El blog d'un caminant

jueves, abril 26

EL PODER DEL DEBAT

La raó va per barris i tot i que jo vaig assistir a un debat per explicar la meva acció de govern desconeixent qualsevol altra implicació política que la d'assistir a un debat "el govern informa" que ja s'havia celebrat d'altres vegades, demano per tant la pressumpció d'inocència. He de reconèixer que en l'alta política que estem convertint Calella qualsevol acció és contrastada per d'altres grups polítics i si se'n deriva una irregularitat tot seguit és denunciada amb certa fruïció.
La denúncia no només és legítima sinó fins i tot necessària, per això precisament els sitemes democràtics tenen oposició i òrgans neutrals que vetllen pel correcte funcionament de les institucions. Ara bé denunciar no vol dir fer el judici i emetre veredicte amb tot un raguitzell de desqualificacions, algunes força pejoratives. En concret se m'acusa d'estar nerviós, de passarell, de no deixar parlar, de fer el que em dóna la gana i d'altres de fer el joc a no sé qui.
Per què?
Senzillament perquè no ballo al só que uns quants voldrien i això no vol dir que balli al só dels altres, però les ganes que hi ha per arribar a dalt de tot ens dificulta raonar amb equanimitat.
Per part meva tinc clar que em puc quedar a l'oposició, que puc estar en el futur govern i que, encara que sigui una possibilitat llunyana, puc arribar a ser alcalde. Cap problema, qualsevol de les tres opcions no em farà perdre les maneres i el més important, les ganes de seguir treballant per la comunitat.

miércoles, abril 18

VINGA, VINGA...

Trobo molt interessant el debat que estem fent via bloc, voldria contestar-ho tot però anem per pams.
Amic Despertaferro les coses al seu lloc, queda clar com funciona la democràcia i les majories cal formar-les sumant. Comparteixo que el creixement urbanístic de la ciutat ens porta problemes de congestió però també és una oportunitat, amb les limitacions que el planejament estableix, per canviar sobretot hotels obsolets, alguns de més de cinc plantes, per vivendes de tres plantes.
Paral.lelament s'ha de fer una política de mobilitat sostenible, el nostre bus interurbà amb Pineda és un èxit, i d'humanització dels espais urbans, plantació d'arbres, m'ha arribat molt endins el que deia un anònim sobre els tarongers, voreres més amples i noves places.
L'urbanisme mediterrani sempre ha apostat per la ciutat compacta, però també per equipaments i espais públics, com en el cas de Calella la biblioteca i les noves places, per conviure i fer comunitat.
Respecte al veí del carrer Policiana Teixidor comparteixo que cal començar a parlar de programa i propostes, de fet en el darrer debat dels quatre candidats vaig plantejar un consens social i polític sobre quatre Calelles:
1- la nova, per fer raonablement l'eixample de la riera Capaspre amb vivenda social, equipaments, zones verdes i accessibilitat a l'autopista,
2- l'emprenadora, per enfortir la diversitat econòmica, especialment en temes de salut i comerç, i redefinir el model turístic cap a una major qualitat i allargament de temporada,
3-la cívica i convivencial, per aplicar les normatives (residus, sorolls, civisme) que afavoreixin la cohesió social i el poder viure amb dignitat i benestar a Calella.
i 4-la sostenible, per ajudar a canviar el nostre model energètic. Des dels governs que han firmat el compromís de Kioto fins als municipis més petits ens hem de posar les piles per frenar l'escalfament global, i aquí hem trobareu.

Efectivament al veí de la Fàbrica li diria que si hem d'aplicar el tercer punt no és ètic que l'Ajuntament deixi fer en un local seu el que les ordenances limiten en altres, com són els sorolls.

Bé, des d'uns principis genèrics cal anar desgranant punt per punt per fer creïble el que proposem, en aquest procés ens teniu oberts a les vostres propostes i al debat.

Gràcies

viernes, abril 13

L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA

No us puc enganyar m'agrada la política i sobretot amarar-me de joc democràtic. El debat sense escarafalls i el pacte per trobar un punt d'entesa són expressions d'un taranna democràtic que en la llarga història de Catalunya han estat molt presents. Penso que en l'arrel del pactisme català hi ha el reconeixement de què la veritat és compartida i que, per tant, cadascú ha de cedir una mica per arribar a l'entesa
Escric tot això perquè noto que hi ha un cert desconeixement sobre el nostre sistema democràtic el qual es fonamenta en obtenir la majoria per nombre de regidors en un ajuntament o per nombre de parlamentaris al parlament de Catalunya. Són els regidors o els parlamentaris qui en darrer terme anomenen respectivament a l'alcalde o al president.
Si s'hagués formulat un sistema democràtic de dos candidats i el més votat és el que mana s'hauria d'anar per força a una segona volta, és el cas de les presidencials franceses on es presenten força candidats per a la primera volta i sempre i quan ningú obtingui el 50% del vot passen a la segona volta els dos candidats més votats.
Bé, cabòries... perquè la realitat és la que és; a Galícia governen PSG més nacionalistes per un o 2 diputats quan el PP de'n Manuel Fraga va treure pràcticament la majoria absoluta i podem posar exemples de tots els partits on es donen situacions semblants, sense anar més lluny a Pineda a l'anterior legislatura.
Per tant, la legitimitat democràtica, la que exercim cadascú de nosaltres quan anem a votar la dipositem en una candidatura que sinó obte la majoria suficient haurà de negociar, pactar... per arribar a formar govern. Per part meva i de la candidatura que represento no excloem a ningú!!!

sábado, abril 7

SENSACIONS POSITIVES


A l’últim divendres de març va tenir lloc un debat sobre joventut, cultura i esport a Ràdio-Calella-Televisió, hi érem presents els caps de llista del PSC, ERC i CiU més un representant del PP.

Val a dir que va ser un debat molt calmat, segons un dels participants “com una bassa d’oli”. I això no vol dir que no hi haguessin les lògiques discrepàncies que han de tenir opcions polítiques diferents, però el que va sobresortir va ser un cert esperit constructiu.

Personalment crec en la política com a eina per ajudar a resoldre i millorar la vida comunitària, fet que redundarà positivament en el dia a dia de cadascú de nosaltres. No sóc gaire amant de les entelèquies i els jocs d’artifici però qualsevol proposta o idea que pugui beneficiar a una majoria, i així ho cregui jo, tindrà el meu recolzament vingui d’on vingui.

Durant aquests vuit anys de regidor a l’equip de govern he reconegut errors fins i tot públicament, crec amb el que diu la dita “rectificar és de savis”. Sens dubte que no he nascut ensenyat i amb la pràctica s’aprèn a anar mesurant l’actitud, que sempre he procurat que fos respectuosa fins i tot amb aquells o aquelles que m’han abraonat. No comparteixo el tot s’hi val per tal de guanyar no sé quina batalla amb nom de no sé quin projecte.

Bé, tot això no és per dir que no seré ferm amb el que dic i faig, ans el contrari, una bona dosi d’humilitat fa més sòlid el projecte. Un projecte compartit anomenat Calella el qual tinc clar que és fruit de les aportacions que fem entre tots plegats, uns amb més responsabilitat però no gens menys, com li fan dir al nostre president, que les que fa anònimament qualsevol ciutadà o ciutadana.

Que les actuacions positives segueixin guanyant sigui qui sigui qui governi!!!