CAMINS

Deia en Miquel Martí i Pol "tots els camins són bons per fer camí, però has de saber on vas".
Dins de la motxilla que tanta expectació aixeca hi miro de portar el mínim possible, tal com deia un altre poeta per anar "ligero de equipaje". Està clar que com més pes més dificultat de càrrega i més incertesa per triar un dels bons camins.

Malauradament equivocar-se forma part del nostre diari quefer i anar lleuger facilita la rectificació, tanmateix arribar a allà on vas requereix de constància i de cert risc a l'hora de prendre una de les direccions que t'hi pot o no portar.

Recordo una excursió per la serra del Cadí, novembre de 1982, on després de caminar durant tot el dia se'ns va fer de nit i no trobàvem el refugi. El cansament ens portava al dubte però per sobre de tot hi havia la voluntat d'arribar, a la fi després d'un revolt el refugi de Prat d'Aguiló.

L'hospitalitat i l'escalf d'un sostre, d'un foc encès i de les lliteres ens va fer oblidar les dificultats de la jornada i com no pot ser d'altra manera, valorar com ens necessitem uns als altres.