A CAVALL DEL MAR I LA MUNTANYA

Tinc una estima que no puc dissimular per aquest Maresme que s’allargassa des del delta de la Tordera al nord fins a la plana del Barcelonès al sud, encaixat entre les muntanyes de la serralada Litoral i el mar Mediterrani gaudeix d’un clima i un paisatge de gran dolçor matisats per un suau relleu muntanyós que li dóna caràcter i alhora una gran diversitat. Hi trobem pobles de riera, de plana litoral o de peu de muntanya cadascun amb el seu ventet dominant: garbins, llevants, ponents i tramuntanes. Em considero afortunat pel fet d’haver crescut en una ciutat de l’Alt Maresme on tenim ben a prop, a cop de roc hom diria, tant els camins que solquen els contraforts del Montnegre com les aigües blaves del Mediterrani que hi voregen amb el seu onatge tot formant una gran platja.

Muntanya i mar emmarquen, posen límits, però pel mig hi corren aigües que han afaiçonat valls de riera d’una amplada justa, hi ha qui diria justeta perquè hi càpiga el carrer principal de més d’una vila, el qual aprofita el propi eix fluvial envoltat, això si, per plàtans de llarga tradició centenària. Quantes batalles han vist passar quan les tempestes d’estiu han desfermat les aigües que corren buscant aquest mar tan proper, arrossegant tot el que troben per davant. Fatalitat pels danys materials i humans que sovint han provocat però alhora riquesa d’unes platges i del fons marí que s’alimenten de les sorres aportades per les rierades.

Allà on la força dels sediments aportats pels cursos d’aigua ha estat més notòria s’hi han format planes de relativa estretor entre el peu de món i un cop més, el mar. És el cas de la petita plana litoral que va des d'El Masnou fins a Sant Vicenç de Montalt, a la qual cal afegir-hi la vall de la Tordera amb el seu delta i els terrenys al•luvials que arriben fins al Capaspre de Calella. País de conreus fèrtils, d’horta primerenca i amb aigües subterrànies que han donat nom a pèsols, patates, enciams, fesols, pastanagues, clavells... Paisatge d’horta davant de mar malauradament en regressió durant molts anys per la força del creixement urbanitzador, des de bell antuvi s’hi establiren les ciutats més grans del Maresme, però que avui gràcies al Pla Director Costaner i al planejament protector de diversos municipis sembla que té ganes de refer-se.

La muntanya resguarda i al seu peu naixeren pobles, els de dalt, més ben protegits d’allò que en altres èpoques podia arribar per mar i per això tenen més llarg recorregut històric que els de baix. Pobles del sauló, d’aquest granit alterat per les condicions climàtiques del Maresme i que ha permès els conreus de rost, pendent fort, encarats a migdia, al sol més potent i quin gust!!!, de les cireres, la vinya, les maduixes... Però també el bosc de pins pinyers a les parts més baixes assolellades i d’alzines frescals a les obagues, i a mesura que anem pujant fins arribar al cim del Maresme, el Turó Gros del Montnegre, tot l’any verd d’alzines menys el seu cap pelat a l’hivern per la roureda.

Voldria invitar-vos a redescobrir, a cercar aquests paisatges humanitzats que ens parlen de la riquesa i diversitat d’allò que tenim ben a prop. Amb alguns hi convivim diàriament, amb d’altres de tant en tant i potser n’hi ha més d’un que desconeixem però tots, tots, els tenim a l’abast. Perquè és en aquest territori estret, de distàncies curtes, a cavall del mar i la muntanya on discorre aquesta saviesa secular d’un Maresme que ha sabut aprofitar les bondats de la seva geografia per construir-hi vincles de gran harmonia per a gaudiment universal.