PASSANT PER CALELLA

De Begur a Palamós et pots trobar de tot com aquella dita que més d'un cop havia sentit dir als meus pares: "entre Blanes i Lloret no hi ha un pam de net". Tanmateix és la bellesa del paisatge de muntanya forestal acaronant el mar i el frec de les roques tallant el Mediterrani el que més atrau.

Enmig d'aquest recorregut, que es pot fer caminant pel GR-92, hi trobem la vila de Calella de Palafrugell, que pertany al municipi de Palafrugell. Aquest Divendres Sant hi vaig passar tot fent el camí abans esmentat, ens vam creuar amb molta gent que també anava caminant fent trams de camins de ronda. De fet el dia era una mica gris i invitava a moure's tot trescant de cala en cala.

Amb aquests nous companys de camí que hom hi conviu per segons dir-se mil i una vegades "Bon Dia", un costum que també va arrelant al nostre país. Viure en positiu sense defallir en l'esforç, la constància per anar fent pas a pas sabent que tots podem ser companys en un moment o altre.

I el nostre camí cap el pont?
Té un petit obstacle de propietats..., en el ben entès que s'ha de resoldre des de la utilitat pública, per sobre de tot, i la voluntat d'arribar a l'acord just, si més no...