CUQUES DE LLUM

Aquest dissabte 21 de juny va tenir lloc la primera marxa nocturna de Calella. El gran nombre de participants (prop de 500 persones), el recorregut per diversos miradors de la ciutat, l'excel·lent organització de l'entitat Calella-Marxa i la col·laboració de l'ADF de l'Alt Maresme van contribuir a fer que aquest esdeveniment fos viscut molt positivament per tothom.

El fet de proposar caminar de nit era una incògnita que planava sobre el resultat de la convocatòria, fer camí de nit per dins del bosc no sempre ens dóna prou confiança. Per això té un important significat que colles de dones, famílies senceres, grups de gent gran, joves de clubs esportius, grups d'amics o algun que altre solitari es decidissin a bellugar-se pels senders del capvespre del capaspre calellenc.

Una ciutat que es desvetlla amb les primeres llums de la nit i és observada per mil mirades: la façana i el campanar de l'església parroquial, els hotels, l'hospital, l'horitzó vers Pineda i el mar Mediterrani. La màgia d'uns instants, de l'hora que surt el primer estel, del desig de millora i mirant, mirant, una corrua de llums que es mou amb el batec del cor. Són les cuques de llum que marquen el camí...

SOTA LA BOIRA

Les Alberes formen una serralada que en la seva major part separa el Rosselló de l'Alt Empordà.
Des de la carena estant es contemplen les dues planes amb el mar de fons. Hom pot gaudir d'un paisatge de muntanya mitjana, d'horitzons dilatats i de boscos i prats gairebé atlàntics tot tocant el Mediterrani. Fagedes, rouredes i prats humits ens acompanyen en un recorregut canviant amb les estacions climàtiques i que a tothora ens suggereix l'harmonia d'un paisatge i clima potents.

Hi vaig força sovint amb un grup de companys i més d'un cop m'he trobat amb boires i vent molt fort, la tramuntana hi té el seu palau abans de baixar cap a la plana de l'Empordà. Precisament aquest vent fa que la boira s'enganxi als cims i que la fageda s'hi pugui desenvolupar, el faig és un arbre que li agrada el cap humit i els peus secs. Les gotes de les boires s'enganxen a les capçades i regalimen suaument cap el tronc i les arrels.

Un cap de setmana d'aquest maig tan plujós vaig tenir la sort de retrobar-me amb la força de les Alberes. Sortint del refugi de la Tanyereda, sota el Puigneulós (uns 1200 m. d'alçada), ens vam dirigir fins a Banyuls de la Marenda (tocant el mar), un recorregut d'uns 20 Km. acompanyats per la pluja, la boira i el vent.

La boira espesa omplia de llum fosca el bosc de faig, d'un verd tendre. Una catedral de branques que formen una coberta d'arcs ogivals aixoplugava del vent fort que bufava per sobre. A les palpentes, seguint les marques, fent camí..., quin gaudi... Són les Alberes, tal com va dir-me el company que caminava al meu costat.

CAMÍ D'HORTSAVINYÀ

La riera de Capaspre a més de ser un curs natural d'aigua, quan plou, és un corredor geogràfic per accedir a la serra del Montnegre. Enmig d'aquest món de muntanyes i en un petit replà alçat, sobresurt el campanar de l'església d'Hortsavinyà. Aquesta lectura també la podríem fer a la inversa: des d'Hortsavinyà, ubicat en el cor del Montnegre, es baixa cap els pobles de costa per diverses rieres, entre elles la de Capaspre.

Dic això perquè en la història de Calella Hortsavinyà ha fet més d'un cop de poble de dalt. Aquest lligam demogràfic i emocional es veu reflectit en el llibre d'en Dani Rangil sobre històries de tradició oral d'Hortsavinyà. El 25 d'abril se'n va fer la presentació a la biblioteca de Calella amb una escenografia que a primer cop d'ull podia sorprendre, però que després es va demostrar d'una gran bellesa estètica i efectivitat emocional.

Senzillament el llibre va parlar a través del taller de teatre de la Fàbrica Llobet; es van seleccionar diverses històries que en boca d'aquests joves actors, per uns moments, van fer reviure el món d'Hortsavinyà. Un món de dificultats i temences però també de lliçons i confiances.

Un bon llibre per llegir i redescobrir part dels nostres orígens per no perdre, entre d'altres coses, una mica de la nostra identitat: la de poble de la costa del Montnegre...

PASSANT PER CALELLA

De Begur a Palamós et pots trobar de tot com aquella dita que més d'un cop havia sentit dir als meus pares: "entre Blanes i Lloret no hi ha un pam de net". Tanmateix és la bellesa del paisatge de muntanya forestal acaronant el mar i el frec de les roques tallant el Mediterrani el que més atrau.

Enmig d'aquest recorregut, que es pot fer caminant pel GR-92, hi trobem la vila de Calella de Palafrugell, que pertany al municipi de Palafrugell. Aquest Divendres Sant hi vaig passar tot fent el camí abans esmentat, ens vam creuar amb molta gent que també anava caminant fent trams de camins de ronda. De fet el dia era una mica gris i invitava a moure's tot trescant de cala en cala.

Amb aquests nous companys de camí que hom hi conviu per segons dir-se mil i una vegades "Bon Dia", un costum que també va arrelant al nostre país. Viure en positiu sense defallir en l'esforç, la constància per anar fent pas a pas sabent que tots podem ser companys en un moment o altre.

I el nostre camí cap el pont?
Té un petit obstacle de propietats..., en el ben entès que s'ha de resoldre des de la utilitat pública, per sobre de tot, i la voluntat d'arribar a l'acord just, si més no...

QUI HA GUANYAT?

Observar els resultats electorals del diumenge 9 de març de 2008 a les comarques del sud de Catalunya és una d'aquelles lliçons on sobren les paraules, per sort el poble s'expressa mitjançant el vot i ho ha fet d'una manera clara i contundent.
A les comarques del Baix Ebre i el Montsià el PSC ha estat fregant el 50%, sinò superant-lo en diverses ciutats, mentre el PP baixava el seu ja baix %. Us sona allò del trasvasament de l'Ebre?
És, sens dubte, el territori català on hi ha més diferència de vot entre les dues opcions.
Un altre bon exemple és la ciutat de Mondragon-Arrasate on el PSE ha passat d'un 26% a les darreres municipals a més d'un 40%.
Aquests casos són exemple de com l'opció socialista, durant aquests darrers anys, ha representat una manera d'entendre Espanya des de la recerca del consens i l'acceptació de la pluralitat. Una pluralitat que no és només nacional i on s'ha trobat també un espai de legalitat per a la diversitat sexual, de recerca de la igualtat home-dona o de laïcitat de l'estat.
Tanmateix han estat els passos que s'han fet per trobar la pau a Euskadi i per al nou estatut català els que han suposat la més ferotge oposició del PP. Curiosament aquí s'hi han apuntat des de l'altre extrem els que continuen volent demostrar que PP i PSOE són el mateix o els que acaben justificant allò injustificable.
Per sort la diversitat també és present a Catalunya i a Euskadi i, amb la meva modesta opinió, és qui ha fet guanyar a n'en José Luís Rodríguez Zapatero.

QUE CRIDIN!!!

M'ha quedat a la memòria unes paraules de l'Ernest Lluch abans que l'assassinès ETA. Era a un acte públic del Partit Socialista d'Euskadi a Donòstia, fent campanya a favor del seu amic i candidat a alcalde, en aquells moments, Odon Elorza.
Resulta que un grup de "patriotes" va anar a escridassar i boicotejar la intervenció de l'Ernest i ell davant l'agressió verbal els hi va dir: "crideu, crideu que mentres ho feu no mateu". Malauradament aquestes paraules no van servir per evitar que més endavant l'assassinessin, però si que són una lliçó ètica del valor de la paraula i de l'actitud davant l'agressió.
En aquests moments tan difícils per als socialistes d'Euskadi conservo ben vives a la memòria les teves paraules estimat Ernest i estic segur que ens han marcat a molts.
Encara no he entès com es pot construir un país des de l'odi i la violència però de ben segur que trobarem qui ho justifiqui, només us demanaria una petit canvi d'actitud: crideu, crideu però no mateu... Sempre hi som a temps de canviar, gràcies Ernest.

GRÀCIES CONSELLERA

He tingut la sort de què pel desembre de 2006 presentessiu la meva candidatura a les eleccions municipals, una sort que cada cop que us he escoltat sigui en un acte públic o en un de treball he pogut confirmar.

Sé que porteu un ritme de treball intens, un dia a dia de gran activitat. Tanmateix és la vostra capacitat d'interpretar les necessitats de la salut amb uns paràmetres sociològics i territorials el que més admiro del vostre discurs. Teniu un profund coneixement del país i, per tant, una base molt consistent per planejar el seu futur.

Ben segur que dins del sistema català de salut hi ha moltes coses a millorar, però tal com he escoltat més d'un cop el nostre sistema sanitari és dels més ben valorats d'Europa. Fruït d'un consens social i polític que arrenca dels governs de Convergència i Unió.

Durant aquests dies, gairebé diàriament, he passat per l'hospital de Calella a visitar la meva mare que es recupera d'una fractura de fèmur. Observant el tracte que es dóna als pacients només puc tenir paraules positives cap a totes les persones que, d'una manera o altra, acompleixen amb el significat més profund de la paraula "hospital".

Cert és que donat el creixement demogràfic de l'Alt Maresme i la Selva Marítima, àrea de servei del nostre hospital, cal trobar alternatives per fer front a l'augment de la demanda assistencial. Sóc coneixedor que tant des de la gerència de la Corporació de Salut Maresme-La Selva com des de la pròpia Conselleria s'està treballant en diverses mesures de curt i mig plaç, i entre d'elles hi ha la construcció d'un nou hospital a Calella.

Un cop més gràcies benvolguda Marina Geli pel teu treball i, si m'ho permets, per creure en tot el treball i història que ha acumulat el nostre hospital, l'hospital de Calella.