EL PODER DEL DEBAT

La raó va per barris i tot i que jo vaig assistir a un debat per explicar la meva acció de govern desconeixent qualsevol altra implicació política que la d'assistir a un debat "el govern informa" que ja s'havia celebrat d'altres vegades, demano per tant la pressumpció d'inocència. He de reconèixer que en l'alta política que estem convertint Calella qualsevol acció és contrastada per d'altres grups polítics i si se'n deriva una irregularitat tot seguit és denunciada amb certa fruïció.

La denúncia no només és legítima sinó fins i tot necessària, per això precisament els sitemes democràtics tenen oposició i òrgans neutrals que vetllen pel correcte funcionament de les institucions. Ara bé denunciar no vol dir fer el judici i emetre veredicte amb tot un raguitzell de desqualificacions, algunes força pejoratives. En concret se m'acusa d'estar nerviós, de passarell, de no deixar parlar, de fer el que em dóna la gana i d'altres de fer el joc a no sé qui.

Per què?

Senzillament perquè no ballo al só que uns quants voldrien i això no vol dir que balli al só dels altres, però les ganes que hi ha per arribar a dalt de tot ens dificulta raonar amb equanimitat.

Per part meva tinc clar que em puc quedar a l'oposició, que puc estar en el futur govern i que, encara que sigui una possibilitat llunyana, puc arribar a ser alcalde. Cap problema, qualsevol de les tres opcions no em farà perdre les maneres i el més important, les ganes de seguir treballant per la comunitat.