El blog d'un caminant

sábado, mayo 5

UN PASSEIG PEL PASSEIG DE GARBÍ

Ara fa gairebé vuit anys que sóc regidor de medi ambient de l’ajuntament de Calella i que he tingut la sort de portar parcs i jardins. Dic la sort perquè em sento agraït per la confiança que se m’ha donat per gestionar i posar un petit granet de sorra per fer més bonica i amable la nostra ciutat.

Aquests primers dies de maig, un xic revoltats amb pluges, una mica de fresca i també amb sols esplèndids, estan ajudant a fer brillar els nostres jardins. Sense anar més lluny si travesseu la via del tren, per un pas soterrani lògicament, i us arribeu al passeig de Garbí, després d’haver passat per les catifes grogues de les margarites del passeig de les Palmeres, entrareu en un món de colors, aromes i brogits del nostre tan estimat Mediterrani.

Prou ha costat tant dialècticament, potser encara hi ha algú que no hi està d’acord, com amb esforç de tots els que hi hem treballat per fer lluir i harmonitzar una vegetació senzilla però plena de vida i sensacions. Ho agraeixen els petits ocellets o la merla, i també alguna sargantana que corre buscant insectes entre les estepes, el romaní o l’espernallac.

Senzillament, gràcies...

4 Comments:

  • At lunes, mayo 07, 2007, Anonymous Anónimo said…

    Per l'estètica, molta gent preferiex el verd i la gespa. El gran argument en contra d'això és que les especies d'aquí necessiten menys feina de manteniment. Aleshores, si ha suposat tanta feina i esforços, per què no ens quedem amb la gespa que en general agrada més ?

     
  • At viernes, mayo 11, 2007, Anonymous Anónimo said…

    Com a calellenca felicitar-te per la tasca que estas fent. La meva parella i jo acostumem a caminar pel passeig i precisament fa un parell de dies que ho vam comentar. Ha quedat preciós!

    I bona també la iniciativa de treure els terraplens del passeig dels eucaliptus. Ara només caldria que els amos dels gossos que hi passegen no fossin tan marranos! Al final del passeig no s'hi pot passar de la pudor de pipis i caques.

    Juhe, jo et felicito per la feina. I a mi no m'agrada més la gespa!!

     
  • At miércoles, mayo 16, 2007, Blogger DESPERTAFERRO said…

    No soc un entès en temes botanics però penso que aquest no és un país de gespa. Aquí toca el que hi ha plantetes que facin olor i donin color. Qui vulgui gespa que vagi a un camp de golf...
    En juhé no ho fet pas malament això. No es pot fer feliç a tothom.

     
  • At lunes, mayo 28, 2007, Blogger Carmen said…

    Sr.Anonimo:
    Suponer que la hierba en general gusta más es un error. A mí me gusta el olor de las hierbas aromaticas los dias de lluvia.
    No sé si las plantas autoctonas necesitan más o menos faena de mantenimiento, pero no necesitan tanta AGUA.
    No hemos nacido en el Mediterraneo ?
    Carmen

     

Publicar un comentario

<< Home