escric tot això perquè noto que hi ha un cert desconeixement sobre el nostre sistema democràtic el qual es fonamenta en obtenir la majoria per nombre de regidors en un ajuntament o per nombre de parlamentaris al parlament de Catalunya. Són els regidors o els parlamentaris qui en darrer terme anomenen respectivament a l'alcalde o al president.

Si s'hagués formulat un sistema democràtic de dos candidats i el més votat és el que mana s'hauria d'anar per força a una segona volta, és el cas de les presidencials franceses on es presenten força candidats per a la primera volta i sempre i quan ningú obtingui el 50% del vot passen a la segona volta els dos candidats més votats.

Bé, cabòries... perquè la realitat és la que és; a Galícia governen PSG més nacionalistes per un o 2 diputats quan el PP de'n Manuel Fraga va treure pràcticament la majoria absoluta i podem posar exemples de tots els partits on es donen situacions semblants, sense anar més lluny a Pineda a l'anterior legislatura.

Per tant, la legitimitat democràtica, la que exercim cadascú de nosaltres quan anem a votar la dipositem en una candidatura que sinó obte la majoria suficient haurà de negociar, pactar... per arribar a formar govern. Per part meva i de la candidatura que represento no excloem a ningú!!!

2007-04-07T14:12:00.000+02:00

SENSACIONS POSITIVES

A l’últim divendres de març va tenir lloc un debat sobre joventut, cultura i esport a Ràdio-Calella-Televisió, hi érem presents els caps de llista del PSC, ERC i CiU més un representant del PP.

Val a dir que va ser un debat molt calmat, segons un dels participants “com una bassa d’oli”. I això no vol dir que no hi haguessin les lògiques discrepàncies que han de tenir opcions polítiques diferents, però el que va sobresortir va ser un cert esperit constructiu.

Personalment crec en la política com a eina per ajudar a resoldre i millorar la vida comunitària, fet que redundarà positivament en el dia a dia de cadascú de nosaltres. No sóc gaire amant de les entelèquies i els jocs d’artifici però qualsevol proposta o idea que pugui beneficiar a una majoria, i així ho cregui jo, tindrà el meu recolzament vingui d’on vingui.

Durant aquests vuit anys de regidor a l’equip de govern he reconegut errors fins i tot públicament, crec amb el que diu la dita “rectificar és de savis”. Sens dubte que no he nascut ensenyat i amb la pràctica s’aprèn a anar mesurant l’actitud, que sempre he procurat que fos respectuosa fins i tot amb aquells o aquelles que m’han abraonat. No comparteixo el tot s’hi val per tal de guanyar no sé quina batalla amb nom de no sé quin projecte.

Bé, tot això no és per dir que no seré ferm amb el que dic i faig, ans el contrari, una bona dosi d’humilitat fa més sòlid el projecte. Un projecte compartit anomenat Calella el qual tinc clar que és fruit de les aportacions que fem entre tots plegats, uns amb més responsabilitat però no gens menys, com li fan dir al nostre president, que les que fa anònimament qualsevol ciutadà o ciutadana.

Que les actuacions positives segueixin guanyant sigui qui sigui qui governi!!!

2007-03-18T12:34:00.000+01:00

LES CINC OLIVERES

Tot i que pot semblar un conte no ho és o, més ben dit, ho és però fet realitat.

M’explico, el primer diumenge de juliol de l’any passat, 2006, en una plaça de Calella, Església, i enmig d’una audició de sardanes, com a acte d’inauguració de la seva restauració, se m’acosta en Ramon i la seva senyora i em diuen: vols unes oliveres?.

La primera reacció és de precaució, jo sabia que en Ramon havia comprat i tenia en explotació una propietat d’oliveres allà on l’Ebre arriba a Catalunya, més o menys, i per tant, vaig copsar de seguida que podia ser una oferta rigorosa. Però també conec l’alt valor econòmic que tenen aquests arbres mil·lenaris i l’ajuntament, en concret la meva regidoria, no podia fer front a una compra. Tanmateix dic si a l’aguait de què la conversa desentrelli altres qüestions com la que acabo d’esmentar.

I de fet no tardo gaire a donar-me compte que en Ramon està disposat a fer una donació directa a la ciutat de Calella sense demanar res a canvi, tanmateix em faig el meu full de ruta mental donant temps al temps i deixant oberta la finestra a qualsevol possibilitat. He dit finestra perquè des del punt de la ciutat on de seguit vaig pensar que podien anar, i així li explico a n’en Ramon, s’albira una de les millors vistes de Calella en perfecta harmonia amb el Mediterrani.

Em refereixo a una zona verda de la Muntanyeta que queda, més o menys, per sobre del carrer Amadeu. Abans de què es fes la urbanització de tots els voltants de l’actual estadi d’atletisme aquest era un espai agrícola amb garrofers, vinya i també alguna olivera, per tant és un punt idoni per plantar-les.

A tot això que des del juliol de 2006 van passant els dies però algun que altre cop que coincideixo amb en Ramon em confirma sempre la seva voluntat, fins que a primers de març de 2007 em truca i m’avisa de què les oliveres estan al caure. Mans a l’obra, el divendres 16 de març arriben en camió cinc oliveres provinents de les terres de l’Ebre, que juntes deuen sumar més de mil anys, i la brigada de parcs i jardins es mobilitza per donar nova vida i hospitalitat a una altra contrada de Calella.

No puc expressar en paraules la bellesa d’aquests troncs retorçats pel pas del temps que des de la seva nova casa contemplen la ciutat amb el Mediterrani de fons. Ni tampoc hi ha paraules per expressar el meu agraïment per la donació que has fet a Calella: de tot cor gràcies Ramon.

2007-03-04T21:44:00.000+01:00

EL FAR

"Governa sense estar al govern"

Amb un somriure als llavis li deia aquestes paraules a n'en Xavier tot reconeixent la intel.ligència i sagacitat de la Montserrat. Llàstima que l'excés d'autoconfiança ens porti a vegades a empaperar tota la ciutat amb un equívoc: "l'Estat aprova una proposta de CiU". No és l'Estat sinó el Congrés qui aprova amb la unanimitat de tots els grups polítics i el que s'aprova no és una proposta de CiU sinó l'esmena socialista a n'aquesta proposta.

Sense menystenir el valor de la iniciativa de CiU si que des dels socialistes calellencs hem volgut deixar ben clar quina ha estat la nostra aportació mitjançant el següent comunicat:

L'AGRUPACIÓ DEL PSC DE CALELLA HA COL.LABORAT ACTIVAMENT EN LA PROPOSICIÓ NO DE LLEI QUE INSTA AL GOVERN A APROVAR L'ÚS PÚBLIC DEL FAR.

Quan vam tenir coneixement de la presentació d’una proposició no de llei a la Comissió de Medi Ambient del Congrés dels Diputats per instar al Govern a «Dar respuesta al interés expresado por el municipio de Calella respecto a la suscripción de un Convenio entre el Ayuntamiento y la Autoridad Portuaria que suponga la concesión íntegra de la gestión del Faro de Calella al consistorio [...]» (Josep A. Duran i Lleida, Comisión de Medio Ambiente, 161/001698), el nostre candidat a l’alcaldia, Josep M. Juhé, va considerar que aquesta demanda venia a donar suport a un procés ja encetat per l’equip de govern del municipi fa uns quants anys.

Tanmateix per poder-la aprovar calia esmenar la moció inicial, ja que es demanava l’ús íntegre del Far, la qual cosa és del tot impossible. Per això va entrar en contacte amb Manuel Mas, diputat al Congrés del Maresme, amb el Delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, amb el President de l’Autoritat Portuària, amb el director general de puertos del Ministerio de Fomento i, finalment, amb la Dolors Puig, encarregada dels temes Territorials del PSC al Congrés i vàrem decidir presentar una esmena de substitució a la proposició presentada inicialment en virtut de la Llei 48/2003, la qual preveu la possibilitat que en el seus terrenys i instal·lacions es puguin autoritzar usos i activitats culturals i recreatives, diferents de les de senyalització marítima, sempre que aquestes no condicionin o limitin la prestació de la seva funció d’ajuda a la navegació. Que és finalment la proposició aprovada.

Amb aquesta proposta, el Congrés obre la porta a l’ús públic del Far de Calella mitjançant un Conveni que caldrà negociar amb l’Autoritat Portuària. Avui ens hem de felicitar tots pel fet d’haver aconseguit accelerar el procés posat en marxa per l’equip de govern i es demostra una vegada més que el rigor i el treball dels socialistes de Calella i del seu candidat a l’alcaldia estan per sobre de qualsevol altre interès. Hem demostrat que més enllà del rèdit polític està el nostre compromís per Calella.

2007-02-21T08:52:00.000+01:00

DES DE DINS: LES BICICLETES SÓN PER A TOT L'ANY

No cal que ens hi capfiquem massa sobre l'escalfament global i les responsabilitats compartides. Està demostrat que un 60 % d'aquest escalfament el provoquem directament cadascú de nosaltres, especialment els occidentals, amb les actituds que prenem cada dia: ús del cotxe, calefaccions i aire condicionat, mal ús dels residus...

Per tant, amb la mateixa força que demanem als governs que actuïn cal veure què hi puc fer jo, tu i ell. A les ciutats planes sense grans pendents i amb distàncies que no superen els 5 Km, com és el cas de Calella, està més que demostrat que el mitjà de transport més ràpid i eficient és la bicicleta. No només pel que evitem contaminar amb CO2 i sorolls si no que també per la cura de la nostra salut.

Darrerament a Calella hem tingut un cert debat sobre un carril bici al passeig de Mar i el pas de bicicletes per les zones de vianants com el carrer Església. Tant en un cas com en l'altre s'ha fet palès que una part de nosaltres veu més la bicicleta com un perill que no pas com una oportunitat. A això hi ha contribuït força l'ús a voltes temerari d'aquest vehicle i, per tant, posa damunt la taula tot el que ha de ser una ordenació d'un món, el de la bicicleta, que està vivint, per sort, un esclat en el seu ús.

Ordenar els espais públics de manera que tant el vianant com el ciclista sàpiguen que tenen prioritat respecte al cotxe, però que també han de conviure civilitzadament entre ells requereix d’una senyalització clara i d’una educació. Els carrils bici, contrastats arreu del món, són eines fonamentals per a la circulació ordenada i segura de la bicicleta en convivència amb altres tipus de desplaçaments a peu o vehicle motoritzat.

Calella disposa de nombrosos aparcaments de bicicletes estesos per totes les places i equipaments públics, però resta per resoldre una senyalització prioritària i ben diferenciada que permeti, durant tot l’any, travessar amb bicicleta tota la ciutat.

2007-02-16T07:43:00.000+01:00

DES DE DINS: L'APARCAMENT DEL MERCAT

Si bé tots ens hem acostumat a anomenar plaça a l'esplanada que queda davant del mercat cobert, crec que és força més correcte parlar d'aparcament a cel obert envoltat de parets mitgeres de diferents tamanys i colors. Cal veure, per tant, el projecte que ha presentat l'equip de govern com un projecte de reurbanització global d'una de les entrades principals a la ciutat de Calella.

Aquest contempla:
-un aparcament soterrat majoritàriament de rotació, gestionat per l'ajuntament, i que ha de donar servei els 365 dies a l'any amb especial incidència sobre el centre comercial i de serveis,
-l'edificació de vivendes i baixos comercials que taparan les parets mitgeres i donaran vida a la plaça, a més de permetre també el finançament de l'obra.
-la urbanització d'una plaça d'un sol nivell des del carrer Sant Josep fins al límit de les edificacions del costat del carrer Sant Pere.

Avui ja s'ha aprovat la reparcel.lació i la reurbanització de tot el PEMU MERCAT, és a dir, tal com quedarà la nova plaça sobre l'aparcament soterrat i quins espais seran destinats a edificació. Amb aquest calendari podem entreveure que abans de l'estiu pot estar licitat i adjudicat el projecte i abans d'acabar l'any començades les obres.

Per arribar fins aquí de tots és coneguda la polèmica que hi ha hagut. Els veïns han lluitat pel que consideren els seus interessos legítims, l'oposició els hi ha fet costat i el govern municipal ha prioritzat sempre l'interès general de la ciutat.

Penso que sobretot en les formes l'actuació de tots plegats podia haver estat un xic millor. Les explicacions de l'ajuntament als veïns no han estat prou conciliadores, tot i l'esforç que s'ha fet reduïnt l'edificabilitat respecte al projecte inicial, especialment amb la que dóna al carrer Sant Pere. Per part de veïns i oposició s'ha passat d'un primer discurs molt agressiu i totalment a la contra a una certa recerca de consens. En el fons tots hem entès la magnitud de la transformació urbana i econòmica que ha de suposar aquest projecte per a Calella.

Benvingut sigui!!!

2007-02-07T19:17:00.000+01:00

DES DE DINS: LA SUBVENCIÓ DE LA RIERA

Quan des d'una altra administració arriba una subvenció per al nostre ajuntament només podem expressar satisfacció. Per això cal felicitar-nos del que Convergència i Unió, amb el consens i acceptació lògicament dels socialistes que governem l'estat i també d'Esquerra Republicana entre d'altres, ha lograt posar en els pressupostos generals de l'estat del 2007: 1 milió d'€ per a la riera Capaspre de Calella.

Per fer efectiu aquest milió d'€ i perquè de debó arribin a la riera de Capaspre, caldrà un acord previ amb l'Agència Catalana de l'Aigua sobre el projecte que s'ha de fer i el canvi de catalogació de la riera de Capaspre perquè passi a ser considerada com a riera de risc.

Sense entrar en més valoracions polítiques i en possibles deficiències a l'hora de redactar la subvenció en els pressupostos estatals, ara ens toca tant als que governem la ciutat com al principal partit de l'oposició anar tots a una per fer realitat el projecte de cobriment de la riera. Hem de deixar de banda els adjectius que miren de ferir al rival polític i donar recolzament al regidor que ha estat encapçalant, des de ja fa uns dos anys, tot el procés per fer efectiu el cobriment de la riera, en Xavier Gaset.

Vull significar el treball fet per l'àrea d'urbanisme i en Xavier, qualsevol que vagi a la tercera planta del nostre ajuntament podrà observar el ritme de treball i dedicació de tota l'àrea. Fruit d'això són un bon nombre de projectes que estan transformant Calella.

El rigor, coneixement i constància d'en Xavier són garantia de què s'aprofitarà la més mínima possibilitat de fer realitat el cobriment de la riera.

2007-02-01T11:02:00.000+01:00

NO M’HI RECONEC

Darrerament han aparegut diverses cartes a la revista Estela sobre la meva persona, res a dir, són opinions ben legítimes que més enllà del que podria matisar em fan reflexionar sobre el que és la meva actuació pública.

Ara bé, si que voldria comentar una carta que fa referència al carril bici del passeig de Mar signada per la senyora Roser Garcia Lòpez. Amb tot el respecte del món, la veritat és que em sóc quedat un xic perplex en llegir els seus comentaris, sort que hi havia altres persones al debat i ho he pogut contrastar perquè començava a pensar que puc canviar de personalitat sense jo notar-ho.

A n’aquest debat organitzat per l’associació “Amics de Calella” vaig comentar diversos temes de la regidoria de Medi Ambient i entre d’altres la proposta de regularitzar un carril bici ja existent, però que degut a una insuficient senyalització pocs ciclistes co mpleixen, fet que provoca múltiples queixes d’usuaris del passeig.

Després d’explicar l’opció que considero més correcta s’entaula un debat on hi participa el president de l’Agrupació Sardanista, amb el qual em segueix unint una bona amistat. Ni aixeco la veu, ni faig callar a ningú, ni molt menys falto al respecte i la seva opinió em dóna que pensar.

I als fets em remeto, uns dies després em fan una entrevista a Ràdio Calella Televisió on admeto que hi ha opinions diferents i que cal trobar el consens.

Hi ha qui pensa que en política, i malauradament també a la vida diària, guanyar vol dir enfonsar al que no pensa com ell. Senzillament no m’hi reconec fent aquest paper.

2007-01-01T13:06:00.000+01:00

SI A LA PAU

Per les festes de Nadal és un sentiment compartit per tothom el desig de felicitat i pau, i no se’ns fa gens dificultós expressar-ho amb abast universal. Voldríem que tots i cadascú de nosaltres tinguéssim per fi un bon any, utopia que la realitat en un obrir i tancar d’ulls s’encarrega de desfer.

En el cas d’Espanya i el País Basc molts havíem posat les esperances en el procés de pau que es va iniciar el mes de març de 2006 amb la treva d’ETA i ha hagut de ser, precisament, enmig del Nadal quan una bomba ha truncat, de moment, les expectatives de pau.

Crec que val la pena reflexionar sobre la causa d’aquest retorn a la violència més dura i sagnant per aprendre a corregir i donar una altra oportunitat a la pau. És curiós com els dos extrems que han tensat la corda fins que aquesta ha petat han fet un discurs igual de culpabilitzador però, lògicament, en sentit totalment invers:

La dreta espanyola acusant especialment al president Zapatero d’actuar als dictats d’ETA i l’esquerra abertzale, acusant també Zapatero, de no haver fet un sol gest a favor de la pau. És important recordar com una majoria significativa de l’arc parlamentari, tant a Espanya com a Euskadi, que inclou a més del partit del govern (PSOE), als nacionalistes bascos (PNB, EA, ARALAR), als nacionalistes catalans (CiU, ERC), als nacionalistes gallecs i als canaris a més d’Izquierda Unida i Iniciativa, ha recolzat tot el procés de pau. Molta gent però s’hi trobava a faltar el principal partit de l’oposició (PP) i la condemna explícita de qualsevol tipus de violència per part de Batasuna.

Cal insistir en què l’estat de dret no pot negociar amb pistoles sobre la taula i que la darrera paraula la tenim els ciutadans cada cop que som convocats a les urnes. Si tots entenguéssim aquests dos principis la pau no tindria aturador, es tracta d’un exercici de posar-se en el lloc de l’altre i d’acceptació del diàleg democràtic. Per part dels partits espanyols (PSOE i PP) toca acceptar que hi ha una part important dels bascos que volen la independència i que és lícit que ho defensin i lluitin democràticament per aconseguir-ho, cosa que per cert a l’anterior treva el president espanyol d’aleshores, José Maria Aznar, va donar a entendre que ho acceptava quan parlava del “movimiento de liberación nacional vasco”. I per part del nacionalisme radical (Batasuna) s’ha d’acceptar que també és legítim sentir-se espanyol al País Basc i això no ha de ser motiu de càstig i violència física o verbal.

Més enllà del rebrot del terror vull expressar el meu total recolzament a l’actitud digna i dialogant que en tot moment ha demostrat el president de govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ànim i no defalleixis en el camí cap a la pau.

2006-12-07T08:43:00.000+01:00

ELS PLÀTANS DE CALELLA

Per fi, el 6 de desembre ha fet un dia de tardor. Ha plogut una mica i, més que res, ha baixat la temperatura acompanyat d’un vent notable. El resultat ha estat una catifa de fulles de tons ocres al terra del passeig de Manuel Puigvert, al passeig central del Parc Dalmau i al passeig de les Roques.

Calella té la sort que fa més de 100 anys algú, m’imagino que des de l’ajuntament, es decidís a fer plantar aquest arbre tan senyorial com és el plàtan. Han sobreviscut a la guerra civil i als diferents avatars de la natura: la gelada de 1956 o la nevada de 1962, les fortes sequeres de la dècada dels 90 o els capvespre de tempesta com els de l’agost de 2006. A més també se n’han sortit de diferents malures que els han atacat i avui presenten un bon aspecte.

I aquí estan, majestuosos. Reverdint la primavera quan comença a fer algun dia de calor. Refrescant l’estiu amb la seva densa ombra i aixoplugant mil i un actes populars com la nit de l’Aplec, les tradicionals revetlles populars, les activitats de divendres a la tarda per a la mainada o la Fira. Marronejant la tardor amb els colors de les seves fulles que ens permeten la llibertat de trepitjar i fer fressa al terra, revivint la nostra infantesa. I l’hivern de sol translúcid entre les branques despullades recordant-nos que és temps de què faci fred.

Té un cert valor natural i antropològic poder disposar en ple centre urbà d’un arbre, estic pensant en els del passeig Manuel Puigvert, que viu totes les estacions climatològiques de l’any amb un ampli respecte per la seva llibertat de creixement. Reconec que hi ha ciutadans preocupats pel volum i l’ombra que fan, que no deixa veure el mar a segons qui, però la fortalesa del propi plàtan i l’ús col·lectiu han d’estar per sobre de qualsevol interès particular.

2006-11-29T11:34:00.000+01:00

DE CALELLA A MONTSERRAT (I)

És tradició a la nostra ciutat anar a Montserrat pels vols de Tots Sants, s’hi va en peregrinació amb gent de totes les edats i condicions amb el comú denominador d’aixoplugar-se sota l’empara espiritual que dóna la muntanya, espiritualitat que no és contradictòria amb el passar-s’ho bé sobretot per part dels joves. En el meu cas vaig anar-hi per primer cop quan tenia uns 6-7 anys amb la meva àvia, recordo el viatge en autocar des de Calella per la carretera antiga d’anar a Barcelona, les caminades per tota la muntanya, la contemplació del dilatat paisatge Llobregat avall, el recolliment de la basílica sota la vigilància de les roques que té per damunt, les actuacions per entretenir que feien alguns voluntaris i el mel i mató. Per a un infant que en prou feines havia sortit de casa seva va ser tota una descoberta.

D’alguna manera aquest primer viatge a Montserrat ha marcat el camí que he anat seguint, per això quan ara fa quatre anys em van proposar per anar-hi des de Calella a peu no vaig dubtar ni un moment en dir que sí i des d’aleshores, amb el grup entranyable de caminaires que formem Calella Marxa, no hi he deixat de pujar cap any.

La diversitat de paisatges i situacions que et vas trobant al llarg del camí alleugereix els 90 Km que ens separen. No ens falta ànim quan a les 6 del matí d’un dia que encara és nit de finals d’octubre deixem enrere l’ajuntament de Calella i resseguint el Mediterrani arribem fins a Mataró, és un tram de salabror i remoreig de les onades que cal fer ben d’hora per evitar la força del sol. Passat Mataró es travessa, direcció Cabrils, una fèrtil plana agrícola, que ens hem de felicitar que hagi sobreviscut a l’empenta urbanitzadora, estem al peu de la Serra de Marina que cal pujar per la Creu de Boquet i així arribar al Vallès. Canvi de decorat; les pinedes assolellades de pi pinyer del costat de mar donen pas a alzinars més ombrívols, a algunes vinyes de muntanya i a una frescal vall amb boscos de ribera. Ens apropem a Vallromanes, lloc de dinar, bonic poble enmig de boscos i amb una senzilla església d’origen romànic que té cert encant.

A la tarda enfilem cap el Vallès més industrial, passem per davant de la fàbrica DERBI i creuem riu i infraestructures per entrar a Mollet, seguim pel bell mig de la ciutat camí del CIM Vallès, el centre de mercaderies més gran de Catalunya, el qual travessem abans d’arribar a Santa Perpètua de la Mogoda. Passada la ciutat i uns quants polígons industrials trobem els camps agrícoles de Santiga, restes del que és el paisatge agrari a les portes de Sabadell, on hem de dormir després de creuar un llarguíssim polígon industrial, un digne barri d’aquells d’autoconstrucció dels anys 60, el riu Ripoll per una passarel·la de vianants, pujar a la Torre de l’Aigua i entrar a l’eixample sabadellenc on tenim l’hotel per passar la nit.

Després de tot un dia de marxa..., amb més de 50 Km. a l’esquena, s’agraeixen les comoditats que ens ofereix l’hotel: dutxa, sopar i llit. Un bon esforç ens ajuda a valorar la senzillesa i a sentir agraïment cap a tot el que hem viscut. El son reparador farà la resta per tal de poder continuar l’endemà al matí.

2006-11-06T09:54:00.000+01:00

RECOLLIDA SELECTIVA, “FES-HO PELS TEUS NETS”

Els residus que tots i cadascú de nosaltres generem són un bon problema per a les nostres societats consumistes.

Sens dubte que els avenços tecnològics i la major facilitat de produir ens han portat a majors quotes de “benestar”. I per què entre cometes? Doncs perquè el que avui són facilitats per viure gràcies a tenir-ho tot a l’abast demà, per no dir ara mateix, pot ser un planeta en crisi. La sobreproducció esgota recursos i genera els residus que tots volem veure desaparèixer ràpidament, però que hi són ben palpables: abocadors de tota mena de residus des dels nuclears fins a les escombraries diàries o la incineració que porta fums i escalfament global.

Calella no és una excepció: tots consumim i produïm la bossa, l’envàs, l’ampolla, les restes de menjar, el paper, el moble, el televisor, la nevera, la fusta, la roba, les sabates etc, etc etc..., un llistat interminable sobre el qual hi ha responsabilitats compartides.

-A l’ajuntament li toca oferir un servei de recollida eficaç i que, sobretot, garanteixi que els nostres residus seran tractats correctament: el vidre a la planta de Mollet, els envasos a Santa Maria de Palautordera, el cartró a Pineda, l’orgànica a l’ecoparc de Montcada, les fustes a l’Arca d’Argentona, les piles al Pont de Vilomara i podríem seguir, però crec que ja ens haurem adonat de la complexitat de recollir les coses separadament i portar-ho tot al seu lloc.

-Als veïns i veïnes ens toca fer el primer pas, un pas que ningú pot fer per nosaltres: separar dins de casa tot allò que generem i portar-ho al carrer als contenidors correctes. Pot semblar dificultós, enutjós o desagradable però quan es fa bé, i sé que n’hi ha molts que ho fem així, sentim la recompensa d’ajudar i ajudar-nos a donar ales a la vida.

El millor exemple per educar i fer canviar a les persones que encara no reciclen som nosaltres mateixos. Ara fa poc em vaig trobar una persona d’uns seixanta anys que em va comentar com a una altra persona que no reciclava li va fer la següent observació: “fes-ho pels teus nets”, la resposta va ser que ara tornaria a reciclar.

Efectivament, avui ens hi juguem molt però el que deixarem per demà encara és més important.

2006-10-24T18:02:00.000+02:00

L'ART NOBLE DE LA POLÍTICA

Hi ha qui pensa que en política es pot dir qualsevol cosa fins arribar a l'insult i a la difamació. No ha estat mai la meva manera d'actuar, entre d'altres coses perquè sempre he pensat que un polític no deixa de ser un ciutadà més i no crec que com a ciutadans ens haguem d'anar barallant i insultant a la primera que salta.

Tots entenem que una bona convivència és fruit del respecte entre persones. També de protestar o de dissentir quan no s'està d'acord amb el que es considera una injustícia, però sense caure en la violència verbal o física, ja ho diu la dita: "parlant la gent s'entèn".

Tot aquest raonament ètic que en condicions normals estic convençut que la majoria de polítics de tots els partits acceptaríem com uns valors a protegir i promocionar, se'n va en orris quan entren les pugnes polítiques, especialment en campanya electoral. Les paraules agreujades només convencen als que tot ho saben i no els hi cal escoltar, estem donant ales als que creuen que tota la política és un joc de disbarats per veure qui en treu més rèdit personal. Així afavorim l'abstenció i als salvadors autoritaris, als de la mà dura.

Em nego a caure en el parany de veure qui la diu més grossa; l'argumentació ha de prevaldre sobre l'insult. El debat democràtic ha de ser viu, amb discussió acalorada si convé, però sense intempestives que només busquen ferir i malmetre la persona que tenim com a rival.

Mireu, ara ja fa més de set anys que sóc regidor de l'ajuntament de Calella i més d'una nit m'he trobat amb dificultats per agafar el son degut a les responsabilitats que portem al damunt. Ja sé que molts penseu que jo m'ho he buscat i jo dic: així és. Precisament per això, perquè tinc en alta estima el treball polític com a dedicació a la comunitat i sé dels maldecaps que a vegades comporta, em sento solidari amb els ciutadans i ciutadanes que durant un periode de la nostra vida ens dediquem a l'art noble de la política.

I això no vol dir que no cometem errors ni que hi poden haver polítics sense gaires principis, malauradament ho podem trobar en qualsevol ofici, però per això estan les urnes i els jutjats si convé...

2006-10-03T12:37:00.000+02:00

MONTILLA, MES ENLLÀ DE LES PARAULES

No ens hem d’enganyar, la cursa cap a la presidència de la Generalitat i la formació d’un govern de progrés no serà fàcil. En aquests darrers 3 anys del president Pasqual Maragall s’ha reconegut el paper dels socialistes catalans com a garants del catalanisme progressista dins l’Espanya plural, però ens ha costat molt més fer palès el gir social del govern de Catalunya. Dificultats múltiples i provinents de totes direccions, a vegades inclosa la nostra, ens obliguen a ser molt més clars en el nostre compromís cap els ciutadans i ciutadanes.

Avui, un cop el debat identitari ha perdut força, emergeix la figura del José Montilla com una persona transformadora, lligada al territori i que encarna a la perfecció la fortalesa nacional i social del nostre país. És la prova de la nostra maduresa política, de què Catalunya es mereix la consolidació d’un canvi de polítiques que millorant les condicions del dia a dia de totes i tots, ens obrin al món plural.

N’estic convençut, Montilla representa el millor de l’ideari socialista: honestedat, treball, perseverança, solidaritat i sentit de país. Sense estridències ni vanitats, fent el camí pas a pas ja ha guanyat la il·lusió, i potser també el cor, de moltes persones que com bé dius, amic Josep, pensem que ara és l’hora dels catalans.

2006-10-01T20:24:00.000+02:00

CAMINANT PEL MONTNEGRE

Avui, diumenge 1 d'octubre de 2006, hem fet una sortida guiada al Montnegre. Erem més de 30 persones amb ganes de caminar i descobrir racons i històries de la muntanya negra, segons sembla aquest nom prové del terra pissarrós de les parts altes el qual confereix al sòl un característic color negre.

Bé, a les 9 del matí estàvem a l'aparcament de davant de Can Benet Vives, una masia restaurada més coneguda pel nom de L'Esplai, nom que tenia tot un gran complexe de lleure, restauració i estades que durant molts anys hi va funcionar. Avui, però, recuperat el seu nom original és un centre de teràpies psicològiques.

Comencem a caminar per l'obaga del turó d'en Cona direcció al roure de Santa Maria de Montnege, un magníifc exemplar de roure martinenc "Quercus humilis" de més de 200 anys d'edat. Pel camí trobem les primeres castanyes de la temporada i cireres d'arboç, estem a l'època de l'any que més fruits abunden en els boscos mediterranis humits com el Montnegre. No cal que us digui com les darreres pluges han beneficiat tota la vegetació i els animals que en viuen, i això dóna la possibilitat de què hi hagi una bona collita de tots els fruits del bosc.

Després de serpentejar per rodals de castanyers, cirerers de bosc i algun grèvol amb els seus característics fruits vermells, arribem a les restes de Santa Maria de Montnegre. Una antiga església de la qual avui resten tres parets sense sostre però que gaudeix de l'estimació de tots els qui hi passen caminant. Per això s'ha previst una restauració que mantingui el que encara queda en peu i dignifiqui tot l'entorn, una feina lloable que té a n'en Francesc Vives com a promotor. Avui Santa Maria està envoltada per un dens i ombrívol bosc però sembla ser que en èpoques passades tot eren prats de muntanya, i s'hi feia un aplec on s'hi aplegaven més de 700 persones de tots els nuclis habitats veïns. Quin canvi!!! una prova més de com creixent els boscos en el món occidental, tot el contrari del que passa en els llocs tropicals.

Ara ens toca baixar per arribar al pantà del Crous, un petit embassament d'aigua envoltat d'alzines, pins i arbres de ribera com el vern. Decidim esmorzar al costat de l'aigua i uns quants aprofitem per fer una capbussada, francament deliciòs banyar-se en aigua de muntanya, per cert no gaire freda, sabent-te observat per peixos de tots tamanys. Aquest racó humit permet la vida d'ànecs i dels bernats pescaires, una petita reserva de biodiversiat.

Després de seguir baixant fins el torrent de Fuirosos comença una dreta pujada que ens ha de portar cap a Sant Marti de Montnegre. Per aquest camí destaquen les suredes, segons sembla el propietari d'aquests boscos havia prohibit tallar els suros i això ha afavorit que avui sigui una contrada amb suros de molts anys i gran bellesa. Un tram del camí és conegut com la Rambla per l'alineació regular dels suros i perquè els habitants de Sant Martí, en altre temps, hi anaven a passejar. Mentre caminem un parell d'espavilats que tot ho guaiten descobreixen uns quants ous de reig, un bolet de gran bellesa i de reconegut prestigi.

Arribats a Sant Marti de Montnegre visitem l'església i el bar, per aquest ordre, són més de la 1 del migdia i fa molta calor. Recuperades les forces, uns quants decideixen quedar-se aquí i tornar amb cotxe, mentre que la majoria acabem fent els 7 Km. que ens separen de Can Benet Vives, origen de l'excursió.

Són les tres passades i la gana apreta, poques paraules, un comiat i el convenciment de què avui ha estat un gran dia.

2006-09-24T09:39:00.000+02:00

LA SAVIESA DE LA NATURA

Com a regidor he procurat escoltar i respectar les opinions de tothom més enllà de les discrepàncies o dels acords. Tanmateix em pertoca prendre decisions basant-me en l'equip de tècnics municipals i en els criteris que jo mateix puc tenir, en els quals he inclòs més d'una vegada opinions de veïns.

Si hi ha un tema sobre el qual, i des de la més bona intenció, opina molta gent és tot el que fa referència al temps, als arbres i al medi natural. Són molts els que hi entenen i Calella no podia ser-ne una excepció.

Entre d'altres hi ha qui va pronosticar la mort dels plàtans del Passeig de Mar, dels eucaliptus del Passeig dels Eucaliptus, dels til.lers del carrer Romaní, del margalló de la plaça de l'Ajuntament, de les oliveres i suros de la plaça de l'Església... Per sort per a Calella tots aquests arbres segueixen vius i alguns, fins i tot, amb més salut ara que fa uns anys.

També se n'han dit d'altres de bastant gruixudes respecte al Parc Dalmau i el temps s'està encarregant de posar a cadascú al seu lloc. La fortalesa de la vegetació i la fauna del parc conjuntament amb el control de l'erosió són un benefici per a tothom.

Una de les més sonades, en aquest cas i malauradament perquè hi van haver destrosses, fa referència a la rierada del 25 d'agost. Més enllà del si "em van dir- et vaig dir" sobre les canyes de la riera, benvolguts senyors no hi podien haver canyes aquell dia a la llera de la riera perquè vàries tempestes prèvies ja havien deixat el curs fluvial sense obstacles. A més qui fa les tasques de manteniment de les rieres del Maresme, inclosa la de Calella, és el Consell Comarcal per ordres de l'Agència Catalana de l'Aigua, que no l'Ajuntament de Calella, i ho fa majoritàriament desbrossant i triturant la vegetació, la qual resta convertida en engrunes que s'integren ràpidament al terra. I si en algun petit tram no pot entrar la màquina i es fa manualment, s'avisa amb urgència perquè retirin les restes vegetals i les altres andròmines que al llarg de tota la riera hi aboquen persones incíviques.

Ara bé què va passar aquell dia? perquè és evident, i així les imatges ho demostren, que entre la ferralla dels cotxes el que hi havia eren canyes i molta terra.

Doncs no va passar res que no hagués passat infinitat de vegades més quan hi ha una forta tempesta d'estiu, excepte això si els cotxes aparcats a la riera. M'explico: les motes de la riera, allà on precisament hi ha les canyes en el seu estat natural, van privar que l'aigua es desbordés en tot el seu recorregut no urbanitzat. Van fer la seva feina correctament però al preu de què la força de l'aigua erosionès els marges i s'emportès terra i canyes, moltes amb l'arrel inclosa.

El funcionament natural d'una riera inclou episodis de revingudes que, fins i tot, ens són necessaris i aporten el seu benefici: la sorra de les nostres platges, que és de fet allà on majoritàriament hagués arribat la rierada sinó hagués trobat obstacles "artificials" que ho van impedir.

La natura té les seves coses però actua sempre amb una lògica, que solem anomenar saviesa, entendre-la és el nostre repte.

2006-09-21T08:43:00.000+02:00

El COR DE LA CIUTAT

Parlant amb la meva mare, que aviat farà 84 anys, m'ha acabat de convèncer...

No és que jo no ho pensés però en ser part implicada, a voltes et deixes emportar per una actitud escrupulosament objectiva i no ho expreses en prou emfasi: les reformes de les places de l'Ajuntament i de l'Església han estat un gran encert.

I ho dic en un doble sentit:
-Cap a dins de la ciutat perquè ha permès recuperar la vida, la vitalitat d'aquests espais que són el cor de Calella amb un tractament del paisatge de gran qualitat i amb l'amabilitat necessària perquè s'hi estigui bé, senzillament bé. L'ús intensiu de veïns i visitants ens ho demostren.

-Cap enfora ens ha permès prestigiar la imatge de la ciutat, fet no poc important tenint present la projecció turística i de serveis que té Calella. La corrua de persones que hi fineix el seu passeig o s'hi fa la seva fotografia de record ha augmentat exponencialment, donant més valor, si cap, al patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat. Precisament un dels valors afegits que té Calella respecte a altres municipis turístics.

Ens calien obres emblemàtiques que enfortissin l'autoestima cap a la nostra ciutat i alhora ens singularitzin en el petit món on ens ubiquem.

A més d'aquest sa cosmopolitisme que respiren hi trobem el joc de llums i colors.
A la plaça de l'Església, durant el dia l'harmonia del raig solar entre les oliveres i el petit estany d'aigua, i a la nit la parròquia monumentalment il.luminada...
A la plaça de l'Ajuntament el color de flors i façanes d'edificis endolceixen un espai de gran noblesa...

Una ciutat és la suma de les seves parts físiques, construïdes o no, més tots els que hi viuen o en fan ús, poder tenir un centre històric potent és imprescindible per irradiar la qualitat de vida cap a tots els seus racons.

2006-09-11T18:03:00.001+02:00

HOMENATGE ALS FITERS

La primera setmana de setembre vaig recórrer l'alta muntanya que envolta el Principat d'Andorra. Paisatges de ple Pirineu ben a prop de la congestió de vehicles i activitats que viu el fons de la vall.

Entre d'altres vaig conviure amb els crits de les marmotes, una guineu despistada o un ramat d'isards fugissers en ser sorpresos per la meva presència. Sorprèn positivament que el medi natural pugui conservar les seves potencialitats tot i tenir la pressió d'un medi urbà força agressiu. De fet, el Pirineu andorrà no difereix de la resta de muntanyam pirinenc, quan et trobes als seus cims i camins revius la continuïtat d'un medi natural que va des de l'Atlàntic al Mediterrani amb tota la seva riquesa de vides, paisatges i emocions.

Aquest medi natural, especialment quan puges d'alçada i cerques racons poc freqüentats, es fa aventurer. Per exemple, cal trobar el pas o el camí correcte per accedir a un cim només fent ús del sentit de l'orientació i de les fites, petits monticles de pedres, que unes mans anònimes han fet i posat per tal de guiar a molts altres caminants.

Aquest sentit altruïstra d'uns excursionistes que per voluntat pròpia han marcat la major part d'itineraris del nostre Pirineu, sense cap altra recompensa que el saber que estan ajudant a molts d'altres a trobar el seu camí sempre m'ha marevellat i he sentit un enorme agraïment per a tots ells.

Més enllà de la gratitud he volgut col.laborar, ésser agent actiu, d'aquesta filosofia de fer camins per a que molts els puguin gaudir amb un mínim de seguretat. He tingut la sort de què entre les competències polítiques de la meva regidoria hi ha el Parc Dalmau, i quin millor lloc per aplicar la realització d'un sistema de camins que no només permeten accedir amb relativa comoditat a tots els racons del parc sinó que a més guien les aigües de pluja cap als sorrals o dipòsits que moderen la seva força erosiva.

En la senzillesa del fer camí, sense esperar res a canvi, he trobat moments de gran benestar.

2006-08-14T12:31:00.000+02:00

UNA SEGONA PRIMAVERA

Em costa, per no dir no vull, escriure o parlar malament de ningú. He passat tot aquest mes d'agost sense trobar les paraules per escriure a n'aquest blog sobre l'afer del far de Calella i els comentaris posteriors que hi ha hagut, algun dels quals també m'hi posaven a mi pel mig.

Crec que no cal que hagi de justificar res del que he fet jo al voltant d'aquest afer farer. Els que em coneixeu sabeu com sóc, podré agradar més o menys, però tinc en alta estima tot el que és públic, més ben dit comunitari i per tant de tots, i no em cansaré, ni em faran cansar, en la meva dedicació comunitària.

Bé, és cert i no hi ha cap paliatiu: no és ètic fer ús del càrrec públic per treure´n un benefici particular.

Aquest fet, de per si greu, donat que un càrrec públic i electe està en la confiança del poble que l'ha votat, no ens ha de fer oblidar que els polítics també som ciutadans que cometem errors i que ens mereixem l'oportunitat de la disculpa i la rectificació.

Evidentment un polític té una responsabilitat afegida derivada del seu càrrec públic i això ens porta al que agrada molt dir, sobretot a l'oposició sigui del color que sigui: assumir responsabilitats polítiques.

Crec que tot i ser un cas rellevant no podem fer girar tota la política municipal donant voltes a una festa privada al far, cal aprendre del que s'ha fet malament i posar les bases per no repetir-ho, sense necessitat tampoc de desqualificar per sistema a qui ho denuncia.

Bé, i a tot això per què aquest títol de segona primavera?
Gaudir de les pluges que hem tingut aquest agost i obsevar com els arbres i altres vegetals reverdeixen, tornen a crèixer, revifen... després d'haver passat l'estiu mig morts m'ha fet pensar en les segones oportunitats. M'ha desempellagat de l'obstrucció entre una actitud incorrecta i la posterior crítica, per així poder respirar l'amplitud i saviesa de la natura com a un bon exemple que es sobreposa a les condicions adverses quan li dones la mínima oportunitat.

2006-07-31T23:17:00.001+02:00

QUIN CANVI DE CLIMA!!!

Les últimes dades sobre la temperatura mitjana que hem tingut aquest més de juliol de 2006 a Catalunya confirma, quan es compara amb les mitjanes de les darreres dècades, la progressió accelarada que des de finals dels 80 pateixen les temperatures.

L'escalfament global és un fet: el gel s'està fonent a la major part del planeta, només resta un lloc a Xile on les geleres semblen progressar.

I nosaltres què hi fem?

La majoria dels catalans estem preocupats per l'inici de les vacances: uns per la dràstica baga dels treballadors d'Ibéria o pels embussos de l'operació sortida i uns altres per si vindran prous turistes i faran la despesa de la qual molts vivim.

Sembla que estiguem garratibats i esmaperduts davant els problemes quotidians, incapaços de veure en perspectiva el moment tan crític pel qual discorre el futur planetari. Se'm fa difícil entendre que ens capfiquem en baralles de tota mena: d'identitat, de territoris, de cultures, de consum, de tràfic, de parella, de pares a fills... I mentrestant la caldera d'una civilització basada en el consum energètic i el consegüent excedent de calor, va fent bullir l'olla on hi estem tots posats. No hi ha escapatòria; o reflexionem i moderem el ritme de fabricar calor o acabarem amb greus conseqüències climàtiques.

Aposto per fer alguna cosa des de Calella, primer a títol individual agafant el mínim possible el cotxe, reciclant, plantant i regant arbres de l 'ecosistema mediterrani i suant sense fer servir aire condicionat.

Torno a les cavernes?
per cert als refugis antiaeris de la Guerra Civil que es conserven al Parc Dalmau si està més fresc que enlloc. Jo no sé si els científics, programadors, arquitectes i altres ments pensants serien capaços de reflexionar sobre aquesta anècdota i mimetitzar alguna de les condicions d'aquests refugis i traspassar-la a les noves edificacions.
Bé, ja ho vaig comentar en un altre escrit m'agrada moure'm lleuger d'equipatge i afegeixo: observar enrera per fer més ferm el pas endavant.

La suma de les actituds individuals més una política, en el meu cas municipal, que primi i propicii aquests comportaments està en la base d'un canvi petit però consistent.

2006-07-20T18:35:00.000+02:00

UNA MICA DE FRESCA

Quin any!!!

La política també respira de la climatologia que tenim, no hem pogut acabar el mandat de quatre anys del primer govern d'esquerres que hem tingut a Catalunya en aquests darrers 26 anys. No és que no s'hagi treballat a fons i amb certa cohesió del govern però si que les sortides de tó pròpies d'una manifesta incontinència, més la magnitud dels canvis proposats no sempre assumits amb la suficient prudència, i més la dificultat d'assumir el pacte com un valor per anar endavant, ens han portat a una xafagor difícilment respirable que clama a una gota freda tardoral que amb la seva aigua descarregui l'ambient.

Serà en José Montilla la gota freda tardoral que ens faci respirar de nou sense provocar gaires inundacions o acabarem amb una sonora castanyada tardorenca sense veure una gota d'aigua???

No puc amagar que els trons i llamps d'en Maragall, com sacsejada que remou fins l'últim racó, era un projecte que m'engrescava tot i que, a poc a poc, s'anava segant el seu propi camí fins arribar a un carreró sense sortida.

Res a dir, seguim, calor sufocant...

El ventilador prop de l'ordinador m'empaita l'esquena amb el seu remolí d'aire. Tinc ganes d'aigua, de fresca enmig de l'estiu, de què en Montilla se'n surti sent com és; treballant en equip i rigor, aprenent dels propis defectes sense caure en la crítica fàcil cap als altres.

Diu-me romàntic però amb la baralla i el dogma no hi ser conviure per gaire temps.

I si un dia d'aquests ploguès de debó, sense fer gaires xargalls, i el país de dalt a baix poguès tornar a respirar.

Bé, tard o d'hora arribarà...

2006-06-13T16:35:00.000+02:00

L'AIGUA AL CEL

Aquesta primavera passarà per ser una de les més seques en la història metereològica de Catalunya, especialment la costa est des de l'Empordà fins el Garraf ha tingut de març a juny de 2006 una precipitació baixíssima, en alguns punts com és el cas de Calella no arriba als 30 l/m2. No cal dir que això està suposant un elevat risc d'incendis i un estrés hídric per a tot tipus de vegetació, tot i que les plantes mediterrànies com les alzines o els pins pinyers tenen sistemes per estalviar aigua i sobreviure als eixuts estivals, no és menys cert que l'agudització de les condicions d'aridesa ens pot portar al debilitament i fins i tot a la mort d'algunes plantes.

El que cada cop siguin més habituals aquests periodes de sequera i abarquin més superfície a tot el planeta, en línia amb el conegut "canvi climàtic", ens està portant a un carreró de difícil sortida. Més que res perquè els governs no són conscients de la greu problemàtica que estem patint i, per tant, no es prenen mesures suficients per redreçar la situació. I no estic parlant només de si s'haurien de prohibir els camps de golf en els climes secs o de potenciar les dessaladores, m'estic referint especialment al fet de com la nostra societat genera escalfor des de l'activitat més minsa i de com la suma de tantes insignificàncies crea un gran magma.

L'exemple més colpidor és un viatge en tren de Barcelona a Calella de 50 Km. seguint el litoral: és relativament senzill, a ple hivern, pujar al tren amb manigues de camisa a Barcelona i posar-se l'abric baixant a Calella.
Què ha succeït?
Doncs, la suma de tants motors de combustió com circulen pels carrers de Barcelona fa augmentar la temperatura mitjana de l'àrea geogràfica uns quants graus que en el cas de Calella no són perceptibles.

A vegades, penso, que els polítics estem tan preocupats en donar satisfacció a les necessitats immediates i peremptòries de la ciutadania que ens oblidem del mig i llarg plaç perquè senzillament tots els nostres conciutadans, i nosaltres mateixos, vivim en una bombolla estresada d'obligacions i reptes. Som incapaços de frenar i incloure, per exemple, el "no creixement" com un paràmetre per a un creixement millor.

De fet, l'aigua hi segueix sent tot i la sequera, el problema és que no està en el cel on la voldríem.

2006-06-12T08:54:00.000+02:00

LA CIUTAT SALUDABLE

Ja fa temps que hi dono voltes a la idea de què la qüestió o repte principal a resoldre per les ciutats del segle XXI serà tot el que té a veure amb la salut mental i física de les persones. No és que tenir feina o disposar d'una vivenda siguin o seran ja temes resolts sinó que a les lògiques necessitats que tenim cadascú de nosaltres s'hi està afegint, i cada cop amb més força, allò que té a veure amb el benestar diari.

Per exemple, el fenòmen turístic a Calella ja no ens ve de nou, recordo els anys 70 i 80 amb unes bronques nocturnes contínues al carrer Jovara, seu de nombrosos pubs anglesos, i tot i que hi havien queixes dels veïns s'acabava assumint amb certa resignació.

Avui el soroll nocturn, especialment el de cap de setmana, a uns determinats carrers de la zona on hi ha més hotels de Calella s'ha convertit en un malson per a molts veïns que han creat la seva plataforma reivindicativa per forçar a tohom que hi tingui responsabilitats a trobar una solució.

Què ha canviat en una dècada? Senzillament hi ha menys permissivitat tant del marc legal com de la ciutadania perquè en base a raonaments de salut no s'admet que per culpa d'una activitat econòmica poguem caure malalts.

Aquest plantejament obligarà a l'administració pública en general i als ajuntaments en concret a planejar i gestionar l'espai urbà amb uns criteris restrictius sobre determinades activitats. Això, com és lògic, no serà de l'agrat de tothom i viurem situacions conflictives protagonitzades especialment per joves, però no hi ha altre camí que el que ens porta a la prevenció dels riscos sobre la salut: el dret a dormir bé està per sobre del de divertir-se a costa del malviure d'altres.

En els temes ambientals ja fa temps que parlem d'assumir els costos reals d'un producte, que inclou tot el seu cicle de vida, per part del fabricant, avui ja ho hem començat a fer en les activitats que afecten el dia a dia de la persona: tabac, soroll, accessibilitat...

Bé, em quedo amb la dita "més val prevenir que curar" com a element imprescindible per a no portar al col.lapse econòmic el nostre model d'estat del benestar i per què de debó poguem ser tots plegats una mica més feliços.

2006-06-11T10:22:00.000+02:00

SOBRE EL PAÍS BASC

El cap de setmana del 9-10 de juny es celebrava una marxa de fons, caminant o corrent, al cor geogràfic de les muntanyes basques. Es pujaven els tres cims més importants (Aizkorri, Anboto i Gorbea) que uneixen Guipúscoa, Biscaia i Àlava, en un prodigi de quilometratge (100 Km.) i duresa de desnivells (uns 10.000 metres de desnivell acumulat).

Bé, jo hi vaig ser i no en vaig sortir gaire ben parat, però això ja es motiu d'un altre escrit, del que si volia parlar és de la solidesa de les formes nacionals al País Basc; no sé si la sobirania o quin grau de sobirania per decidir està en el parlament basc o en l'espanyol d'això ja fa temps que se'n parla i més ara, amb el procés de pau, encara se'n parlarà força més. El que resalta és com gent de totes les edats fa un esforç físic de grans dimensions transpuant basquisme pels quatre costats sense cap tipus de violència ni sectarisme; tot el contrari, gran dosi d'amabilitat i solidaritat cap als altres, i jo era un dels altres.

Penso que a voltes el fet nacional s'arrela profundament en la geografia i cultura de les persones més enllà de la política, i en aquest cas és molt perseverant: surt com un doll d'aigua sense obstacles que el logrin aturar. Seria bo que n'aprenguèssim i a l'hora de trobar fòrmules on tots hem de conviure, tant els uns com els altres, sabèssim valorar la força que representa cadascú.

Vaig tenir la sensació d'allò que es diu del pacte amable amb Espanya o de què enfortint l'autogovern es pot consolidar l'Estat plurinacional no són inventiva de quatre radicals o romàntics passats de volta, sinó que és una de les poques vies que tenim perquè l'aigua pugui fluir a gust de la gran majoria.

Des de la paraula i el diàleg hem de ser capaços de poder parlar de tot...

2006-06-02T18:59:00.000+02:00

AMICS I AMIGUES

Avui 2 de juny de 2006 a les 19 hores començo a escriure les meves primeres quatre línies.

Em fa gràcia poder comunicar el que penses i, des de ves a saber on, que algú altre ho pugui llegir i tot seguit establir una comunicació.

Comunicar per avançar, per aprendre els uns dels altres i viceversa. Caminar és una bona manera de comunicar en totes direccions i per això he decidit posar el nom de: "el blog d'un caminant".

Per atzars de la vida estic posat en el món de la política municipal, conscient de què només és una etapa més en el llarg camí de l'aprenentatge de la vida. Vaig lleuger d'equipatge, com anava el poeta que va escriure allò de "caminante no hay camino se hace camino al andar", perquè portar molt de pes a la motxilla és un obstacle per arribar amb salut i alegria al lloc proposat.

Espero poder arribar a compartir aquest itinerari amb moltes més persones!!!