QUIN CANVI DE CLIMA!!!

Les últimes dades sobre la temperatura mitjana que hem tingut aquest més de juliol de 2006 a Catalunya confirma, quan es compara amb les mitjanes de les darreres dècades, la progressió accelarada que des de finals dels 80 pateixen les temperatures.

L'escalfament global és un fet: el gel s'està fonent a la major part del planeta, només resta un lloc a Xile on les geleres semblen progressar.

I nosaltres què hi fem?

La majoria dels catalans estem preocupats per l'inici de les vacances: uns per la dràstica baga dels treballadors d'Ibéria o pels embussos de l'operació sortida i uns altres per si vindran prous turistes i faran la despesa de la qual molts vivim.

Sembla que estiguem garratibats i esmaperduts davant els problemes quotidians, incapaços de veure en perspectiva el moment tan crític pel qual discorre el futur planetari. Se'm fa difícil entendre que ens capfiquem en baralles de tota mena: d'identitat, de territoris, de cultures, de consum, de tràfic, de parella, de pares a fills... I mentrestant la caldera d'una civilització basada en el consum energètic i el consegüent excedent de calor, va fent bullir l'olla on hi estem tots posats. No hi ha escapatòria; o reflexionem i moderem el ritme de fabricar calor o acabarem amb greus conseqüències climàtiques.

Aposto per fer alguna cosa des de Calella, primer a títol individual agafant el mínim possible el cotxe, reciclant, plantant i regant arbres de l 'ecosistema mediterrani i suant sense fer servir aire condicionat.

Torno a les cavernes?
per cert als refugis antiaeris de la Guerra Civil que es conserven al Parc Dalmau si està més fresc que enlloc. Jo no sé si els científics, programadors, arquitectes i altres ments pensants serien capaços de reflexionar sobre aquesta anècdota i mimetitzar alguna de les condicions d'aquests refugis i traspassar-la a les noves edificacions.
Bé, ja ho vaig comentar en un altre escrit m'agrada moure'm lleuger d'equipatge i afegeixo: observar enrera per fer més ferm el pas endavant.

La suma de les actituds individuals més una política, en el meu cas municipal, que primi i propicii aquests comportaments està en la base d'un canvi petit però consistent.