PUNT CAT

Trobo força interessant tot el que se’n deriva del “punt cat”. El llibre d’en Saül Gordillo és exponent d’un fenomen que està adquirint una magnitud important.

Més enllà de les dades sobre l’ús que se n’està fent voldria destacar com el “punt cat” ha estat assumit per persones i institucions de tot color polític i ideològic. Sens dubte que aquesta és la clau per exercir sobirania.

En un món cada cop més globalitzat i interdependent però que alhora posa en valor les singularitats en un exercici dialèctic que ratlla el funambulisme cal trobar elements singulars, el punt cat ho és sense cap dubte, que sigui àmpliament assumit per una societat diversa, ho està sent, i que ens posi a l’avantguarda del que es cou al món, ho estem fent.

Per això deia que el punt cat ens porta sobirania, és expressió d’una singularitat, el món català, i de la seva diversitat, no tots pensem el mateix sobre l’exercici de la sobirania i de l’autogovern. Els discursos excloents vinguin d’on vinguin en el cas de Catalunya no ens ajuden a construir país. Ens agradi o no som una nació que des de temps medievals ha basat gran part del seu creixement i força en les onades migratòries, i això ens ha portat a cercar fórmules de consens tant cap en fora com cap en dins.

I en darrer terme són els valors socials els que acaben donant més cohesió i, per tant, més força al concepte d’estat català. Un fort estat del benestar i això vol dir escoles, sanitat, drets socials..., és la clau de volta.