DE CALELLA A MONTSERRAT (I)
És tradició a la nostra ciutat anar a Montserrat pels vols de Tots Sants, s’hi va en peregrinació amb gent de totes les edats i condicions amb el comú denominador d’aixoplugar-se sota l’empara espiritual que dóna la muntanya, espiritualitat que no és contradictòria amb el passar-s’ho bé sobretot per part dels joves. En el meu cas vaig anar-hi per primer cop quan tenia uns 6-7 anys amb la meva àvia, recordo el viatge en autocar des de Calella per la carretera antiga d’anar a Barcelona, les caminades per tota la muntanya, la contemplació del dilatat paisatge Llobregat avall, el recolliment de la basílica sota la vigilància de les roques que té per damunt, les actuacions per entretenir que feien alguns voluntaris i el mel i mató. Per a un infant que en prou feines havia sortit de casa seva va ser tota una descoberta.
A la tarda enfilem cap el Vallès més industrial, passem per davant de la fàbrica DERBI i creuem riu i infraestructures per entrar a Mollet, seguim pel bell mig de la ciutat camí del CIM Vallès, el centre de mercaderies més gran de Catalunya, el qual travessem abans d’arribar a Santa Perpètua de