Tots entenem que una bona convivència és fruit del respecte entre persones. També de protestar o de dissentir quan no s'està d'acord amb el que es considera una injustícia, però sense caure en la violència verbal o física, ja ho diu la dita: "parlant la gent s'entèn".
Tot aquest raonament ètic que en condicions normals estic convençut que la majoria de polítics de tots els partits acceptaríem com uns valors a protegir i promocionar, se'n va en orris quan entren les pugnes polítiques, especialment en campanya electoral. Les paraules agreujades només convencen als que tot ho saben i no els hi cal escoltar, estem donant ales als que creuen que tota la política és un joc de disbarats per veure qui en treu més rèdit personal. Així afavorim l'abstenció i als salvadors autoritaris, als de la mà dura.
Em nego a caure en el parany de veure qui la diu més grossa; l'argumentació ha de prevaldre sobre l'insult. El debat democràtic ha de ser viu, amb discussió acalorada si convé, però sense intempestives que només busquen ferir i malmetre la persona que tenim com a rival.
Mireu, ara ja fa més de set anys que sóc regidor de l'ajuntament de Calella i més d'una nit m'he trobat amb dificultats per agafar el son degut a les responsabilitats que portem al damunt. Ja sé que molts penseu que jo m'ho he buscat i jo dic: així és. Precisament per això, perquè tinc en alta estima el treball polític com a dedicació a la comunitat i sé dels maldecaps que a vegades comporta, em sento solidari amb els ciutadans i ciutadanes que durant un periode de la nostra vida ens dediquem a l'art noble de la política.
I això no vol dir que no cometem errors ni que hi poden haver polítics sense gaires principis, malauradament ho podem trobar en qualsevol ofici, però per això estan les urnes i els jutjats si convé...