L'AIGUA AL CEL

Aquesta primavera passarà per ser una de les més seques en la història metereològica de Catalunya, especialment la costa est des de l'Empordà fins el Garraf ha tingut de març a juny de 2006 una precipitació baixíssima, en alguns punts com és el cas de Calella no arriba als 30 l/m2. No cal dir que això està suposant un elevat risc d'incendis i un estrés hídric per a tot tipus de vegetació, tot i que les plantes mediterrànies com les alzines o els pins pinyers tenen sistemes per estalviar aigua i sobreviure als eixuts estivals, no és menys cert que l'agudització de les condicions d'aridesa ens pot portar al debilitament i fins i tot a la mort d'algunes plantes.

El que cada cop siguin més habituals aquests periodes de sequera i abarquin més superfície a tot el planeta, en línia amb el conegut "canvi climàtic", ens està portant a un carreró de difícil sortida. Més que res perquè els governs no són conscients de la greu problemàtica que estem patint i, per tant, no es prenen mesures suficients per redreçar la situació. I no estic parlant només de si s'haurien de prohibir els camps de golf en els climes secs o de potenciar les dessaladores, m'estic referint especialment al fet de com la nostra societat genera escalfor des de l'activitat més minsa i de com la suma de tantes insignificàncies crea un gran magma.

L'exemple més colpidor és un viatge en tren de Barcelona a Calella de 50 Km. seguint el litoral: és relativament senzill, a ple hivern, pujar al tren amb manigues de camisa a Barcelona i posar-se l'abric baixant a Calella.
Què ha succeït?
Doncs, la suma de tants motors de combustió com circulen pels carrers de Barcelona fa augmentar la temperatura mitjana de l'àrea geogràfica uns quants graus que en el cas de Calella no són perceptibles.

A vegades, penso, que els polítics estem tan preocupats en donar satisfacció a les necessitats immediates i peremptòries de la ciutadania que ens oblidem del mig i llarg plaç perquè senzillament tots els nostres conciutadans, i nosaltres mateixos, vivim en una bombolla estresada d'obligacions i reptes. Som incapaços de frenar i incloure, per exemple, el "no creixement" com un paràmetre per a un creixement millor.

De fet, l'aigua hi segueix sent tot i la sequera, el problema és que no està en el cel on la voldríem.