LA CIUTAT SALUDABLE

Ja fa temps que hi dono voltes a la idea de què la qüestió o repte principal a resoldre per les ciutats del segle XXI serà tot el que té a veure amb la salut mental i física de les persones. No és que tenir feina o disposar d'una vivenda siguin o seran ja temes resolts sinó que a les lògiques necessitats que tenim cadascú de nosaltres s'hi està afegint, i cada cop amb més força, allò que té a veure amb el benestar diari.

Per exemple, el fenòmen turístic a Calella ja no ens ve de nou, recordo els anys 70 i 80 amb unes bronques nocturnes contínues al carrer Jovara, seu de nombrosos pubs anglesos, i tot i que hi havien queixes dels veïns s'acabava assumint amb certa resignació.

Avui el soroll nocturn, especialment el de cap de setmana, a uns determinats carrers de la zona on hi ha més hotels de Calella s'ha convertit en un malson per a molts veïns que han creat la seva plataforma reivindicativa per forçar a tohom que hi tingui responsabilitats a trobar una solució.

Què ha canviat en una dècada? Senzillament hi ha menys permissivitat tant del marc legal com de la ciutadania perquè en base a raonaments de salut no s'admet que per culpa d'una activitat econòmica poguem caure malalts.

Aquest plantejament obligarà a l'administració pública en general i als ajuntaments en concret a planejar i gestionar l'espai urbà amb uns criteris restrictius sobre determinades activitats. Això, com és lògic, no serà de l'agrat de tothom i viurem situacions conflictives protagonitzades especialment per joves, però no hi ha altre camí que el que ens porta a la prevenció dels riscos sobre la salut: el dret a dormir bé està per sobre del de divertir-se a costa del malviure d'altres.

En els temes ambientals ja fa temps que parlem d'assumir els costos reals d'un producte, que inclou tot el seu cicle de vida, per part del fabricant, avui ja ho hem començat a fer en les activitats que afecten el dia a dia de la persona: tabac, soroll, accessibilitat...

Bé, em quedo amb la dita "més val prevenir que curar" com a element imprescindible per a no portar al col.lapse econòmic el nostre model d'estat del benestar i per què de debó poguem ser tots plegats una mica més feliços.