SI A LA PAU

Per les festes de Nadal és un sentiment compartit per tothom el desig de felicitat i pau, i no se’ns fa gens dificultós expressar-ho amb abast universal. Voldríem que tots i cadascú de nosaltres tinguéssim per fi un bon any, utopia que la realitat en un obrir i tancar d’ulls s’encarrega de desfer.

En el cas d’Espanya i el País Basc molts havíem posat les esperances en el procés de pau que es va iniciar el mes de març de 2006 amb la treva d’ETA i ha hagut de ser, precisament, enmig del Nadal quan una bomba ha truncat, de moment, les expectatives de pau.

Crec que val la pena reflexionar sobre la causa d’aquest retorn a la violència més dura i sagnant per aprendre a corregir i donar una altra oportunitat a la pau. És curiós com els dos extrems que han tensat la corda fins que aquesta ha petat han fet un discurs igual de culpabilitzador però, lògicament, en sentit totalment invers:

La dreta espanyola acusant especialment al president Zapatero d’actuar als dictats d’ETA i l’esquerra abertzale, acusant també Zapatero, de no haver fet un sol gest a favor de la pau. És important recordar com una majoria significativa de l’arc parlamentari, tant a Espanya com a Euskadi, que inclou a més del partit del govern (PSOE), als nacionalistes bascos (PNB, EA, ARALAR), als nacionalistes catalans (CiU, ERC), als nacionalistes gallecs i als canaris a més d’Izquierda Unida i Iniciativa, ha recolzat tot el procés de pau. Molta gent però s’hi trobava a faltar el principal partit de l’oposició (PP) i la condemna explícita de qualsevol tipus de violència per part de Batasuna.

Cal insistir en què l’estat de dret no pot negociar amb pistoles sobre la taula i que la darrera paraula la tenim els ciutadans cada cop que som convocats a les urnes. Si tots entenguéssim aquests dos principis la pau no tindria aturador, es tracta d’un exercici de posar-se en el lloc de l’altre i d’acceptació del diàleg democràtic. Per part dels partits espanyols (PSOE i PP) toca acceptar que hi ha una part important dels bascos que volen la independència i que és lícit que ho defensin i lluitin democràticament per aconseguir-ho, cosa que per cert a l’anterior treva el president espanyol d’aleshores, José Maria Aznar, va donar a entendre que ho acceptava quan parlava del “movimiento de liberación nacional vasco”. I per part del nacionalisme radical (Batasuna) s’ha d’acceptar que també és legítim sentir-se espanyol al País Basc i això no ha de ser motiu de càstig i violència física o verbal.

Més enllà del rebrot del terror vull expressar el meu total recolzament a l’actitud digna i dialogant que en tot moment ha demostrat el president de govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ànim i no defalleixis en el camí cap a la pau.