UNA SEGONA PRIMAVERA



Em costa, per no dir no vull, escriure o parlar malament de ningú. He passat tot aquest mes d'agost sense trobar les paraules per escriure a n'aquest blog sobre l'afer del far de Calella i els comentaris posteriors que hi ha hagut, algun dels quals també m'hi posaven a mi pel mig.

Crec que no cal que hagi de justificar res del que he fet jo al voltant d'aquest afer farer. Els que em coneixeu sabeu com sóc, podré agradar més o menys, però tinc en alta estima tot el que és públic, més ben dit comunitari i per tant de tots, i no em cansaré, ni em faran cansar, en la meva dedicació comunitària.

Bé, és cert i no hi ha cap paliatiu: no és ètic fer ús del càrrec públic per treure´n un benefici particular.

Aquest fet, de per si greu, donat que un càrrec públic i electe està en la confiança del poble que l'ha votat, no ens ha de fer oblidar que els polítics també som ciutadans que cometem errors i que ens mereixem l'oportunitat de la disculpa i la rectificació.

Evidentment un polític té una responsabilitat afegida derivada del seu càrrec públic i això ens porta al que agrada molt dir, sobretot a l'oposició sigui del color que sigui: assumir responsabilitats polítiques.

Crec que tot i ser un cas rellevant no podem fer girar tota la política municipal donant voltes a una festa privada al far, cal aprendre del que s'ha fet malament i posar les bases per no repetir-ho, sense necessitat tampoc de desqualificar per sistema a qui ho denuncia.


Bé, i a tot això per què aquest títol de segona primavera?
Gaudir de les pluges que hem tingut aquest agost i obsevar com els arbres i altres vegetals reverdeixen, tornen a crèixer, revifen... després d'haver passat l'estiu mig morts m'ha fet pensar en les segones oportunitats. M'ha desempellagat de l'obstrucció entre una actitud incorrecta i la posterior crítica, per així poder respirar l'amplitud i saviesa de la natura com a un bon exemple que es sobreposa a les condicions adverses quan li dones la mínima oportunitat.