El blog d'un caminant

martes, octubre 23

ÉS UNA SORT

Poder viure el dia a dia de la ciutat sense voluntat d'agreujar a ningú, buscar el consens per sobre de tot i acceptar que mai arribaràs a tothom.

Personalment dedico totes les hores que puc i més a aprendre a actuar amb les motivacions exposades. Sabent-me un alumne que comet les seves errades però que per sobre de tot està il·lusionat per portar a bon port una ciutat diversa i on, per sort, no tothom pensa igual.

19 Comments:

  • At martes, octubre 23, 2007, Anonymous Antoni said…

    Ja es va veure dijous passat al ple com buscaves el consens, no vas poguer-te estar d'assumir la mateixa actitut que en Basart i renyar a tot Déu que deia coses que no et gradavem. Exemples: a la regidora de CIU que va intervenir quan palaveu del reton dels papers de Salamanca n'hi vas clavar una per una cosa que ni tan sols havia dit, pero que a tu et va semblar que deia, a la Candini no vas parar de donar-li lliçons de bones formes i ecologia, pero et va deixar en evidència quan vas esmentar al professor, resulta que ella el coneixa més que tu, ja, ja, i lo d'en Vila ja va ser el colmo, quasi podria ser el teu avi i no vas poder-te'n estar de renyar-lo pel to.
    Tot plegat Basart 2, la diferència es que en Basart va tardar 4 anys en assumir aquesta actitut xulesca al ple i ho va fer quan va guanyar les eleccions per una majoria aplastant, cosa que tu encara no has fet, ja que la teva alcaldia es fruit dels pactes i no de la victoria electoral.

     
  • At miércoles, octubre 24, 2007, Anonymous Anónimo said…

    Doncs has ferit la sensibilitat de molta gent i la meva al retirar la senyera del balcó, no hi tenies cap dret!!!! Comences molt malament!!

     
  • At miércoles, octubre 24, 2007, Anonymous Valga'm Deu! said…

    Com a ciutadà català que sóc anhelo la pau i l'enteniment entre tothom i desitjo no ferir mai sensibilitats. També així com el respecte, de tothom, per tot allò que alimenta la meva cultura cultura catalana, la que jo he escollit, i la que ha marcat el meu caràcter i personalitat. Sembla una banalitat però no ho és pas, respecti la senyera, sisplau, senyor batlle de Calella. Som i serem ...

     
  • At miércoles, octubre 24, 2007, Blogger jordi said…

    Increïble això de la senyera.
    Passo els estius a Calella i sempre m'he sentit com a casa, l'Ajuntament em feia adonar que era a Catalunya, tot i la munió de guiris de borratxera mal educats, gràcies a un simple símbol que ara tu denigres.
    Alcalde, has perdut un admirador. Quina pena de polítics que tenim!!!

    Atentament,
    Jordi Rovira

     
  • At miércoles, octubre 24, 2007, Anonymous Anónimo said…

    Avui he tingut un disgust! Una altra submissió i una nova renúncia a ser qui som: l’Ajuntament de Calella retira la senyera del balcó. D’això se’n diu por i servilisme. Quin greu, quina llàstima i quina vergonya!

     
  • At miércoles, octubre 24, 2007, Anonymous anònim nº 114 said…

    De fet, s´ha d´entendre al Sr. Alcalde: ell vol ser tant EXCITANT com els polítics de Barcelona.



    PD. "EXCITANT" en el sentit de treure de polleguera.

     
  • At miércoles, octubre 24, 2007, Anonymous Anónimo said…

    Quina misèria. Per què no anem a Madrid a treure les banderes espanyoles dels ajuntaments perquè ens ofenen als catalans? Ja s'ha de ser caganius per fer el que has fet.

     
  • At jueves, octubre 25, 2007, Anonymous Joan said…

    Ja ho sabem que ets molt bona persona... que vius el dia dia sense voluntat d'agreujar a ningú... que acceptes que mai arribaràs a tothom...que dediques hores i més a aprendre a actuar.. que bo que ets! que humil! Benet XVI et canonitzarà!
    Sense comentaris! Patètic!

     
  • At jueves, octubre 25, 2007, Anonymous i ERC ? said…

    Vostè, Sr. Alcalde -bon socialista com els del psc/psoe- fa el mateix que fa tota aquesta mena de gent -administradors de patents de progressisme, de sostenibilitat, d´ecologisme i d´esquerranisme- els quals amb l´excusa de no ferir, maten.

     
  • At jueves, octubre 25, 2007, Anonymous Anónimo said…

    si li plau, torni la senyera al seu lloc.

     
  • At viernes, octubre 26, 2007, Anonymous Anónimo said…

    Vostè és defineix com un alumne, però un alumne que pagem a preu de catedràtic i a més ens humilla i fereix molt la nostra sensibilitat.

     
  • At viernes, octubre 26, 2007, Anonymous Anónimo said…

    Posi la senyera allà on ha d'estar! I ben desplegada! Visca Catalunya! Visca Catalunya lliure! Visca el Catalanisme, el Nacionalisme! ERC i CIU uniu-vos! aparteu els espanyolistes dels governs! Mireu pel país!

     
  • At viernes, octubre 26, 2007, Anonymous Trinxeraire said…

    hola Josep Maria, admiro el teu tarannà i la teva personalitat, i treure la bandera catalana és un acte indigne de tu. Torna-la a posar i no tinguis por de les questions legals. Tindràs el suport de tots els que ens sentim catalans. Rectifica, encara estàs a temps, sigues valent, com en tants altres aspectes fas.

     
  • At viernes, octubre 26, 2007, Anonymous Anónimo said…

    Consens ?? Quin consens ??
    El de la bandera per exemple ?? No em facis riure, home.

     
  • At viernes, octubre 26, 2007, Anonymous Anónimo said…

    I els de CIU que hi diuen a tot pegat? Silenci!!!

     
  • At viernes, octubre 26, 2007, Anonymous Anónimo said…

    ocupants fora de la nostra terra! si no li agrada la nostra bandera, l'embolicarem amb l'estanquera!

    visca la terra lliure!

     
  • At jueves, noviembre 01, 2007, Anonymous Anónimo said…

    Hola josep maria,torna a possar la senyera al balco, i tornare a creure amb tu,quina decepció. Si ets calalà i estimes catalunya demostrau, tan sols as de obri el balco i tornar-la al seu lloc.
    Tu o pots fer!!!
    Anims!!!!

     
  • At viernes, noviembre 02, 2007, Anonymous Anónimo said…

    Que voleu d'un blocaire que encara no ha catalanitzat el seu bloc, quan Blogger ja ho permet de fa temps?

     
  • At miércoles, noviembre 07, 2007, Anonymous i la bandera ? said…

    S´està aconseguint!; la teva col·laboració (no gaire original, tot sigui dit) està resultant més valuosa del que es pensava, potser perque era impensable.
    Ben segur que l´esforç ha estat considerable(i probablement ho és encara) però paga la pena i avui es pot assegurar -amb orgull- que Calella és una de les ciutats més sensuals del món.
    Aquell COLOR gris de les polsegueres elaborades per extraordinaris enderrocaments; aquella OLOR de suat i de vòmits; aquells increïbles SONS provocats per tota mena de maquinària per la construcció; aquella espectacular VISIÓ de brutícia; i, destacant pel seu poder i qualitat, el SABOR del que poden gaudir els llepes.

     

Publicar un comentario

<< Home