LES CINC OLIVERES

Tot i que pot semblar un conte no ho és o, més ben dit, ho és però fet realitat.

M’explico, el primer diumenge de juliol de l’any passat, 2006, en una plaça de Calella, Església, i enmig d’una audició de sardanes, com a acte d’inauguració de la seva restauració, se m’acosta en Ramon i la seva senyora i em diuen: vols unes oliveres?.

La primera reacció és de precaució, jo sabia que en Ramon havia comprat i tenia en explotació una propietat d’oliveres allà on l’Ebre arriba a Catalunya, més o menys, i per tant, vaig copsar de seguida que podia ser una oferta rigorosa. Però també conec l’alt valor econòmic que tenen aquests arbres mil·lenaris i l’ajuntament, en concret la meva regidoria, no podia fer front a una compra. Tanmateix dic si a l’aguait de què la conversa desentrelli altres qüestions com la que acabo d’esmentar.

I de fet no tardo gaire a donar-me compte que en Ramon està disposat a fer una donació directa a la ciutat de Calella sense demanar res a canvi, tanmateix em faig el meu full de ruta mental donant temps al temps i deixant oberta la finestra a qualsevol possibilitat. He dit finestra perquè des del punt de la ciutat on de seguit vaig pensar que podien anar, i així li explico a n’en Ramon, s’albira una de les millors vistes de Calella en perfecta harmonia amb el Mediterrani.

Em refereixo a una zona verda de la Muntanyeta que queda, més o menys, per sobre del carrer Amadeu. Abans de què es fes la urbanització de tots els voltants de l’actual estadi d’atletisme aquest era un espai agrícola amb garrofers, vinya i també alguna olivera, per tant és un punt idoni per plantar-les.

A tot això que des del juliol de 2006 van passant els dies però algun que altre cop que coincideixo amb en Ramon em confirma sempre la seva voluntat, fins que a primers de març de 2007 em truca i m’avisa de què les oliveres estan al caure. Mans a l’obra, el divendres 16 de març arriben en camió cinc oliveres provinents de les terres de l’Ebre, que juntes deuen sumar més de mil anys, i la brigada de parcs i jardins es mobilitza per donar nova vida i hospitalitat a una altra contrada de Calella.

No puc expressar en paraules la bellesa d’aquests troncs retorçats pel pas del temps que des de la seva nova casa contemplen la ciutat amb el Mediterrani de fons. Ni tampoc hi ha paraules per expressar el meu agraïment per la donació que has fet a Calella: de tot cor gràcies Ramon.