A CAVALL DEL MAR I LA MUNTANYA

Tinc una estima que no puc dissimular per aquest Maresme que s’allargassa des del delta de la Tordera al nord fins a la plana del Barcelonès al sud, encaixat entre les muntanyes de la serralada Litoral i el mar Mediterrani gaudeix d’un clima i un paisatge de gran dolçor matisats per un suau relleu muntanyós que li dóna caràcter i alhora una gran diversitat. Hi trobem pobles de riera, de plana litoral o de peu de muntanya cadascun amb el seu ventet dominant: garbins, llevants, ponents i tramuntanes. Em considero afortunat pel fet d’haver crescut en una ciutat de l’Alt Maresme on tenim ben a prop, a cop de roc hom diria, tant els camins que solquen els contraforts del Montnegre com les aigües blaves del Mediterrani que hi voregen amb el seu onatge tot formant una gran platja.

Muntanya i mar emmarquen, posen límits, però pel mig hi corren aigües que han afaiçonat valls de riera d’una amplada justa, hi ha qui diria justeta perquè hi càpiga el carrer principal de més d’una vila, el qual aprofita el propi eix fluvial envoltat, això si, per plàtans de llarga tradició centenària. Quantes batalles han vist passar quan les tempestes d’estiu han desfermat les aigües que corren buscant aquest mar tan proper, arrossegant tot el que troben per davant. Fatalitat pels danys materials i humans que sovint han provocat però alhora riquesa d’unes platges i del fons marí que s’alimenten de les sorres aportades per les rierades.

Allà on la força dels sediments aportats pels cursos d’aigua ha estat més notòria s’hi han format planes de relativa estretor entre el peu de món i un cop més, el mar. És el cas de la petita plana litoral que va des d'El Masnou fins a Sant Vicenç de Montalt, a la qual cal afegir-hi la vall de la Tordera amb el seu delta i els terrenys al•luvials que arriben fins al Capaspre de Calella. País de conreus fèrtils, d’horta primerenca i amb aigües subterrànies que han donat nom a pèsols, patates, enciams, fesols, pastanagues, clavells... Paisatge d’horta davant de mar malauradament en regressió durant molts anys per la força del creixement urbanitzador, des de bell antuvi s’hi establiren les ciutats més grans del Maresme, però que avui gràcies al Pla Director Costaner i al planejament protector de diversos municipis sembla que té ganes de refer-se.

La muntanya resguarda i al seu peu naixeren pobles, els de dalt, més ben protegits d’allò que en altres èpoques podia arribar per mar i per això tenen més llarg recorregut històric que els de baix. Pobles del sauló, d’aquest granit alterat per les condicions climàtiques del Maresme i que ha permès els conreus de rost, pendent fort, encarats a migdia, al sol més potent i quin gust!!!, de les cireres, la vinya, les maduixes... Però també el bosc de pins pinyers a les parts més baixes assolellades i d’alzines frescals a les obagues, i a mesura que anem pujant fins arribar al cim del Maresme, el Turó Gros del Montnegre, tot l’any verd d’alzines menys el seu cap pelat a l’hivern per la roureda.

Voldria invitar-vos a redescobrir, a cercar aquests paisatges humanitzats que ens parlen de la riquesa i diversitat d’allò que tenim ben a prop. Amb alguns hi convivim diàriament, amb d’altres de tant en tant i potser n’hi ha més d’un que desconeixem però tots, tots, els tenim a l’abast. Perquè és en aquest territori estret, de distàncies curtes, a cavall del mar i la muntanya on discorre aquesta saviesa secular d’un Maresme que ha sabut aprofitar les bondats de la seva geografia per construir-hi vincles de gran harmonia per a gaudiment universal.

NEDANT PEL MAR

Tenim un estiu que ha començat amb temperatures força altes i això ens engresca a fer ús de les platges i del mar.
Una braçada darrera l'altra i el cap cot dins de l'aigua tot alçant la boca cada tres o quatre braçades per anar respirant l'aire vital. Camins d'aigua de mar que em porten fins el límit de l'abalisament, giro el cap i la costa sencera des de més enllà de Sant Pol amb el seu Sant Pau de guia, el Far, les Torretes, el Puig de Popa, la Serra del Montnegre, Can Carreres, Montpalau, Turó de la Guàrdia i cap el delta de la Tordera.
Mars d'un Mediterrani que ens dóna l'atemperament perquè la catifa verda en primer terme de pinedes i més enllà d'alzinars ens reconegui pel que som, un país de transició entre la costa menys plujosa i la dorsal humida catalana que pel Montnegre avança vers el Montseny, Cabrarès, Puigsacalm i Garrotxa de fagedes cap el Ripollès de Pirineu està.
Benestar que cerquem a cada instant en lluita desfermada per vèncer els problemes que cada dia se'ns manifesten de múltiples formes i que fan, a voltes, que caminar sigui aquell pas que fa la ment per descobrir-te aquella petitesa que facilita fer un pas més enllà.

FESTIVAL DE LA IMATGE

L’abril de Calella,
D’aquests dies de tardes que es van fent llargues i que inviten a viure intensament una ciutat que es desvetlla amb l’inici de la temporada turística,
Ens porta un esdeveniment cultural de qualitat contrastada i projecció reconeguda: el FESTIMATGE,
El festival de la imatge que amb entusiasme, molt de treball i saber fer l’entitat Foto-Film fa córrer per carrers i equipaments tot invitant-nos a fer mirades de descoberta o de redescoberta, com la que podem fer de l’harmoniós Claustre de l’antic col•legi de les monges i que avui forma part de l’Escola Pia
Ullades de complicitat d’una ciutat que es sap cosmopolita i oberta als navegants que d’arreu es retroben sota la guia del Far, que enguany amb els seus 150 anys al damunt és motiu d’atenció especial per part de l’entitat.
Llums allargassades del Far o tènues del Claustre, tant se val!
Gràcies, amics i amigues de Foto-Film, per ajudar-nos a construir ciutat.

MEMÒRIA D’ALCALDIA

PRESSUPOST MUNICIPAL 2009

El pressupost de la corporació municipal per l’any 2009 s’emmarca en una situació de crisi econòmica que iniciada en el sector financer i afectant especialment al sector de la construcció, ha esdevingut una crisi de confiança amb reducció de la demanda interna i consum en tots els sectors econòmics.

Totes les administracions públiques i especialment les locals estem notant els efectes d’aquesta crisi. Tot i que fa ara un any podíem entreveure una desacceleració en el creixement econòmic, ni les previsions més pessimistes s’esperaven que es produís amb tanta rapidesa una aturada de l’activitat econòmica i una supressió de llocs de treball amb la intensitat i profunditat que estem veient dia a dia.

La crisi afecta a l’Ajuntament en un doble sentit, per una part en la previsió dels ingressos lligats al sector de la construcció i a les activitats econòmiques que s’han reduït més del 50 % i gairebé representa un milió d’euros menys dels liquidats l’any 2007, i per un altre part a les necessitats d’ajuts que tant el món empresarial com les famílies ens poden exigir com a administració més propera.

Totes les administracions ens hem hagut, doncs, de replantejar amb l’elaboració dels pressupostos molts dels serveis que estem prestant actualment i que prestarem en els propers anys. Hem fet també un esforç en analitzar totes aquelles despeses que no sent obligatòries eren susceptibles de ser suprimides i com modificar o fomentar l’estalvi i així reduir i ser més eficients en les despeses de caràcter obligatori.

No obstant la davallada en aquest ingressos com a administració hem de posar el nostre granet de sorra per fomentar l’activitat econòmica i pal•liar els efectes de la crisi en els ciutadans de Calella que resulten més afectats amb tota una sèrie d’accions que volem tirar endavant amb aquest pressupost. Les principals actuacions les podem classificar en tres apartats:

- Actuacions de foment de l’activitat econòmica
- Actuacions assistencials i de millora de l’ocupació
- Actuacions d’estalvi i de reducció de despesa

Les actuacions de foment de l’activitat econòmica previstes són :

- L’aprovació de projectes d’inversió per un import superior als 4 milions 250 mil euros als quals caldrà afegir el 3 milions 200 mil euros del recentment aprovat Fons Estatal d’Inversió Local que per imperatiu legal no pot constar en aquest pressupost.
- La dinamització de l’activitat comercial mitjançant l’ampliació de la zona de vianants en col•laboració amb el sector comercial de la ciutat.
- La consolidació mitjançant la creació de una plaça de tècnic a la regidoria de fires, comerç i consum que fins ara estava subvencionada per la Generalitat de Catalunya.
- La continuïtat en l’assistència municipal per fomentar l’autoocupació i els plans d’empresa.
- Continuar amb la reducció dels terminis de pagaments als proveïdors de l’Ajuntament.
- La implicació i col•laboració de l’Ajuntament de Calella en les triatlons que es realitzaran a la ciutat de Calella l’any 2009 i que conjuntament amb el Consell Comarcal estan generant múltiples aportacions. Voldria destacar la subvenció de l’Estat de 100.000.-euros gràcies a la iniciativa de la senadora i cap del grup municipal de CiU.
- La realització de l’estudi per al desenvolupament d’accions concretes en el sector turístic en col•laboració amb l’Associació Turística de Calella.
- L’execució del projecte Far-Torretes-Les Roques com a eix vertebrador d’un nou pol d’atracció turística a la nostra ciutat.

Les actuacions assistencials i de millora de l’ocupació previstes són :

- Un increment en les ajudes a les persones desafavorides que requereixen atenció especial del 63%, passant dels 130.000.-euros pressupostats al 2008 als 211.900.-euros per al 2009.
- Un increment de la plantilla de serveis socials amb una nova treballadora social que ajudarà a facilitar l’accés dels ciutadans a les prestacions derivades de la Llei de la Dependència.
- Una ampliació a més del doble de l’actual capacitat de places de l’escola bressol El Carrilet a partir del proper curs escolar.
- La consolidació mitjançant la creació d’una plaça de tècnic dins la regidoria de promoció econòmica que fins ara estava subvencionada per la Generalitat de Catalunya, per mantenir i potenciar el servei municipal de col•locació i formació ocupacional. El qual serà subvencionat, entre d’altres, amb projectes com INNOVACIÓ CALELLA 2008-2009, de més de 40.000 euros, i així fomentar la igualtat en l’accés al mercat de treball.
- Concórrer i participar en els programes de plans d’ocupació adreçats a treballadors desocupats que en benefici dels ens locals aprovi tant l’Estat com la Generalitat.
- Potenciar les polítiques d’habitatge de protecció oficial o de preu taxat en la mesura que la situació econòmica i les altres administracions ho permetin.

Les actuacions d’estalvi i reducció de despesa previstes són :

- Reduir les retribucions assignades a l’Alcaldia i congelar les retribucions o indemnitzacions de la resta de càrrecs electes.
- Reducció de les despeses en atencions protocol•làries i de publicitat de totes les àrees.
- Reducció de les subvencions a entitats i de les aportacions solidàries al desenvolupament d’altres països.
- Reducció en la despesa per a estudis, projectes i treballs externs de totes les àrees assumint internament els treball necessaris.
- Eliminació de prestacions contractades externament de serveis no bàsics en funció de la finalització dels contractes vigents.
- Reducció dels serveis de neteja de les instal•lacions municipals al mínim imprescindible.
- Fomentar l’estalvi energètic tant de les instal•lacions com de l’enllumenat públic mitjançant l’adopció de mesures tendents a reduir el consum i de conscienciació.
- Convenir a nivell comarcal les licitacions de compra agregada de serveis i subministraments als efectes d’obtenir economies d’escala.
- Ajustament dels treballs extraordinaris realitzats fora de l’horari habitual pels treballadors de l’Ajuntament al previst pressupostàriament mitjançant la compensació amb temps de descans quan això sigui possible.
- Control i limitació de les despeses en telecomunicacions i altres subministraments.
- Autocontrol del crèdit pressupostari per cada regidoria mitjançant l’accés a través de la intranet municipal al programa de gestió del pressupost.
- Acotament, concentració i reducció de les activitats festives, populars i culturals.



El pressupost consolidat de l’Ajuntament de Calella pel 2009 és el més important que s’ha aprovat mai per aquesta Corporació tant en la seva quantia total que s’acosta als 22 milions 250 mil euros com en la part del mateix que es destina a inversions, 4 milions 300 mil euros.

Les inversions que es realitzaran el proper any no són només importants pel seu import si no que també ho seran perquè transformaran la nostra ciutat i això ho veurem quan ens acostem a la Riera Capaspre i la veiem coberta, o quan anem de compres o a passejar pel carrer Església i s’hagi ampliat la zona de vianants, o quan passem pel centre històric i veiem l’ajuntament vell totalment acabat o el carrer Escoles Pies restaurat, sense oblidar-me del passeig dels Eucaliptus, de les Torretes, de Les Roques o del Far.

Les noves ampliacions del cementiri municipal i de l’Escola Bressol, que serà una realitat en el proper curs escolar, i la ja finalitzada sala d’exposicions són d’altres equipaments que es sumen als ja existents i que ajudaran a millorar la cohesió social.

Aquestes inversions estan previstes al pressupost que avui portem a aprovar però, a més, durant el mes de gener de 2009 haurem d’incorporar d’altres inversions mitjançant la dotació de 177 euros per habitant que vindran del Fons Estatal d’Inversió Local.

Aquest pressupost a més de contenció de la despesa, d’adopció de mesures d’estalvi i eficiència, vol esdevenir també un pressupost de caire social i de foment de l’activitat econòmica tot posant una nota d’optimisme davant la incertesa en el futur que la actual crisi econòmica ens depara i pel qual demano, tant als grups que formem part del govern com als grups de l’oposició, que col•laborem junts en donar confiança als nostres ciutadans amb l’objectiu que des de l’Ajuntament farem tot el que estigui a les nostres mans per aportar solucions i millorar la seva qualitat de vida.

UN BON ANY?

Les dades estadístiques sobre ocupació turística de l’any 2008 a la zona de l’Alt Maresme han estat positives. Aquesta frase que sona a titular és inqüestionable si només tenim present l’augment d’entre l’1 i el 3% d’ocupació dels nostres hotels respecte a l’any 2007.
En un temps on ja ningú qüestiona la profunditat de la crisi socioeconòmica que afecta a tot el món, emergeix un sector turístic català vinculat al producte de sol i platja, sovint desprestigiat, com un sector que resisteix bé la crisi i esdevé estratègic per al conjunt de l’economia catalana.
En el per què d’aquesta afirmació hi podem trobar un bon nombre de respostes que he intentat agrupar, sense ser gaire exhaustiu, ja em perdonareu, en tres grups .
Un primer té a veure amb elements biogeogràfics com el clima, el mar Mediterrani o el paisatge.
D’altres són fruit de la “saviesa” de molts anys de tradició turística dels nostres municipis i empreses facilitada, sobretot en els seus inicis, per una bona ubicació geogràfica respecte als principals mercats emissors europeus.
I un tercer grup fa referència a la geografia humana del país basada durant molts anys i en bona part en tòpics-típics, els quals han sabut evolucionar cap a aspectes culturals i urbans diríem força més “autèntics” i, per tant, amb solidesa.
Però com s’articulen tots aquests ingredients per fer front a la situació actual?
Si per un costat hi posem tot allò de qualitat i seguretat que té el nostre producte turístic, que inclou allotjament i serveis i equipaments d’un territori del primer món, i per l’altre uns preus de pernoctació força baixos, ens trobarem amb una combinació final que representa una de les ofertes més competitives del turisme global.
El fet de què el baix preu sigui un punt fort de l’oferta comporta una percepció de crisi constant en el sector, perquè tota l’economia que gira al voltant del turista i que és molta: comerç, restauració, lleure..., nota més que ningú la sotragada del poder adquisitiu de les persones que ens visiten. Així és que una bona dada d’ocupació es pot veure qüestionada per una baixada dels ingressos del conjunt provocant una sensació de què les coses no van bé. Si, a més, hi afegim les externalitats no volgudes d’un client cada cop més jove, observarem com hi ha una certa pressió social que demana replantejaments.
Malgrat tot, no pot passar per alt el dinamisme d’una economia que no ha perdut llocs de treball, si més no en el segment de l’allotjament, i que tot i les crítiques que se’n poden fer es mostra com un motor capaç d’aguantar crisis i convertir en certa la frase de “un bon any”.

NADAL

Bones,

Puc passar?

A vegades s’intueix que vinc quan comença a fer una mica de fred i cauen les primeres nevades als Pirineus i al Montseny, tot i que els temps estan canviant i no sempre fa el fred quan l’ha de fer!
Més a prop em sentiu quan alguns carrers i places donen llum a la nit i veiem els comerços amb les seves millors gales, busquen fer teixit entre tots!
Us diria que gairebé em toqueu quan nois i noies inicien vacances escolars i a cada cantonada es sent el so de fons d’uns nens que canten números, diuen de la sort!

Benvingut Nadal, ja ets aquí!

T’obrim portes i finestres perquè els teus millors sentiments de solidaritat, pau i amor omplin de bat a bat tots els racons d’un món que demana, diria ens exigeix, que d’una vegada per totes les paraules i desitjos del dia de Nadal siguin realitat al llarg de tot l’any.

Bones festes de Nadal i millor Any Nou!!!

DIMECRES 21 DE MAIG DE 2008 A LES 8.15 DEL MATÍ , PÀRQUING DARRERA FÀBRICA LLOBET. TUBS AIGUA ATLL

La informació veraç és una necessitat que tenen les nostres societats per tal de generar confiança mútua. En el meu cas, i com alcalde que sóc de la ciutat de Calella, sé el que jo faig i del que la meva consciència ha de respondre i més enllà de les meves limitacions i mancances que com a persona segur que tinc, no compto entre elles la meva dedicació i esforç per millorar la ciutat.

En el darrer número de la revista Estela hi ha dos comunicats de CiU que textualment parlen de passivitat de l’equip de govern davant una tala indiscriminada d’arbres i manca de lideratge polític en la definició del futur hospital de Calella.

Bé, entre d’altres tinc el costum d’apuntar-me a l’agenda les actuacions que he de fer cada dia i ves per on que la cita que encapçala aquesta carta m’ha fet recordar com, personalment, vaig anar sobre el terreny amb els tècnics de l’obra de l’ATLL i el tècnic de medi ambient de l’ajuntament per veure com es podien salvar el major nombre d’arbres i precisament una de les fotos de CiU ho demostra. En concret a la foto inferior de la pàgina, que és a la zona de la Muntanyeta, s’observen dos pins al marge dret que si no s’hagués actuat, avui no hi serien. Per altra banda a una de les fotos de la urbanització Valldenguli també es pot veure com la clariana al bosc és provocada per una línia elèctrica que està obligada per llei a tenir net el sotabosc mentre els tubs de l’aigua passaran per un túnel. Efectivament s’ha talat algun arbre però s’hi ha estat al damunt perquè fossin els menys possibles i l’empresa està obligada a repoblar tot el que ha afectat.

Des del primer dia de mandat ha estat una prioritat compartida per l’ajuntament de Calella, la corporació de Salut Maresme-La Selva i la Conselleria de Salut de la Generalitat resoldre les mancances de servei de l’hospital de Calella i això s’ha anat concretant en la necessitat de construir un nou hospital. Em puc equivocar i que les coses no surtin com un voldria però ni per ganes ni perseverança no serà; múltiples reunions amb els tècnics de l’ajuntament, de la corporació i de la Generalitat en són testimoni a la meva agenda. Perquè tothom ho tingui clar que estem treballant pel nou hospital de Calella sense presses però sense pausa.

Voldria acabar disculpant-me a través d’en Pau i la seva carta de l’Estela a tots els nens i nenes de Calella que heu trobat a faltar aquella part de la fira d’atraccions que us agradava més. Hem de trobar el camí perquè hi pugui haver una oferta complementària de jocs i atraccions per a totes les edats i il·lusions.