L'EXERCICI DE LA DEMOCRÀCIA

No us puc enganyar m'agrada la política i sobretot amarar-me de joc democràtic. El debat sense escarafalls i el pacte per trobar un punt d'entesa són expressions d'un taranna democràtic que en la llarga història de Catalunya han estat molt presents. Penso que en l'arrel del pactisme català hi ha el reconeixement de què la veritat és compartida i que, per tant, cadascú ha de cedir una mica per arribar a l'entesa

Escric tot això perquè noto que hi ha un cert desconeixement sobre el nostre sistema democràtic el qual es fonamenta en obtenir la majoria per nombre de regidors en un ajuntament o per nombre de parlamentaris al parlament de Catalunya. Són els regidors o els parlamentaris qui en darrer terme anomenen respectivament a l'alcalde o al president.

Si s'hagués formulat un sistema democràtic de dos candidats i el més votat és el que mana s'hauria d'anar per força a una segona volta, és el cas de les presidencials franceses on es presenten força candidats per a la primera volta i sempre i quan ningú obtingui el 50% del vot passen a la segona volta els dos candidats més votats.

Bé, cabòries... perquè la realitat és la que és; a Galícia governen PSG més nacionalistes per un o 2 diputats quan el PP de'n Manuel Fraga va treure pràcticament la majoria absoluta i podem posar exemples de tots els partits on es donen situacions semblants, sense anar més lluny a Pineda a l'anterior legislatura.

Per tant, la legitimitat democràtica, la que exercim cadascú de nosaltres quan anem a votar la dipositem en una candidatura que sinó obte la majoria suficient haurà de negociar, pactar... per arribar a formar govern. Per part meva i de la candidatura que represento no excloem a ningú!!!