LA SAVIESA DE LA NATURA

Com a regidor he procurat escoltar i respectar les opinions de tothom més enllà de les discrepàncies o dels acords. Tanmateix em pertoca prendre decisions basant-me en l'equip de tècnics municipals i en els criteris que jo mateix puc tenir, en els quals he inclòs més d'una vegada opinions de veïns.

Si hi ha un tema sobre el qual, i des de la més bona intenció, opina molta gent és tot el que fa referència al temps, als arbres i al medi natural. Són molts els que hi entenen i Calella no podia ser-ne una excepció.

Entre d'altres hi ha qui va pronosticar la mort dels plàtans del Passeig de Mar, dels eucaliptus del Passeig dels Eucaliptus, dels til.lers del carrer Romaní, del margalló de la plaça de l'Ajuntament, de les oliveres i suros de la plaça de l'Església... Per sort per a Calella tots aquests arbres segueixen vius i alguns, fins i tot, amb més salut ara que fa uns anys.

També se n'han dit d'altres de bastant gruixudes respecte al Parc Dalmau i el temps s'està encarregant de posar a cadascú al seu lloc. La fortalesa de la vegetació i la fauna del parc conjuntament amb el control de l'erosió són un benefici per a tothom.

Una de les més sonades, en aquest cas i malauradament perquè hi van haver destrosses, fa referència a la rierada del 25 d'agost. Més enllà del si "em van dir- et vaig dir" sobre les canyes de la riera, benvolguts senyors no hi podien haver canyes aquell dia a la llera de la riera perquè vàries tempestes prèvies ja havien deixat el curs fluvial sense obstacles. A més qui fa les tasques de manteniment de les rieres del Maresme, inclosa la de Calella, és el Consell Comarcal per ordres de l'Agència Catalana de l'Aigua, que no l'Ajuntament de Calella, i ho fa majoritàriament desbrossant i triturant la vegetació, la qual resta convertida en engrunes que s'integren ràpidament al terra. I si en algun petit tram no pot entrar la màquina i es fa manualment, s'avisa amb urgència perquè retirin les restes vegetals i les altres andròmines que al llarg de tota la riera hi aboquen persones incíviques.

Ara bé què va passar aquell dia? perquè és evident, i així les imatges ho demostren, que entre la ferralla dels cotxes el que hi havia eren canyes i molta terra.

Doncs no va passar res que no hagués passat infinitat de vegades més quan hi ha una forta tempesta d'estiu, excepte això si els cotxes aparcats a la riera. M'explico: les motes de la riera, allà on precisament hi ha les canyes en el seu estat natural, van privar que l'aigua es desbordés en tot el seu recorregut no urbanitzat. Van fer la seva feina correctament però al preu de què la força de l'aigua erosionès els marges i s'emportès terra i canyes, moltes amb l'arrel inclosa.

El funcionament natural d'una riera inclou episodis de revingudes que, fins i tot, ens són necessaris i aporten el seu benefici: la sorra de les nostres platges, que és de fet allà on majoritàriament hagués arribat la rierada sinó hagués trobat obstacles "artificials" que ho van impedir.

La natura té les seves coses però actua sempre amb una lògica, que solem anomenar saviesa, entendre-la és el nostre repte.