UNA MICA DE FRESCA

Quin any!!!

La política també respira de la climatologia que tenim, no hem pogut acabar el mandat de quatre anys del primer govern d'esquerres que hem tingut a Catalunya en aquests darrers 26 anys. No és que no s'hagi treballat a fons i amb certa cohesió del govern però si que les sortides de tó pròpies d'una manifesta incontinència, més la magnitud dels canvis proposats no sempre assumits amb la suficient prudència, i més la dificultat d'assumir el pacte com un valor per anar endavant, ens han portat a una xafagor difícilment respirable que clama a una gota freda tardoral que amb la seva aigua descarregui l'ambient.

Serà en José Montilla la gota freda tardoral que ens faci respirar de nou sense provocar gaires inundacions o acabarem amb una sonora castanyada tardorenca sense veure una gota d'aigua???

No puc amagar que els trons i llamps d'en Maragall, com sacsejada que remou fins l'últim racó, era un projecte que m'engrescava tot i que, a poc a poc, s'anava segant el seu propi camí fins arribar a un carreró sense sortida.

Res a dir, seguim, calor sufocant...

El ventilador prop de l'ordinador m'empaita l'esquena amb el seu remolí d'aire. Tinc ganes d'aigua, de fresca enmig de l'estiu, de què en Montilla se'n surti sent com és; treballant en equip i rigor, aprenent dels propis defectes sense caure en la crítica fàcil cap als altres.

Diu-me romàntic però amb la baralla i el dogma no hi ser conviure per gaire temps.

I si un dia d'aquests ploguès de debó, sense fer gaires xargalls, i el país de dalt a baix poguès tornar a respirar.

Bé, tard o d'hora arribarà...